OCI INTEGRADOR

El masclisme encara guanya la partida de les joguines

El sector de jocs infantils assumeix que encara hi ha feina per fer però defensa que cada vegada es discrimina menys

Els estereotips sexistes es repeteixen en anuncis i catàlegs nadalencs amb comptades excepcions

zentauroepp40944882 toy planet171114213056

zentauroepp40944882 toy planet171114213056

4
Es llegeix en minuts

Tornen els catàlegs sexistes de joguines per Nadal. Com el torró, els nervis pels regals i els sopars d'empresa. Malgrat que fa molts anys que es reclama que el joc no hauria d'entendre de gènere, la partida encara no està guanyada. Ni de bon tros. Hi ha tímids intents de reorientar la forma d'anunciar-se, com la de l'empresa valenciana Toy Planet, però encara suposa una immensa minoria.

A les xarxes socials, probablement l'eina contemporània més capaç de fer sortir els colors a una marca o directament d'arruïnar-li la reputació, es llegeixen aquests dies els primers missatges dilapidant les males pràctiques i aplaudint les bones.

Els casos més flagrants, com el de Nenuco Feber, totes dues del grup Famosa, han provocat una recollida de firmes a change.org que fins aquest divendres havia aconseguit més de 13.200 suports.

Petició a la companyia

Els que subscriuen la petició, impulsada per Mujeres en Lucha, demanen a la companyia que deixi de fotografiar només nenes amb les seves nines i que també hi faci sortir nens perquè així es trasllada als més petits de la casa que cuidar les criatures “no és competència exclusiva de les dones”, argumenta una de les seves coordinadores, Alejandra de la Fuente.

El col·lectiu també reclama que els cotxes Feber desterrin els estereotips ja que en el catàleg d'aquest Nadal les nenes només hi surten de copilots o conduint cotxes roses. “Considerem que un dels moments clau per a la conscienciació és quan els nens s'estan formant”, raona De la Fuente.

Millores a la televisió

 “No estem descobrint res al dir que la publicitat  estereotips sexistes”, assumeix la cap de l'àrea de continguts del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Mònica Gasol, que, no obstant, admet que les coses han millorat en els últims anys. El CAC estudia tot l'any la publicitat a la televisió però entre octubre i desembre, temporada alta de joguines, analitza detalladament els anuncis.

El percentatge d'espais publicitaris amb estereotips femenins i masculins ha baixat del 41,5% del 2001-2002 al 32,7% del 2016-2017. “Una de les imatges amb què ens trobem habitualment és la de nens que només juguen amb nens, sense barrejar-se amb les nenes”, descriu Gasol. 

Barcelona ja treballa en això 

“Queda molta feina per fer. Costa molt i ho constato com a mare i com a responsable municipal”, manté la regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez. La regidora té una nena de cinc anys i es queixa que moltes vegades les menors es veuen obligades a sumar-se a certs jocs o colors “per sentir-se socialment acceptades”.

La capital catalana impulsa des del 2008 que les joguines no siguin sexistes. “La campanya Ni roses ni blaus de fa dos NadalsNi roses ni blaus va tenir molt èxit, s'han impulsat tallers per fer reflexionar els pares o en les recol·lectes de joguines es demana expressament que no es distingeixi el destinatari”, relaciona Pérez.

Les mecàniques del futur

Molts ajuntaments treballen per erradicar el masclisme en les joguines. Les escoles també s'impliquen contra la discriminació. Però hi ha “inèrcies” difícils de canviar, exposa el director general de Toy PlanetIgnacio Gaspar.

 “El dia a dia impedeix als fabricants qüestionar-se certes coses però per a la nostra empresa era imprescindible no condicionar el futur dels nens: si no motives una nena perquè jugui a ser mecànica, ¿com vols que el dia de demà decideixi estudiar per ser-ne?”, planteja Gaspar. La firma valenciana voldria ser imitada per la competència, però el seu responsable assegura que no és així. “A vegades ens diuen que ens hem passat amb alguna foto però preferim pecar per excés que per defecte”, es defensa.

Reflex de la societat

Hi ha qui, fruit de l'experiència de 30 anys en el sector, encara fila més prim. La directora d'Investigació de l'Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (AIJU), María Costa, assenyala més els distribuïdors que els productors. Considera que els fabricants de joguines sí que han evolucionat i això és visible a les prestatgeries de les botigues i grans magatzems. Però a l'anunciar-se, a vegades els distribuïdors promocionen els productes més convencionals.

“Aquesta indústria és el fidel reflex de la societat en què vivim”, analitza l'experta també doctora en Pedagogia. “No podem pretendre canviar els nens si ells són un mirall dels adults. Fins que els pares homes no s'han involucrat de veritat en l'educació i l'atenció dels més petits no s'han començat a posar fotos amb nens que porten cotxets o que canvien els bolquers”, detalla Costa.

Notícies relacionades

L'AIJU investiga com millorar les joguines i assessora el sector. Per això, el coneixement de què es fabrica, quines tendències hi ha, què triomfa o fracassa, és enorme. “Crec que en els dos últims anys hi ha hagut una gran transformació -constata l'especialista-. El sector de la joguina no ha aconseguit evolucionar del tot però sí que hi ha canvis substancials”.

No és un mecanisme innocent

La importància que aquesta metamorfosi sigui completa genera consens. L'investigador de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i membre del Centre d'Estudis de Gènere, Juan Ramón Jiménez, subratlla que per avançar com una societat igualitària s'ha d'abandonar l'assignació de rols en la infància perquè “no és un mecanisme innocent”. “Amb la part lúdica s'assenyala de forma subtil, per exemple, que les dones es dediquin a atendre la família, i els homes, a la tecnologia, de manera que es perpetua el codi de gènere”, conclou.