La plaga dels narcopisos castiga també el centre de Madrid

Els narcopisos no són un fenomen exclusiu del Raval barceloní. El barri madrileny de Lavapiés, el més semblant al Xino que hi ha a la capital d’Espanya, pateix la mateixa plaga des de fa més de quatre anys. La batalla oberta pels veïns directament afectats ja ha obtingut diversos èxits des d’aleshores, però cada vegada que aconsegueixen una victòria, els narcokupes són capaços en pocs dies de recol·locar-se en una altra finca amb una facilitat esfereïdora. Mentre la majoria de les administracions públiques i fins i tot les associacions de veïns tradicionals s’arronsen d’espatlles, els petits delictes i la inseguretat s’estenen pel barri. En un Excel actualitzat constantment, Begoña, presidenta de la Plataforma del Barri de Lavapiés, porta el registre des del 2013: sobre un total de 98 narcopisos detectats, ja s’ha aconseguit tancar-ne 29. D’aquests, 9 estan tapiats i els altres 20 llogats o venuts. Però el problema segueix viu com a mínim en 55 pisos que ara mateix són l’objectiu de la plataforma.

Com passa al Raval, els pisos són utilitzats indistintament com a narcosales i punt de venda, sobretot d’heroïna i crac, i, en menys mesura, de cocaïna i marihuana. «Són drugstores de la droga oberts 24 hores els 365 dies de l’any. El telèfon sona a totes hores», certifica un veí, a qui direm Pepe. Ell pateix cada dia al seu propi cos la inquietud de topar-se amb les desenes d’heroïnòmans que van a la botiga de la seva escala. «No saps què és pitjor. Si topar-te amb ells quan pugen i tenen el mono o quan ja s’han punxat. Quan pugen per aconseguir els diners necessaris per a la dosi. I quan baixen no saben ni què fan», apunta una altra veïna a qui direm Sofía, que va conviure amb un narcopís a la seva escala de la plaça de Lavapiés durant nou mesos en què «dormia a base d’orfidals» i que ara ajuda les noves víctimes del fenomen. 

Baralles freqüents

Sofía recorda com una vegada va haver de pujar corrents fins a casa seva perseguida per un toxicòman que intentava robar-la. Encara no sap com va aconseguir obrir i tancar tan ràpid per poder tancar-li la porta pels nassos. A la mateixa finca, una àvia de 85 anys va veure mentre cuinava que un home intentava entrar per la finestra del pati interior per robar-la. A una noia li van entrar al pis mentre estava de viatge i les reparacions li van costar 20.000 euros. S’ha de patir la brutícia, les pudors, els vòmits, la sang, les xeringues, hi ha hagut incendis, connexions a la llum dels veïns... Els que estan de lloguer i poden permetre-s’ho se n’acaben anant.  

Les baralles entre narcos, a crits i cops, és una altra de les condemnes que han de suportar els veïns. Uns romanesos amb residència narcokupa al carrer de l’Olivar, van trencar el bastiment de la porta per poder entrar-hi, després que els seus col·legues no els barressin el pas. Recentment, en una altra finca, en van tirar un al carrer des d’un balcó i davant d’un portal hi va haver un apunyalament. Una de les pautes conegudes per la policia és que al voltant de cada narcopís la delinqüència es multiplica. Sobretot proliferen els estirades i els robatoris aprofitant distraccions protagonitzats pels clients més addictes. 

Por i amenaces

Molts dels veïns  estan amenaçats. Els narcos, que també dispensen la droga als carrers del barri, saben perfectament qui són els seus veïns i no tenen miraments de cap mena. «T’adones que et segueixen amb la mirada al carrer perquè vegis que saben qui ets»,  diu Pepe, que lamenta «haver de viure així» al seu propi barri. 

Notícies relacionades

Desenes de narcopisos tornen l'heroïna als carrers del Raval

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Un dels casos d’amenaces més insòlits és el que pateix un veí al qual els narcos obliguen a prestar-los el telèfon mòbil per fer les seves trucades. Com que el narcopís és sobre de la casa del veí objecte del xantatge, si aquest s’hi nega inunden el terra per provocar filtracions a casa seva. Les pautes de la narcokupació són sempre les mateixes. Les màfies, formades sobretot per subsaharians i en menys mesura per marroquins, romanesos i espanyols, controlen els pisos que són buits i el millor moment per ocupar-los.

El narcopís de la finca de Pepe feia deu anys que era buit. Els narcos van aprofitar el mes d’agost per prendre’n possessió. «Quan vam tornar de vacances ens vam trobar amb el problema». No sap com, però van aconseguir les claus del portal. La seva vida i la dels seus fills és un infern des d’aleshores.