INCENDIS A GALÍCIA
"No vam poder desallotjar a ningú perquè hi havia foc per tot arreu"
Molts veïns de petits pobles s'han vist atrapats i han combatut les flames sense mitjans
"Massa focus simultanis per creure en les casualitats", assegura una treballadora de la Xunta
Quatre morts, desenes d’hectàrees cremades i setze nuclis de població amb risc real per als seus habitants per culpa de les flames. /
La infernal onada d'incendis que està escombrant Galícia -i sobretot el sud de Vigo- ha desbordat els bombers i ha obligat els ciutadans a implicar-se en la tasca de protegir casa seva de les flames.
Pazos de Borben és un municipi que agrupa vuit parròquies i suma poc més de 3.000 habitants, que aquest dilluns semblaven tan tristos com el seu cel, gris i carregat de cendra, i tan cansats com el seu alcalde, Andrés García, que fa dues nits que no dorm. "Si em recolzo contra una paret, em quedaré adormit", diu amb els ulls envermellits per la son. Fa dos dies que esperen la pluja anunciada. Però no ha arribat. Encara que avui el vent ha amainat, la temperatura ha baixat i la humitat ha pujat. Tot això és determinant. El malson sembla remetre.
Lucía porta una malles esportives, calçat de 'runner', un polar rosa i els cabells recollits en una cua. És propietària de dues residències de gent gran i s'ha passat el cap de setmana fent viatges entre els dos centres. "No vam poder desallotjar-los perquè hi havia foc per tot arreu i traslladar els avis era més perillós que deixar-los", aclareix. En un centre hi ha 60 persones i en l'altre 12. De mitjana, els seus hostes tenen més de 80 anys. "Són la part més fràgil de la societat", recorda.
Draps mullats sota la porta
Per evitar que el fum es colés a les residències han mullat drats que han col·locat sota les portes. I s'han resignat a esperar mentre els bombers i la Guàrdia Civil intenten obrir a contrarellotge tallafocs que allunyessin les flames dels geriàtrics.
Les persones grans no treien la vista de la finestra, des d'on veien com cremaven boscos cada vegada més pròxims, per posar-los davant el televisor i saber què més cremava a Galícia. "Molts ploraven, però no de por, sinó de pena", assegura Lucía.
Diego treballa en una gasolinera ubicada a l'entrada d'Amoedo. A la cafeteria el diari 'La Voz de Galicia' ja culpa directament "els incendiaris" del que ha passat en aquesta terra. "Han sigut massa focus simultanis per creure en les casualitats", subratlla una treballadora de la Xunta que agafa forces a la cafeteria d'aquesta estació de servei. Diego ahir a les nou de la nit va demanar permís als seus caps per deixar la feina i acudir en auxili dels seus avis.
Gestes anònimes
Notícies relacionades"No volien marxar, van intentar desallotjar-los però s'hi van negar. Tenien por de quedar-se sense casa", explica. Amb ells, Diego es va enfrontar amb galledes i mangueres a les flames. Van aconseguir detenir-les just perquè envoltessin la vivenda i calcinessin tota la resta. Avui semblava content d'una gesta que s'ha repetit en incomptables domicilis gallecs assetjats per desenes d'incendis.
Els gallecs estan "acostumats" als focs. Però no a un com aquest, que cremava "en 10 hores el que els altres cremarien en 10 dies", remarca l'alcalde García. "Si la pluja arriba d'una vegada, podrem anar a dormir", implora.
