El drama dels nouvinguts

La DGAIA busca un local a prop de la Ciutat de la Justícia per als menors no acompanyats

La directora de l'ens assegura que l'aplicació del 155 bloqueja 200 noves places per a adolescents estrangers

jjubierre40860630 barcelona  07 11 2017  foto de menores que est n en el inter171108120251

jjubierre40860630 barcelona 07 11 2017 foto de menores que est n en el inter171108120251 / JULIO CARBO

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Dos dies després que la DGAIA habilités una sala a la Fiscalia de menors perquè els adolescents no acompanyats puguin esperar ser assignats a un centre d'acollida, la degana de la Ciutat de la Justícia va ordenar el seu tancament. No obstant, uns 10 adolescents passen una mitjana de dues nits en el seu procés de custòdia, cosa que ha derivat en una denúncia davant el Comitè dels Drets del Nen de les Nacions Unides per "vulneració sistemàtica dels drets" d'aquest col·lectiu. La directora de la DGAIA, Georgina Oliva, ha assegurat en declaracions a l'ACN que està buscant un local pròxim per adaptar-lo a les necessitats, i justifica que la Generalitat preveia aprovar 200 places més d'acollida, però l'aplicació del 155 ho ha endarrerit.

El tancament d'aquest espai, que va ser ratificat per la sala del govern del TSJC el 13 d'octubre, va obligar a tornar els menors a la sala d'espera. La DGAIA, que va rebre un revés per part de la fiscal en cap de Barcelona, Anna Magaldi, que va remetre un escrit a l'organisme reclamant que adoptés de manera "prioritària" les mesures necessàries per pal·liar aquesta situació, ha proposat diverses alternatives, explica Oliva. Per Oliva, aquesta allau de menors immigrants és una situació ''extraordinària'' i ''el país no estava preparat'' per atendre aquesta gran quantitat de menors estrangers.

Aquest mes d'octubre se n'han comptat 208, mentre que entre els mesos de juliol, agost i setembre n'arribaven al voltant de 150. Des de començament d'any, ja se n'han donat 1.112, mentre que en tot el 2016 en van arribar 684.

Centres sobreocupats

Per millorar l'acollida inicial, aquest any, la responsable de la DGAIA explica que també ha obert albergs i cases de colònies per poder fer la primera acollida a aquests joves, una situació que ha solucionat 70 casos i ha obligat a fer nous equips educatius, creats de nou a partir de les entitats que ja treballen amb el col·lectiu. Oliva reconeix que és competència d'aquest organisme fer aquesta atenció d'acollida, però admet que hi ha ''coordinació'' també amb el Govern central, una coordinació que ara és ''fluida''.

Des de principis d'any, la DGAIA ha creat fins a 460 places noves en diferents centres i projectes per fer front a aquesta realitat, ja que els centres residencials i d'acollida estan sobreocupats. I encara que el dèficit i el problema venen de lluny, la directora de la DGAIA explica que 200 places que s'havien d'aprovar han quedat aturades després de l'aplicació de l'article 155, ja que s'havien de firmar al consell executiu previst per al 31 d'octubre, que ja no es va celebrar. Oliva creu que les setmanes vinents es podrà desencallar aquest projecte.

Difícil de predir

Notícies relacionades

D'aquella reunió també va quedar pendent la constitució d'una taula que reuneixi tots els agents i departaments implicats per un ''fenomen de país'' amb ''perspectiva comunitària''. En aquest sentit, Oliva recorda que són joves que han vingut majoritàriament per quedar-se i, per tant, siguin acollits en un alberg o en un centre, és necessari que se'ls acompanyi per poder adaptar-se a l'entorn i, per tant, és necessària la col·laboració i la implicació de les entitats i els ens locals, i per això proposa aquesta taula.

Per Oliva, un dels principals esculls d'aquest fenomen és la difícil planificació que permet, ja que els esforços s'han centrat a reforçar els equipaments per recolzar l'autonomia d'aquests joves, i també un esforç a potenciar l'acollida d'emergència, però ''és impossible saber quants nois arribaran'', perquè a l'octubre hi ha hagut més arribades que al setembre. "Encara que podria semblar que amb el fred "s'hauria d'estancar o disminuir'', explica, també reconeix que cap expert pot preveure el comportament del fenomen.