El curs comença a Catalunya amb més professors i més barracons

El curs escolar comença avui a Catalunya amb 5.514 docents més que el curs passat, però amb una taxa d’interinitat (o precarietat laboral) que ja afecta el 34% de la plantilla docent, segons denuncien els sindicats de mestres. De les noves contractacions, 800 places són per cobrir substitucions, i 2.517 més, per compensar la reducció d’una hora lectiva que s’aplicarà aquest any als professors en actiu.

Aquests reforços són, no obstant, insuficients, assegura el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que agrupa sindicats de docents i d’estudiants, associacions de pares d’alumnes i agrupacions de renovació pedagògica. Segons la seva opinió, i després de les retallades dels anys de la crisi, serien necessaris almenys 7.000 nous professors, 1.500 més dels que ara s’hi incorporen.

Amb aquesta plantilla s’atendrà 1.562.780 alumnes, cosa que suposa un augment de 2.700 estudiants respecte al 2016-2017. L’augment es registra, sobretot, a la secundària, tant obligatòria com postobligatòria. En aquesta, segons va remarcar la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, en la presentació del nou curs realitzada l’1 de setembre, l’increment d’alumnat ha estat propiciat pel creixement, al seu torn, de la taxa de graduació a l’ESO, que és del 88,8%.

Encara que la xifra d’alumnes a Infantil es redueix pel descens de la natalitat, aquest curs augmentaran les classes de P-3, per primera vegada en sis anys, com a conseqüència de la reducció aplicada en el nombre d’alumnes per aula (la ràtio mitjana serà de 21,03 nens per grup). L’increment de línies és conseqüència, així mateix, dels canvis que hi va haver en la darrera preinscripció, en què, a diferència dels anys anteriors, la Generalitat no va decretar cap tancament d’aules per endavant. D’aquesta manera, les famílies van poder escollir l’escola per als seus fills de 3 anys en igualtat de condicions entre pública i concertada.

Nous equipaments

Una quinzena dels 5.451 centres docents que hi haurà aquest curs seran de nova creació, tots ells de titularitat pública. Es mereix una especial menció la ciutat de Barcelona, on s’estrena un rècord de set escoles noves (sis de primària i una de secundària), a més de tres instituts escola que són fruit de la fusió de centres educatius ja existents.

Notícies relacionades

Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones: ¿Per què se celebra el 25 de novembre?

Jessica McCabe: "L’error més comú amb el TDAH és pensar que no ens importa tenir-lo"

Aquest augment, i l’escassa disponibilitat de sòl per construir nous edificis, ha portat la Generalitat i els ajuntaments a col·locar un total de 1.017 mòduls prefabricats (set més que el curs passat). Dels 15 centres que s’estrenen, 11 estaran íntegrament ubicats en barracons.

I, encara que amb els 71.175 professors pressupostats per a aquest 2017-2018 s’ha superat el nombre  de docents que hi havia abans de la crisi, segons va informar la Generalitat, Catalunya encara no destina a educació (ni de lluny) el 6% del PIB que preveu la llei autonòmica del 2009, va denunciar el MUCE.