Un tatuatge de 'no ressuscitar' obre un debat mèdic

¿Un tatuatge és un document legal? ¿Es va fer el tatuatge i va canviar d'opinió? ¿Era conscient del que portava tatuat? El cas d'un home que va arribar en estat de xoc a un hospital de Florida, als Estats Units, amb la frase 'no ressuscitar' tatuada, va obrir un debat mèdic sobre fer cas o no de la presumpta voluntat de qui el porta gravat a la pell.

El conflicte, publicat per la revista New England Journal of Medicine, es refereix al cas d'un home no identificat que va arribar summament greu fins al punt d'arribar a necessitar maniobres de ressuscitació, sense que es poguessin localitzar els familiars. 

L'home, de 70 anys, tenia tatuat "no ressuscitar", amb el "no" subratllat i a sota el que semblava ser la seva firma, cosa que va fer dubtar l'equip que l'atenia al desconèixer si era el seu desig actual. Com que el personal mèdic no tenia manera de saber si el tatuatge era representatiu dels verdaders desitjos de l'home, van decidir ignorar-lo, però quan van alertar l'equip d'ètica de l'hospital, aquest tenia una opinió diferent.

Notícies relacionades

Renfe sospita de sabotatge en el caos de les vagues i aparta dos treballadors

Quatre hores aturats en un tren

“Després de revisar el cas del pacient, els consultors d'ètica ens van aconsellar que respectéssim el tatuatge DNR ("do not resuscitate", ordre de no ressuscitar) del pacient”, diu Gregory Holt, l'autor principal del cas. En conseqüència, l'equip de l'uci va redactar un DNR i el pacient va morir més tard la mateixa nit sense haver-se sotmès a cap mesura d'emergència.

El fet de portar tatuada aquesta voluntat no és un cas únic. Han sortit a la llum diversos casos de persones amb tatuatges similars que exigeixen que si algun dia pateixen qualsevol emergència o aturada cardíaca, les autoritats sanitàries no se'n facin càrrec. Els DRN són, de fet, una sol·licitud explícita per evitar intervencions d'alta intensitat. Amb aquesta mesura reivindiquen obertament el seu dret a morir, o, en altres paraules, el seu dret a no acabar en moltes ocasions connectats a una màquina.