"Deixes de ser home i s'esfumen els teus privilegis"

Home. Heterosexual. 40 anys. Casat. Amb dos fills. Una bona feina al departament de recursos humans d'una bona empresa barcelonina. Complia amb tots els requisits per ser tractat -i així ho era- com un ciutadà de primera en una societat conservadora i patriarcal com encara avui és la societat barcelonina.

Aquesta era la realitat de Belén abans de ser Belén. Hi havia només un problema en principi insalvable fins que es va armar de valor i va decidir que no ho fos: ella se sentia Belén. «Amb el trànsit t’adones de com tots els drets que fins llavors tenies pel simple fet d’haver nascut home, que fins a aquell moment ni et qüestionaves, desapareixen», assenyala Belén Camarasa, que des de fa quatre anys és tècnica d’inserció laboral de la Fundació Surt. 

Entre el moment en què va decidir ser el que volia ser, dona, l’any 2009, i el moment en què va entrar a treballar en aquesta organització feminista, Belén va viure a les seves sabates –aquestes de taló que ara calça amb orgull– el patiment pel qual passen totes les dones trans a les quals ara ajuda i serveix de referent.

Portes tancades

Al fer el trànsit se li va ensorrar tot. «A la feina, no és que em despatxessin, però em van invitar a deixar-la», puntualitza. Amb totes les portes tancades malgrat la seva experiència, es va veure obligada a exercir la prostitució com a única sortida, fins que el 2011 va fer un circuit d’apoderament per a prostitutes a la Fundació Surt. I va ser allà on, gràcies al seu currículum i les seves habilitats, va acabar guanyant-se un lloc de treball com a responsable d’inserció laboral. «En el tercer sector resulta una mica més fàcil. La feina que ens toca fer ara entre totes és allà fora», reflexiona.

Segons la seva opinió, l’objectiu és guanyar visibilitat. «No es tracta de passar desapercebudes; la normalització arribarà quan sigui una cosa normal veure una dona trans en qualsevol lloc de treball», subratlla. «No m’agrada gens això del cos equivocat. Jo soc dona per decisió. No per cap error. L’èxit és visibilitzar aquesta realitat –prossegueix–, treure-la dels marges».

«Al principi és difícil sortir de casa. I encara més sortir a buscar feina i exposar-te al rebuig», exposa Belén. «Quan, a més a més, ets mare, s’hi suma el ‘no ho estàs fent bé’», continua.

Projecte Carolines

Notícies relacionades

Transsexuals condemnades al carrer

L.T.: "Tinc por de ser rebutjada en públic"

Aquest tema és un dels que es treballa en el pioner projecte Carolines, orientat a «facilitar sortides laborals estables en el mercat formal a aquelles dones que ho decideixin, però també a enfortir les competències en el marc del treball sexual per millorar la capacitat de negociació i l’autoestima professional», com apunta la regidora de Feminismes de Barcelona, Laura Pérez.