Transsexuals condemnades al carrer

El món laboral és una ratera per a les transsexuals: feines vetades, rebuig per a llocs de treball d'atenció al públic o entrevistes laborals on se'ls pregunta més pel seu sexe que per la seva formació. "Pots ser 'trans', però que no es noti", apunta Txus Pedrosa, coordinadora de programes de la Fundació Surt, una organització feminista d'acció social. Tant Pedrosa com Belén Camarasa, responsable d'inserció de l'entitat, afegeixen: "L'exclusió laboral és una de les violències més opressives i menys visibles". Les escasses xifres que hi ha sobre l'ocupació en el col·lectiu revelen que l'atur "està disparat". 

Les traves les aboquen, sovint, a acceptar feines en l'economia submergida o directament a la prostitució. El rebuig, la vulneració de drets laborals i la falta d'oportunitats són les queixes que repeteix el col·lectiu quan recorre a la Fundació Surt. "Aquí els donem recursos i eines per accedir a un lloc de treball", explica Pedrosa.

Currículums

Una d'aquestes eines consisteix a ensenyar-los a redactar un currículum i assessorar-les sobre com anar a una entrevista laboral. A algunes els aconsellen "presentar-se com a home per evitar problemes -explica Pedrosa-, és un error. El millor és ressaltar la transsexualitat com un valor que aporten a l'empresa".

Però "aquest valor" a la pràctica és una utopia. Algunes aspirants expliquen que a les entrevistes "si el sexe que figura al carnet d'identitat no concorda amb l'aspecte físic, la conversa desvaria i se centra en el sexe de la candidata", denuncien. "No diuen que no ens donen la feina per ser 'trans', però ja no ens truquen. Les col·locacions són ínfimes”, reconeix Camarasa. Per això, a Surt els donen suport per trencar el sostre de vidre laboral.

Hi ha feines en què no només els posen traves, "directament les veten a l'exigir no tenir malalties mentals", afirma Pedrosa. Des de 1980, tot i l'oposició del col·lectiu, la transsexualitat es cataloga com a malaltia mental, ja que per canviar-se de sexe al DNI (no sempre és necessari estar operada) s'ha de presentar un diagnòstic de disfòria de gènere, un trastorn d'identitat sexual.

Mossos d'Esquadra

Notícies relacionades

"Deixes de ser home i s'esfumen els teus privilegis"

L.T.: "Tinc por de ser rebutjada en públic"

Aquest diagnòstic els impedeix accedir a bombers, forces de seguretat o a feines amb menors i s'exigeix: "Posseir la capacitat física i psíquica necessària per exercir les funcions pròpies de les places a cobrir". Un d'aquests casos el va viure una mossa d’Esquadra. Hi va entrar com a home, per això no va tenir cap impediment.

Camarasa diu que "les empreses no són agents aliats i mantenen amb les seves pràctiques la transfòbia". Les firmes argumenten que són els clients els que rebutgen les 'trans' en llocs de treball d'atenció al públic. "Cal visibilitzar-les i quan en una botiga la dependenta sigui transsexual, la gent ho normalitzarà", assegura.