Debat sobre el 17-A a l'escola

Cinc adults i mig centenar de xavals xerren sobre religions al gimnàs d’un col·legi. Parlen de mesquites i adoctrinament. De si existeix algun déu que realment animi els seus fidels a l’assassinat. De quin és el paper de les dones a l’islam i que equivocats que estan aquells que posen etiquetes. Durant gairebé dues hores, s’intercanvien preguntes en totes dues direccions. «Perquè també per a nosaltres, els grans, aquesta és una oportunitat per aprendre», subratlla Fouad Borni, president de la Federació Islàmica de Catalunya i un dels participants en la sessió.

El punt d’arrencada està molt clar. «¿Com et vas sentir quan va tenir lloc l’atemptat del 17 d’agost?», interroga el pedagog Miquel Àngel Essomba, un altre dels adults que participen en la taula rodona organitzada ahir pels estudiants d’ESO de l’escola L’Horitzó, a Barcelona. «Em vaig sentir malament i em vaig espantar bastant», respon el seu interlocutor, un noi de 13 anys. «Jo era fora de la ciutat però vaig tenir por per la gent que conec», replica una alumna una mica més gran.

El debat al gimnàs de L’Horitzó és la conclusió de tota una setmana de treball a la classe, coordinat per la professora de Filosofia del centre, Rosa Casas, que el primer dia d’escola va animar els seus alumnes a escriure una carta als autors dels atemptats d’aquest estiu a Barcelona i Cambrils (Baix Camp). En aquest centre no s’imparteix l’assignatura de Religió com a tal, però sí que s’expliquen les diferents creences. 

A partir d’aquesta carta inicial, els joves estudiants han tractat, al llarg de la setmana, sobre assumptes com la diversitat religiosa, la tolerància i la no-violència, entre altres temes. «Van ser cartes individuals, però gairebé tots han coincidit a preguntar el mateix: per què», explica la professora. «Voldria que m’expliquessis per què tireu bombes, atropelleu, assassineu... a nosaltres, una societat innocent», qüestiona, per exemple, un alumne a la seva missiva. «És, en definitiva, la mateixa pregunta que ens fem els adults, també els musulmans», afegeix Míriam Hatibi, l’activista portaveu de l’associació Ibn Battuta.

Jutjar amb sentit crític

Del que es tracta, al cap i a la fi, és que els alumnes «coneguin el que va passar i el context en què s’han produït aquests fets, que obtinguin tanta informació com sigui necessari per així poder sortir dels prejudicis i poder jutjar per si mateixos, amb sentit crític», reflexiona Francesc Romeu, sacerdot i professor de Periodisme a la Universitat Ramon Llull (URL-Blanquerna).

Per això, també la Conselleria d’Ensenyament i l’Ajuntament de Barcelona han editat aquests dies diferents materials didàctics amb l’objectiu de tractar el tema amb els alumnes. «Aquest atemptat ha marcat un abans i un després a la ciutat i, segons assenyalen els psicòlegs, els barcelonins necessitarem almenys un any per recuperar-nos emocionalment», indica Essomba, que és també el comissionat d’Educació de l’ajuntament de la capital catalana. «Espais com aquest, pensats perquè parlem d’això, són positius per a la recuperació», afegeix.

«¿Hi ha algun lloc millor que aquest per aprendre què és l’islam? Millor aquí, a l’escola, que al carrer», subratlla Hatibi, que anima els xavals que aprofitin per aclarir els seus dubtes. I pregunten: «¿Realment Al·là vol que morin innocents?», manifesta un. «¿Són perilloses les mesquites si cauen en males mans?», intervé un altre.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Les respostes, corals, són pausades i clares, com recomanen els especialistes. «En cap moment, l’Alcorà parla de matar els innocents. Al contrari, ho condemna amb duresa i diu que qui mata un innocent està matant tota la humanitat», respon Hatibi. «I les mesquites són llocs oberts a tothom. Jo mateix us convido a tots a visitar la que estem ultimant a la Zona Franca, que a més de tenir un oratori, comptarà amb un centre de ciències i coneixement», secunda Borni. L’última cosa que volen, afegeix, «és ser un gueto».

«És que no s’ha d’etiquetar... A veure, ¿deixaràs de parlar amb algú de Ripoll (Ripollès) perquè aquest estiu allà, a Ripoll, han augmentat les taxes de violència? ¿Oi que no? Doncs el mateix amb els musulmans», postil·la Romeu, mentre els adolescents van assentint.