El pacte contra la violència masclista posa el focus en els menors

«Un maltractador no és un bon pare, però una mare anul·lada tampoc està capacitada per ser cent per cent una bona mare». És la reflexió d’Ana Díaz, víctima de maltractaments en la seva infància. I la comparteixen molts especialistes en violència masclista. Per això, el pacte contra la plaga aprovat ahir al Congrés incorpora mesures per reforçar la protecció de menors, testimonis o víctimes directes de les agressions, així com dels orfes que deixen.

Des de començament d’any han mort sis nens a mans dels seus pares o de les parelles de les seves mares, cinc més que el 2016. Així mateix, han quedat orfes 18 menors. Gràcies a l’acord, els seus nous cuidadors tindran beneficis fiscals i ells rebran assistència psicològica i accés prioritari a pensions d’orfandat i beques.

Es vigilarà que no es donin custòdies compartides en casos de violència, es restringiran visites als pares i es crearan punts de trobada familiar especialitzats. Per evitar casos com el de Juana Rivas, que es va amagar un mes amb els seus fills per evitar retornar-los al seu pare condemnat per maltractament, s’estudiaran modificacions legals per atorgar protecció a les víctimes sotmeses en situacions de sostracció internacional.

Les organitzacions especialitzades en la infància aplaudeixen aquestes mesures, que s’han reclamat durant anys. Per a Save the Children el pacte és un «pas important» per portar a la pràctica el reconeixement dels menors com a víctimes directes de la violència que ja va comportar la llei de la infància. Però, Catalina Perazzo, responsable de polítiques d’infància, recorda la necessitat que la violència contra els menors, en totes les seves manifestacions, sigui atesa amb una llei estatal per a la seva erradicació.

   

 L’associació Flores en el Desieto, que treballa amb persones que, en la seva infància, van ser maltractades, creu que malgrat els «avanços» encara hi ha un punt en què «els legisladors no s’atreveixen a intervenir»: la protecció dels nens encara que les seves mares no ho denunciïn, si s’arriba a detectar la situació. A més, la seva presidenta, Pilar Díaz, lamenta que l’acord no contempli la «supervisió efectiva» quan els nens encara no han sigut escolaritzats. «Els nadons, com que ploren molt i no se’ls pot tancar en una habitació, són una font de conflicte, és per això que el maltractament més gran es produeix en el primer any de vida», explica.

Notícies relacionades

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

    Les principals seqüeles en els nens són el sentiment de culpa, la baixa autoestima, l’angoixa i la por, que a vegades es converteix en fòbies. Aquests símptomes prevalen durant l’etapa adulta, «encara que això no significa que es compleixi l’estereotip que es converteixin en maltractadors», afegeix.

 Ana Díaz sí que va caure en els «errors» de la seva mare i va tenir una relació tan repressiva com la que pateix la seva progenitora, que encara manté la seva relació sentimental. De petita no va patir directament les agressions, però sí el maltractament psicològic. Així, recorda com un dels episodis més amargs quan la van hospitalitzar i els seus pares es limitaven a visitar-la a les tardes perquè el seu progenitor prioritzava les seves pròpies necessitats. Durant anys va sentir que el «focus del conflicte» era ella i que la seva mare li traslladava la responsabilitat de «portar-se bé». «La meva mare em va ensenyar a créixer amb por, inseguretats, culpabilitat… a ser còmplice de les seves mentides, de la manipulació, del silenci, i a sentir la responsabilitat que el meu pare i ella fossin feliços, almenys en aparença», relata.