Quan el dron és l'enemic

A ningú se li escapa que el dron pot ser una arma letal segons les mans en què caigui. Ja és conegut l’ús que els dona l’ISIS en la guerra de Síria. Després d’introduir petites modificacions a drons de vigilància, els gihadistes els van carregar amb artefactes explosius, com ara granades de 40 mil·límetres, i els van convertir així en petites bombes volants teledirigides. El pas següent que intentarà el grup armat és utilitzar-los en atemptats a Occident. Almenys així ho vaticinen experts com per exemple Jesús A. Núñez Villaverde, codirector de l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH). El terrorista que va atemptar contra una discoteca la nit de Cap d’Any a Istanbul tenia un dron a casa seva.

«No hi ha res més fàcil avui en dia que estavellar un dron contra una multitud o un edifici públic. Pot anar carregat d’explosius o d’armes químiques», adverteix Javier Rubio del Pino, el president de la primera Associació Catalana d’Empresaris i Propietaris de Drons (Acepdron). Si ataquessin en 'eixam', com ja han fet en el front sirià, el perill es multiplicaria de manera exponencial.

Detectors i inhibidors

No és estrany que un dels principals objectius dels cossos de seguretat a tot el món sigui trobar els dispositius que puguin desactivar aquesta amenaça. El sistema més desenvolupat per ara i que s’ha demostrat més efectiu és el que intercepta les freqüències en les quals operen els aparells. Van des del simple inhibidor que impedeix el contacte amb el 'pilot' fins al que és capaç de prendre el control del 'dron dolent' i localitzar-ne la posició del pilot. La presència de l’aparell és detectada a través de sistemes de radar convencional, càmeres o tecnologia microfònica, que 'escolta' l’empremta sonora que deixen els drons al seu pas.

Les tropes espanyols que operen a l’Iraq ja preparen un escut d’aquesta mena aprofitant la tecnologia israeliana i nord-americana desenvolupada per a escenaris de guerra. A Espanya les empreses punteres de seguretat privada també venen aquest servei. Prosegur ja protegeix diverses infraestructures crítiques, com ara centrals tèrmiques i nuclears, i ha sigut contractada per a grans esdeveniments. «No només de possibles atemptats sinó dels que volen robar imatges, per exemple, en casaments de famosos», explica el seu director de Tecnologia, José Caride, que assegura, després d’encreuar els dits, que encara no han hagut d’interceptar cap atac. És bastant fàcil localitzar-ne les freqüències perquè gairebé tots els drons operen en les mateixes bandes.

Existeixen també en el mercat drons de petites dimensions que poden ser llançats contra els seus 'congèneres' per abatre’ls. Això genera el risc de fer mal a algú en la caiguda i per descomptat no serveix quan l’aparell va carregat d’explosius.

‘Caçadrons’ 

'Caçadrons' 

Per salvar aquests inconvenients, el Japó s’ha decantat pels drons 'caçadrons', que atrapen els seus enemics amb una xarxa. Des de l’any passat, una esquadra de deu drons patrulla per les zones més sensibles de Tòquio: el Parlament, la residència del primer ministre o el palau Imperial. «Els atacs terroristes amb drons carregats d’explosius són una realitat. Esperem defensar la nació en el pitjor escenari possible», va explicar la policia municipal quan es van presentar.

Notícies relacionades

Tres anys esperant la nova regulació dels drons

La DGT usarà drons per caçar infractors a les carreteres

Les imatges del Departament de Policia Metropolitana de Tòquio mostren un dron d’un metre de diàmetre del qual penja una xarxa rectangular de dos per tres metres col·locant-se sobre un altre que queda atrapat abans de ser gràcilment tornat a terra.

Cap d’aquests mètodes supera en singularitat el que ha posat a prova la policia holandesa, que ha entrenat àguiles perquè vegin els drons com a preses. Una vegada caçats, se les recompensa amb una peça de carn. L’experiment ha posat de relleu dos inconvenients no menors: els danys que causen les aspes en aquestes aus rapaces i l’alt cost dels drons utilitzats en els entrenaments.