"Hem de parlar a classe dels atemptats"

Algú traurà el tema. Segur. Més d'un alumne parlarà a classe del que ha passat, preguntarà a professors o explicarà com va viure els atemptats de la Rambla de Barcelona i de Cambrils del 17 d'agost. I si cap ho fa, valdria la pena que fossin els mestres els que plantegessin el debat a l'aula, almenys en el cas dels adolescents, suggereixen pedagogs, mestres i psicòlegs.

Encara que el 12 de setembre, quan tornin a l'escola, haurà passat gairebé un mes des dels atacs, “el que va passar va ser tan pròxim a ells que probablement seguirà molt viu i, malgrat que potser molts ja ho van tractar en el mateix moment amb els seus pares o amb els adults amb qui estiguessin passant les vacances, és convenient que al tornar a classe es dediquin almenys unes sessions a l'assumpte”, assenyala Ramon Barlam, professor a l'institut Cal Gravat de Manresa.

“És absolutament imprescindible parlar d'això”, agrega Joel Feliu, psicòleg social especialitzat en temes educatius i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “Encara que ja ho hagin tractat a casa, amb el rebombori emocional que suposen les vacances, és bo que l'escola també ho abordi i que hi aporti arguments diferents”, defensa Feliu, que adverteix que “els atemptats a Catalunya aquest agost són una cosa que pot tornar a passar, aquí o a qualsevol altre lloc, i els joves han de tenir eines per tornar a afrontar-ho”.

Com més aviat millor

“Hem de parlar-ne, és clar que sí. I com més aviat millor, millor. No és un assumpte que s'hagi de postergar, s'han de plantejar debats a classe i mirar de convertir el que ha passat en una oportunitat”, afirma rotund Joan Maria Girona, pedagog que en la seva etapa com a mestre va treballar en aules de màxima diversitat social i cultural. “És una ocasió perquè els alumnes parlin dels seus sentiments, que expressin el que van sentir llavors i el que senten encara ara: ràbia, por, odi, impotència, estima, el que sigui que els vingui al cap”, prossegueix Girona.

És, al seu entendre, un debat ineludible. “Entre altres coses, perquè si no es parla a classe, amb el professor com a mediador, és molt probable que l'assumpte surti en un moment o altre, al pati, i llavors les discussions les tinguin els alumnes entre si, sense un acompanyament adult”, assenyala el veterà mestre. “I això seria pitjor”, considera.

“No és un tema que es pugui liquidar amb una simple xerrada, hem d'anar més al fons”, prossegueix Ramon Barlam. “Les reflexions sobre  el que va passar haurien d'estar presents al llarg de tot el curs, quan el moment ho permeti”, proposa aquest docent de Manresa, que ha sigut tutor durant anys d'aules d'acollida.

Un problema més profund

El problema, sosté Joan Maria Girona, “no és que dos nens puguin barallar-se perquè tenen criteris o opinions diferents. El verdader problema és la situació prèvia que ha generat un atac terrorista com el que hem viscut, i per analitzar i comprendre el fons d'aquesta qüestió  els estudiants necessiten la guia d'un professor”, assegura.

El relat serà molt diferent segons l'edat de cada grup d'alumnes. O segons la tipologia de cada classe (si hi ha més o menys nens immigrants, o en funció de l'origen de cada un d'ells). “No es tracta d'oferir-los una resposta única i definitiva a les seves preguntes, sinó de deixar-los parlar, d'interrogar-los i d'anar conduint la conversa cap a temes com la tolerància, les religions, la violència…”, proposa Girona.

Amb els nens més petits, els psicòlegs recomanen abordar la qüestió deixant que siguin els mateixos menors els que facin les preguntes que necessitin fer. Les respostes, recomana la Xarxa Nacional de Psicòlegs per a l'Atenció de Víctimes del Terrorisme, han de ser sempre “sinceres, honestes, que vagin al gra i sense mentides”. “Val la pena, en el cas d'infantil o els primers cursos de primària, que el mestre els pregunti si estan inquiets o preocupats per alguna cosa”, opina Joel Feliu. “Però jo no soc partidari de treure'ls el tema si no són ells els que pregunten per això”, afegeix.

Si arriba el cas, convé “utilitzar un llenguatge senzill i sense excés de dramatisme” i “evitar expressions del tipus: ‘Tranquil, que això no passarà mai aquí’”, recomana la xarxa de psicòlegs especialitzada en víctimes de terrorisme. Els menors han de saber, no obstant, que els adults no sempre tindran una resposta als seus interrogants. Tampoc és aconsellable, diu l'entitat, “anar més enllà del que els nens volen saber”.

Claustres preparats

Amb els més grans (a partir de cinquè de primària, per exemple), els atemptats poden tractar-se “a les classes de tutoria, a les de l'àrea de ciències socials”, suggereix Girona. Després de l'atemptat del club Bataclan de París, el novembre del 2015, Barlam va introduir l'assumpte en classes de llengües i va proposar als seus alumnes que escrivissin petites frases –de 140 caràcters, com a Twitter– explicant què pensaven sobre el que havia passat.

“Tots els professors han de preveure que el tema sortirà en un moment o altre i han d'estar preparats per donar resposta a les inquietuds dels seus estudiants, i això no només implica els tutors de cada curs, no se'ls pot deixar només a ells aquesta responsabilitat”, avisa Feliu. També els especialistes d'Història, d'Economia, de Ciències Socials han de ser hàbils i han d'estar preparats per respondre i contextualitzar el que ha passat, proposa el professor de la UAB.

“I si es troben que algun dels seus alumnes fa comentaris xenòfobs o islamòfobs, que optin per demostrar-los que estan equivocats amb bons arguments, no amb prohibicions o càstigs, perquè això pot arribar a ser contraproduent”, recomana.

Notícies relacionades

El curs comença a Catalunya amb més professors i més barracons

Els atacs terroristes, explicats als fills

“És clar que els claustres de professors haurem de parlar aquests dies sobre el tema, amb més o menys intensitat, per preparar-nos davant el que puguin plantejar els nostres alumnes”, admet Barlam, que com la resta de docents catalans es va incorporar aquest divendres al seu centre educatiu.

La Conselleria d’Ensenyament recorda, en aquest sentit, que els professors tenen a la seva disposició materials com el protocol genèric contra l'odi i la discriminació, “a més dels plans de convivència de cada escola i institut, en què s'estableixen activitats per desenvolupar amb els estudiants”.