Barcelona atacarà la desigualtat entre alumnes des de l'escola infantil

n una època en què una grandíssima majoria de pares crien els seus fills buscant estímuls per motivar-los de forma constant, tractant de despertar permanentment la seva curiositat i autonomia, encara hi ha nens que arriben per primera vegada a l’escola bressol amb greus problemes de motricitat i de llenguatge. Solen ser criatures a les quals les famílies (a vegades, mares soles o adolescents) han prestat poca atenció durant els primers mesos de vida. O, si els l’han prestat, si han estat pendents del bebè, no han sabut fer-ho correctament.

A aquests nens, els serveis socials els recomanen assistir com més aviat millor a una escola infantil, perquè allà els educadors els ajudin a superar esos dèficits. A vegades, només cal abraçar-los de tant en tant perquè guanyin la confiança i la seguretat que els falta, asseguren mestres que treballen amb ells.

«La infraestimulació que presentaven alguns alumnes ha sigut un dels indicadors que ens han posat en alerta», indica Miquel Àngel Essomba, comissionat d’Educació a l’Ajuntament de Barcelona. Per això, perquè encara hi ha massa menors –la majoria fills de famílies vulnerables– que comencen amb desavantatge el seu recorregut per la vida, el consistori de la capital ha decidit posar en marxa aquest curs un pla pilot amb el qual atacar, des de la primera infància, les desigualtats originades per raons socials i econòmiques.     El nou programa, inscrit en el pla de xoc educatiu que Barcelona desplega des de fa dos anys per acabar amb els guetos escolars, se centrarà en les escoles municipals per a alumnes fins als tres anys dels barris més desafavorits.

«Si hi ha col·legis de primària i instituts de secundària que es consideren de màxima complexitat i que per això reben més recursos, ¿per què no pot passar el mateix amb les escoles infantils?», qüestiona Essomba. A pràcticament totes les grans ciutats catalanes passa el mateix. Tots els parvularis públics d’un mateix municipi solen disposar del mateix nombre d’alumnes per aula, de la mateixa xifra d’educadors i personal de reforç, sigui quin sigui el barri on es trobin o les característiques socioeconòmiques dels alumnes.  «A Barcelona, per exemple, la complexitat de l’alumnat no és la mateixa a Gràcia o les Corts que al Raval o Ciutat Meridiana i, en canvi, els mitjans que tenen les escoles bressol són les mateixes, sense cap diferència», observa el comissionat.

Està científicament demostrat, recorda, que una distribució lineal dels recursos, sense aplicar criteris de correcció basats en el foment de l’equitat i el reequilibri social, no fa més que augmentar les desigualtats ja existents.

Investigació sobre el terreny

L’objectiu del programa, que aquest curs s’aplicarà en fase de proves a les escoles Aqüeducte i La Muntanya, totes dues al districte de Nou Barris, és el de detectar les necessitats i dissenyar un pla de treball i reforços per a les guarderies d’alta complexitat de tota la ciutat. Per a això, una investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) «ha sigut l’encarregada de crear un model que es pugui extrapolar a altres escoles, a partir d’accions amb els alumnes, amb les famílies, amb els propis educadors i amb altres agents que participen en la vida del nen», assenyala Essomba. La directora de l’estudi també té com a missió identificar en quantes escoles infantils municipals s’haurien d’aplicar aquestes mesures.

Notícies relacionades

Un de cada tres menors catalans pateixen sobrepès o obesitat

"El que més impacta és la seva baixa autoestima"

A l’espera de les conclusions definitives, Essomba ja apunta algunes possibilitats. «El treball amb les famílies, per exemple, podria passar per formar-les en habilitats parentals i a prestar-los un acompanyament des de la guarderia perquè facin xarxa entre elles». Als educadors d’aquests centres, «que a vegades estan desbordats per determinades situacions», apunta el representant de l’ajuntament, «se’ls hauria de dotar de més suport i donar-los alguna formació addicional, ja que devegades acaben havent de fer de psicòlegs o treballadors socials, sense que hagin estat preparats per a això».

«A aquests mestres se’ls ha de descarregar també d’algunes responsabilitats que assumeixen de forma voluntària, però que pertanyen a l’àmbit de fora de l’escola i que potser corresponen a uns altres agents», afegeix Essomba. «Són col·legis i docents –afirma– que en molts casos han arribat a una situació límit».