Tres negrers despunten en l'arbre genealògic d'Artur Mas

«Una part dels ascendents dels que actualment integren les elits polítiques i econòmiques de Ca-talunya, d’Espanya i, en general, de la vella Europa, van estar clarament relacionats amb el món de l’esclavisme atlàntic». És l’avís que pinten bastos formulat per Martín Rodrigo Alharilla, professor d’Història Contemporània de la Pompeu Fabra, autor de diversos llibres sobre la part menys festiva de les relacions entre Catalunya i Cuba i coautor ara de 'Negreros y esclavos, Barcelona y la esclavitud atlántica (siglos XVI-XIX)'. L’avís no és gens exagerat. A les primeres pàgines, el llibre relata les aventures negreres dels avantpassats de l’expresident de la Generalitat Artur Mas, un material inèdit fins ara.

L’autor revela que el rebesavi de Mas, Joan Mas Roig, com a capità del falutx 'Pepito', sortit de drassanes catalanes, va navegar entre el juliol i el desembre del 1844 des de les costes de l’Àfrica fins a les del Brasil amb 825 esclaus a bord. No era, en opinió d’aquest historiador, l’única ovella negra de la família. El germà de Joan Mas Roig, Pere, conegut com 'El Pigat,' va ser un molt precoç capità negrer. Amb només 18 anys d’edat, quan comandava 'La Goleta', va ser capturat el 4 de desembre de 1837 amb una càrrega de 259 esclaus, homes i dones, que havien sigut encadenats i embarcats a Angola. La carrera del 'Pigat' va ser llarga en el temps. Uns 25 anys, calcula Rodrigo Alharilla. Hi ha constància documental que el 1848 va desembarcar 150 africans a Cuba (llavors capitanejava 'El Columbia') i que el 1861 va salpar de Barcelona al timó del veler 'Maria' amb el propòsit de realitzar un nou transport d’esclaus, segons els informes del llavors cònsol britànic a la capital catalana.

En aquelles dates, Anglaterra perseguia els vaixells negrers espanyols. Londres s'havia posat al capdavant de la lluita europea contra l'esclavitud i, afortunadament per a historiadors com Rodrigo Alharilla, els arxius britànics són un mar de facilitats per a aquest tipus de treballs d'arqueologia documental, molt més que els espanyols, on el passat negrer és una qüestió tabú.

Secret a Vilassar

Notícies relacionades

Vuit historiadors obren la llum sobre l'incòmode passat negrer de Catalunya

"Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments

A Vilassar de Mar, el fosc passat de Pere Mas és el guadiana de les discussions. Corre de boca en boca, entre altres raons perquè un dels gegants de la festa major és precisament 'El Pigat'. Se li va dedicar una figura per la llegenda que d’ell es contava. Que es va casar furtivament amb la filla d’un virrei, en contra de la voluntat, és clar, d’aquest, i que la va amagar al velam de l’embarcació per fugir. Aquesta decisió, fer del 'Pigat' una icona del municipi, es va portar a costa d’ignorar el seu passat negrer, el del seu germà Joan, rebesavi d’Artur Mas i, de passada també, el del cosí carnal d’aquells dos avantpassats de l’expresident, Gaspar Roig Llenas, que va ser capturat el 27 de juny de 1839 quan transportava 360 esclaus. Havia batejat el seu veler amb un nom molt curtet: 'Sí'.

Aquest incòmode passat és això, només passat. Recorda Rodrigo Alharilla en aquest frenesí de capítol inicial del llibre que, per exemple, part de la fortuna heretada per l’ex primer ministre James Cameron procedeix de la generosa indemnització que un dels seus avantpassats va rebre per l’emancipació de dues centenes d’esclaus en una plantació de Jamaica.   Els cognoms il·lustres espanyols vinculats a un passat negrer són abundants i d’això en dona fe part del llibre. Però el més singular, segons Rodrigo Alharilla, és que Artur Mas hagi perfilat part de la seva imatge pública a costa no només de les metàfores marineres, sinó, sobretot, del cèlebre episodi del timó ('Cap fred, cor calent, puny ferm, peus a terra', aquesta era la llegenda inscrita) que va penjar al seu despatx de president. La peça, segons va explicar ell mateix, procedia del 'Sebastiana', una corbeta que va comandar el seu avi Artur Mas Reig, aliè al negoci de l’esclavitud amb l’excepció  que el seu pare era Joan Mas Roig, capità de l’abans citat 'Pepito'.