REPUNT DE LA IMMIGRACIÓ

Les pasteres desborden Andalusia

En el primer semestre de l'any ja s'havia superat la xifra d'immigrants rebuts en tot el 2016

L'ONU adverteix d'una "gran emergència" si continua aquest flux migratori creixent a Espanya

fcosculluela39490825 patera170902191924

fcosculluela39490825 patera170902191924 / A Carrasco Ragel

4
Es llegeix en minuts
Julia Camacho / Sevilla

Feia temps que els serveis de salvament de les costes espanyoles no vivien un estiu tan intens des de l'estret de Gibraltar a Alborán. Un degoteig continuat i amb pics de fins a 600 persones, com va passar el 16 d'agost. Les xifres d'immigrants rescatats per Salvament Marítim s'han disparat aquest any i ja arriben als 9.000, superant sobradament els 6.726 sensepapers comptabilitzats en tot el 2016, que ja suposaven un increment del 59% respecte al 2015. Les alarmes han saltat, i fins i tot des de l'agència de l'ONU per a les migracions (OIM) es reconeix que el creixent flux d'immigrants a Espanya des del nord d'Àfrica podria convertir-se en una “gran emergència” si es manté el ritme actual.

Un flux constant de persones a la recerca d'un futur millor que s'ha saldat amb nombroses morts, com les de les set dones que van morir dijous passat en el seu intent d'arribar a Melilla en una pastera després que la Guàrdia Civil "bloquegés" el seu pas cap a la costa espanyola, segons ha denunciat l'ONG Caminant Fronteres. Una versió que ha sigut desmentida per la Delegació del Govern a Melilla, a la qual no li consta cap víctima.

Una ONG denuncia la mort de set dones després que la Guàrdia Civil vetés el pas a una pastera que anava a Melilla

Una simple ullada a la sèrie històrica de rescats de Salvament Marítim en els últims anys permet comprovar que, tot i que no s'arriba a la situació viscuda a mitjans de la darrera dècada, quan la coneguda com a ‘crisi de les piragües’ va assolir xifres rècord de fins a 39.180 immigrants recollits el 2006, sí que s'ha trencat la tendència a la baixa registrada des d'aleshores.

L'arribada multitudinària 
ha col·lapsat els centres d'internament i hi ha preocupació per l'augment del nombre de menors

El principal descens

L'any 2013 es va produir el principal descens, amb 3.237 immigrants rescatats, la xifra més baixa des del 1999. Va ser el punt d'inflexió, però tres anys més tard, el 2016, ja es duplicava aquesta xifra. També l'Agència Europea de Fronteres (Frontex) constata l'increment, i, segons les seves dades, 2.300 immigrants van entrar el mes de juliol, quatre vegades més que el mes anterior, mentre l'arribada es reduïa un 57% a Itàlia i un 25% a Grècia.

En paraules del portaveu de l'OIM, Joel Millman, durant una conferència a Ginebra a mitjans d'agost, “Espanya experimenta ara una cosa semblant al que va veure Grècia al començament del 2015 o fins i tot Itàlia anteriorment”. Les seves dades són encara superiors a les registrades per les institucions espanyoles, i eleven la xifra de migrants rebuts al llarg d'aquest 2017 a Espanya a 13.503.

El gruix, 10.039, ho van intentar per mar. Millman va posar l'accent en el fet que, encara que es tracta d'embarcacions més petites que les que arriben a Itàlia des de Líbia, o les que travessaven de Turquia a Grècia, a Espanya arriben amb més freqüència. Diàriament. Per això, va insistir que, si segueix aquest ritme, “altres organitzacions d'ajuda haurien d'intervenir”.

Les oenagés alerten que aquest increment era previsible després del bloqueig de la frontera de Turquia. “Els immigrants seguirien sortint”, subratlla des d'Andalucía Acoge la seva presidenta, Elena Tajuelo, per deixar enrere un cúmul de circumstàncies que segueixen sense resoldre's, “perquè no és un problema puntual, sinó conjuntural”.

Esmenta que les dificultats per sortir des de Líbia empenyen moltes persones cap al Marroc i Algèria, on pateixen contínues batudes que destrueixen els seus campaments. La crisi del Rif ha desviat l'atenció de les forces de seguretat, cosa que ha augmentat les opcions dels subsaharians per sortir  en pastera, però també de molts joves marroquins que de nou tornen a tirar-se al mar a la recerca d'oportunitats.

Menors en càmpings

L'arribada multitudinària ha col·lapsat els centres d'internament i d'acollida d'Andalusia, que s'han vist obligats a traslladar molts immigrants a altres punts del país o fins i tot a obrir les seves portes perquè els sensepapers es quedin al carrer, a l'empara de les oenagés, a l'espera de completar els tràmits d'expulsió. La preocupació s'ha escampat sobretot en el referent als menors, el nombre dels quals també ha augmentat espectacularment.

Notícies relacionades

La situació ha obligat a adoptar mesures urgents, ja que les instal·lacions on se'ls atén, amb capacitat per a uns 2.000 joves, s'han quedat petites amb el degoteig continu d'emigrants. El govern regional va aprovar una partida d'emergència per ampliar 100 places a Almeria, Granada i Cadis, que ràpidament es van veure també desbordades, de manera que va caldre buscar el suport de cases d'acollida d'altres organitzacions a mitjans de juny. A finals d'agost, es va recórrer directament a un càmping a la platja de Valdevaqueros (Tarifa) per allotjar 60 nois.

Es van habilitar lliteres en tendes de campanya a la zona d'aparcament perquè disposessin d'espai per a l'allotjament i manutenció, i fins i tot perquè poguessin rebre classes i activitats amb monitors, com si estiguessin en qualsevol altre centre d'acollida, encara que en aquest cas barrejats amb els turistes. Les oenagés com Save the Children ja han denunciat aquest “pedaç” que “vulnera els drets dels menors”.