Els juristes qüestionen la protecció judicial atorgada a 'La manada'

El 26 de setembre, Diego Nicolás Rodríguez, conegut com el violador del cúter, es va asseure al banc dels acusats a l’Audiència de Barcelona per quatre agressions sexuals, per les quals va acabar sent condemnat a 56 anys de presó. Va ser un judici modèlic. El tribunal, presidit per Montserrat Comas, va acordar mesures per protegir les víctimes i va denegar que la vista se celebrés a porta tancada. Això sí, les dones van declarar per videoconferència, evitant que estiguessin en la mateixa sala que l’imputat, i la jutge va prohibir a la premsa divulgar la identitat de les víctimes o dades que permetessin saber qui eren.

L’Audiència de Navarra, en canvi, ha adoptat l’opció més restrictiva (legal, però no habitual) en el judici contra els cinc membres de La manada acusats de violar una noia durant els Sanfermines del 2016. En aquest cas, el tribunal ha resolt que tot el judici, menys els informes finals, sigui a porta tancada i no només ha vetat la difusió d’imatges i la identitat de la víctima, sinó també dels acusats. Aquesta situació ha provocat que la informació que transcendeix del judici sigui parcial.

En les xarxes socials, a més a més, s’ha desencadenat la polèmica sobre la possible sobreprotecció dels acusats i s’han difós les seves cares amb missatges que violen la presumpció d’innocència. També s’ha donat rellevància a l’acceptació per part dels jutges de part d’un informe d’un detectiu que fa menció de la vida «normal» que porta l’afectada, un fet que, segons diversos advocats, entra en l’àmbit de la defensa, però que moralment pot ser reprotxable.

Diferents rangs

Els juristes consultats qüestionen les mesures adoptades pel tribunal de Navarra que, al seu entendre, estan «en desacord» amb el precepte constitucional que els judicis han de ser públics, tret d’excepcions. «La llei recull la protecció de la víctima, però no posa en el mateix rang els acusats. No serveix l’argument que en la seva declaració sortiran qüestions íntimes. Si es tingués en compte aquest aspecte, cap judici podria ser públic», assegura a aquest diari un jurista. Per protegir les víctimes habitualment s’usa la videoconferència, s’instal·len biombos o s’acorda que la seva declaració sigui secreta.

La Constitució reconeix el dret a un «procés públic» i al·ludeix al fet que les actuacions judicials seran públiques amb les excepcions que prevegin les lleis. La legislació judicial estableix, per la seva part, que es pot limitar aquesta publicitat per raons d’ordre públic i de protecció de drets i llibertats. Però el més habitual és que els judicis siguin públics, un fet que «constitueix una garantia orientada al millor control social de l’exercici jurisdiccional, evitant així el desenvolupament d’una justícia oculta als ulls dels ciutadans», segons un acte de l’Audiència de Barcelona.

Notícies relacionades

"Ens tracten de putes, boges o mentideres"

Les xarxes socials, reducte de l'exhibicionisme masclista

Les excepcions també estan recollides al Conveni Europeu de Drets Humans, que fixa que l’accés a la sala de vistes pot ser prohibit «en l’interès de la moralitat, de l’ordre públic o la seguretat nacional» i quan «els interessos dels menors o la protecció de la vida privada de les parts en el procés així ho exigeixin».

Després de l’aprovació el 2015 de l’Estatut de la Víctima, la legislació espanyola va incloure que el judici pot ser a porta tancada també per a la «protecció dels drets fonamentals dels intervinents». Existeixen resolucions judicials que sostenen que aquesta qüestió no és aplicable als processats. Però l’Audiència de Navarra ha inclòs en el terme «intervinents» els acusats i argumenta que en el judici es posaran de manifest circumstàncies «de la més gran intimitat» i «de contingut explícitament sexual». Per tant, segons el seu entendre, ha de preservar-se la seva intimitat. El resultat és la percepció que s’iguala la protecció de la víctima a la dels acusats.