Espanya té 1.840 municipis rurals en risc de desaparició

"La ciudad no es para mí", ho va dir Paco Martínez Soria, però era en una pel·lícula de l'any 1966. A l'Espanya real i actual, investigacions com la que acaba de publicar el Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB confirmen que és la vida als pobles la que no atrau per viure-hi. «El 60% dels municipis espanyols tenen menys de 1.000 habitants, ocupen el 40% de la superfície, però amb prou feines concentre el 3% de població». Aquest és un dels resums del treball realitzat per l'especialista en migracions internes a Espanya i professor del departament de Geografia de la UAB i investigador del CED, Joaquín Recaño.

A partir de l'estudi de 4.925 municipis, Recaño alerta que 1.840 van camí de la despoblació de forma irreversible. El pitjor futur –apunta la seva indagació– és per a Castella i Lleó, Castella la Manxa, Terol i La Rioja. «En els últims anys, les causes geogràfiques de la despoblació rural han canviat», exposa l'investigador. «L'emigració ha perdut força i han cobrat importància les pèrdues de gent per molt baixa natalitat i més mortalitat per envelliment, però l'escenari s'ha agreujat i presenta un seriós problema de sostenibilitat demogràfica», diu.

Tres tipologies

El treball de l'especialista estableix tres tipologies de casos: Els espais rurals de resiliència demogràfica, que són 1.463 municipis, amb menor impacte de l'emigració; espais rurals d'emigració, 1.622 municipis amb un nombre important de residents masculins, relatiu envelliment i alt impacte de l'emigració, i els espais rurals en risc de despoblació irreversible. Aquests últims són aquests 1.840 municipis en pitjor situació, amb molt baixa densitat de població –una mitjana de 110 habitants–, envelliment sever i emigració femenina molt elevada.

Els de resiliència demogràfica més alta, «més capacitat per resistir els processos de despoblació en entorns que es despoblen» –especifica Recaño–, són els municipis de la vall de l'Ebre, la zona sud entre Càceres i Toledo, els pobles pirinencs i les regions mediterrànies.

“Després de la crisi, les zones rurals han perdut tots els habitants que havien guanyat en temps de bonança», apunta Marc Riera, president de la Fundació Món Rural (FMR), entitat que va néixer amb el primer Congrés del Món Rural, impulsat per la Generalitat el 2006.

«Explicar a la ciutadania que, sense el món rural, Catalunya no té futur, i contribuir a millorar la qualitat de vida en l'àmbit rural, amb el gran repte d'aturar la despoblació, són objectius rellevants de la fundació”, explica l'expert.

La situació a Catalunya

A Catalunya, la situació més delicada, segons dades de la FMR i segons indiquen també les dades aportades des de l'Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), «són les comarques interiors del prepirineu, els municipis del secà de Lleida, Tarragona o Terres de l’Ebre», indica Riera. «El 60% de municipis amb menys de 1.000 habitants han perdut població entre els anys 2008 i 2015», afegeix.

Els set municipis catalans en risc de despoblació irreversible són Bausén (amb 64 habitants), Cava (57), Fulleda (87) i Guimerà (amb 275), a les comarques de Lleida, mentre que a les de Tarragona figuren Forès (47), Margalef (97) i Vallfogona de Riucorb (94).

Una de les línies de treball de la fundació que presideix Marc Riera és l'Atles de la Nova Ruralitat, que mostra les tendències demogràfiques en l'àmbit rural. Una d'elles assenyala que als dos Pallars, la Noguera, la Segarra, Conca de Barberà i Terra Alta tenen més de un 20% de població amb més de 85 anys.

Segons dades de l'Idescat, el gener del 2016 els municipis de Forès, Bausén i Guimerà superaven ja el 40% de població amb més de 65 anys. A Forès no hi havia cap menor de 14 anys i el seguien la Figuera, Fulleda, Gisclareny i Sarroca de Bellera.

El Govern ha aprovat crear una comissió interdepartamental sobre despoblament rural, adscrita a la Conselleria d’Agricultura, per elaborar un diagnòstic i donar solucions concretes al desequilibri demogràfic.

¿Per què cal actuar?

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

«La degradació d'espais construïts i de l'ecosistema contigu i el creixement d'un bosc desordenat propici a incendis són el perill de l'abandonament rural», alerta Recaño. L'expert  considera necessària inversió pública per fomentar l'arrelament territorial.

Des de l'associació espanyola de municipis de muntanya EsMontañas (www.esmontanas.org), el seu president, Paco Boya, insisteix que «el 85% de la població viu en un 20% del territori, en ciutats que no tenen mecanismes per gestionar el canvi climàtic. Per això considera que l'equilibri demogràfic i l'atenció al món rural, que és on hi ha els boscos, proveïdors de CO2, ha de ser tema prioritari per a tots.