"Ens tracten de putes, boges o mentideres"

El poc temps que va aconseguir dormir la nit abans de comparèixer davant el jutge va somiar que estava estirada en una llitera, amb les cames obertes, mentre els advocats comprovaven dins de la seva vagina si havia mentit. El cru episodi, que exemplifica la tortura per la qual es veuen obligades a passar durant el procés judicial les dones violades que decideixen denunciar, l'exposa Violeta García Gago, psicòloga de l'Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADA). L'hi va explicar abans d'entrar a la sala una de les dones a qui acompanya en l'intent de fer que l'agressió sexual es converteixi en un mal record, no en el centre de la seva vida.

"A vegades el judici és pitjor que els abusos. Denunciar té un preu molt alt. Saps que seràs posada en dubte en tot moment. I el judici és el moment en què et tracten més bé de tot el procés. Fins a arribar-hi has de passar per molts altres interrogatoris, que comencen quan vas a denunciar a la policia. Un 'perdona que et pregunti això, però...' és la màxima amabilitat a què pots aspirar", prossegueix la psicòloga, que insisteix que preguntes com "¿què portaves posat?" o "¿havies begut?" es repeteixen en pràcticament cada interrogatori. "És més còmode pensar que això només li passa a una determinada mena de persones --reflexiona García Gago--; pensar que són fets aïllats. Que la justícia funciona. Veure el contrari és reconèixer que, com a societat, tenim un problema i l'hem d'afrontar".

L'advocada especialitzada en prevenció de violències masclistes Carla Vall comparteix el diagnòstic. "Les violències amb les dones són tan comunes, és tan habitual que una dona rebi una agressió sexual, que si desmuntem el mite de la violació i ens dotem d'una foto real de la societat, suposaria un trauma molt gran", assenyala la penalista. Vall, com García Gago, assenyala que el judici contra La manada commociona perquè segueix el patró del mite de la violació, però totes dues recorden que el 80% dels casos es donen en entorns de confiança.

"La violència masclista és estructural. És la normalitat més absoluta, i els mites sobre la violació presents al carrer també estan dins dels jutjats", assenyala Vall. En la mateixa línia, subratllant la necessitat urgent de reconèixer les violències quotidianes, es pronuncia Dolo Pulido, activista feminista de Ca la Dona. "Els advocats de la defensa sempre intenten vendre que som putes, que estem boges o que som unes harpies mentideres amb interessos espuris", coincideixen Vall, Pulido i García Gago.

Sobre aquestes tres característiques intrínseques a la condició femenina segons l'imaginari col·lectiu, cultivat durant segles pel patriarcat, giren les preguntes de la defensa, traslladades al judici paral·lel al qual les víctimes són sotmeses als platós i les xarxes en casos mediàtics com el dels Sanfermines, o als passadissos de la facultat o la plaça del poble. Totes tres coincideixen també que el debat sobre el cas de La manada podria servir per posar en evidència la violència estructural amb les dones, però no ho està fent. "En els casos molt televisius s'ha blindat l'imaginari de la cultura de la violació En el de la Fira de Màlaga, ella no va poder suportar el linxament que va patir i va retirar la denúncia [va assegurar davant el jutge que havia mentit]. El missatge que ha quedat és que era una denúncia falsa. Es mediatitzen els casos que segueixen els estereotips. Com que aneu soles, begudes, primer voleu i després dieu que no...", denuncia la lletrada.

"En cap moment va dir 'no'"

Notícies relacionades

¿Què ha de fer una dona violada perquè es condemni l'agressor?

Les xarxes socials, reducte de l'exhibicionisme masclista

Vall planteja la necessitat de repensar el sistema: "Tenim massa confiança en la llei. El dret cristal·litza el que tenim al carrer. Se li demana al dret que transformi la societat i és impossible". També posa al damunt de la taula la perversió dels interrogatoris en relació amb el consentiment. "L''en cap moment va dir que 'no'' dona per fet que totes les dones estem a disposició dels homes. Hem de dir expressament que 'no'; altrament, es dona per fet que dius 'sí'", assenyalen. "Hauríem d'anar més enllà en les campanyes del 'no és no'. "No sempre pots dir 'no'. A vegades et quedes bloquejada. Només el 'sí' és 'sí'. S'ha d'avançar cap a la cultura dels desitjos. Consentir és deixar que et facin. Les nenes han de poder decidir què volen. El 'no és no' parteix d'un 'tu pots anar fent fins que et digui que no'. Aquí també entra la necessitat de la desconstrucció de l'amor romàntic", reflexiona l'especialista en violències masclistes. 

"El missatge que queda en les nenes de casos mediàtics com el de Màlaga o el dels Sanfermines és clar: si em passa, no ho denunciaré", sentencia la penalista, que assegura que, d'altra banda, únicament un terç de les agressions denunciades acaben amb condemna ("tenim uns índexs d'impunitat molt elevats", assegura Vall). En les altres dues terceres parts, o no s'arriba a celebrar el judici --perquè les agredides no aconsegueixen sostenir la pressió del procés i retiren la denúncia o perquè no les creuen i no s'arriba al judici-- o s'arxiven o queden absolts els acusats.