L'article 155 deixa en suspens les oposicions per a mestres

La convocatòria d’oposicions per cobrir 2.000 places docents, el que havia de ser el primer concurs públic portat a terme a Catalunya en el transcurs dels últims vuit anys en l’ensenyament primari i secundari, ha quedat en l’aire. També està en suspens l’ambiciós decret amb el qual la Generalitat aspirava a fer que l’escola catalana sigui més inclusiva i que preveia una inversió de 142 milions d’euros per dur a terme, entre altres coses, la contractació de 1.500 professors i de personal de suport a les escoles. I tota la normativa que s’estava elaborant sobre segregació, sobre menjadors escolars, sobre el nou mètode d’avaluació dels alumnes de secundària i sobre l’educació a casa (el conegut com a homeschooling). I els treballs que havia iniciat el Pacte Nacional d’Universitats amb la finalitat de redactar un projecte de reforma del finançament de l’educació superior.

    

Tot ha quedat paralitzat fins a nova ordre des de l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució. Les oposicions docents, que la Conselleria d’Ensenyament s’havia compromès a convocar al llarg d’aquest mes de novembre –amb el propòsit que les proves poguessin anar-se fent abans del final del curs acadèmic– són ara les principals damnificades per la intervenció de l’Estat. Fonts sindicals asseguren que la tramitació administrativa del concurs segueix endavant, a nivell tècnic, «perquè les condicions que regiran l’oposició ja s’havien pactat prèviament», però expliquen que en el pla polític «encara no hi ha un acord».

    

Segons sembla, assenyalen, la Generalitat ha demanat al Govern central que li permeti fer a ella la convocatòria, «perquè al cap i a la fi serà el departament d’Ensenyament qui resoldrà el procés quan aquest s’acabi». Però el Ministeri d’Educació, que és qui té en aquests moments la competència, no ha donat encara el seu vistiplau a la sol·licitud. Amb tot, la intenció de les dues parts, afegeixen les mateixes fonts, és que la convocatòria es faci pública «si pot ser abans del mes de gener, encara que no s’hagi constituït encara el nou govern autonòmic».

    

Excepte per la paralització dels projectes que estaven en marxa, el sector de l’educació no té cap més queixa en relació amb el 155: les classes han seguit amb normalitat (el curs ja estava començat i no s’ha produït cap alteració) i els pagaments compromesos amb l’escola concertada i amb altres proveïdors de serveis es van portant a terme segons les rutines d’anys anteriors. Les beques de menjador les fan efectives els consells comarcals, que no s’han vist afectats per la intervenció de l’Estat.

    

Una mica més amenaçades estan potser les beques d’equitat que concedeix directament la Generalitat als estudiants universitaris en funció de la seva renda familiar. Les ajudes no se solen pagar als seus beneficiaris fins al mes d’abril i se suposa que en aquests moments les sol·licituds es troben en fase de tramitació administrativa.

Notícies relacionades

El 155 en la sanitat: poc efecte als hospitals, futur congelat

Ensenyament garanteix la convocatòria d'oposicions aquest any, malgrat el 155

    

«El principal impacte que ha tingut l’aplicació de l’article 155 a la universitat ha sigut el fet que aquesta institució s’hagi quedat eventualment sense un interlocutor polític, perquè tots els projectes que estaven en negociació han quedat ara sobre la taula», explica Ernest Pons, cap del gabinet del rector de la UB. I d’aquests projectes, assenyala, possiblement el més afectat és el de la reforma del finançament universitari, una reivindicació històrica dels rectors que, finalment, semblaven haver escoltat a la Conselleria d’Empresa i Coneixement. «Hi havia el compromís de presentar una proposta de millora abans d’un any, però ara aquest termini segurament s’allargarà», admet el cap del gabinet del rector.