El final de la neutralitat de la xarxa augura una internet a dues velocitats

Internet és una xarxa de comunicacions dissenyada perquè tot el contingut que hi circula sigui tractat amb les mateixes regles. És a dir, tots els bits són iguals i el canal no discrimina o prioritza segons el tipus de contingut, sinó que es comporta de manera neutra. En una definició molt bàsica, internet seria com la xarxa elèctrica: tant és el que endollis que si hi ha servei, el corrent hi arriba.

Però, com en la llum, les infraestructures d’internet no van ser construïdes per norma general com un bé comú, sinó que estan en mans d’operadores que lloguen el dret de pas (la connexió) a particulars, organismes i altres empreses, que també construeixen serveis sobre aquestes infraestructures.

Aquestes operadores, moltes d’elles procedents de la telefonia fixa, volen rendibilitzar les seves xarxes fent-les més eficients. Peraconseguir-ho volen regles que els permetin beneficiar alguns clients sobre altres i cobrar segons tipus d’accés.

¿Què és la neutralitat de la xarxa i per què és important?

La discussió sobre si és admissible que les operadores de telecomunicacions puguin controlar com es fan servir les xarxes, amb 

quins criteris i en quines circumstàncies constitueix l’anomenat debat sobre 

la neutralitat de la xarxa, un terme que va encunyar el professor Tim Wu el 2003.

El tema no és nou i s’ha plantejat cada vegada que una tecnologia disruptiva ha requerit més cabal (ample de banda) que la precedent. Va passar amb l’intercanvi d’arxius (2007), les trucades sobre internet (cas Skype, el 2009) i el vídeo sota demanda (cas Netflix, 2011). I amenaça de tornar a plantejar-se amb el vídeo al mòbil, que exigeix consums més elevats de dades mòbils gratuïtes dels que ofereixen les operadores.

Entre els litigants hi ha dos bàndols extrems: els que volen imposar les seves normes i els que no en volen cap. Els primers apel·len al negoci i al cost d’ampliar les xarxes indefinidament. Els segons recorden que internet és alguna cosa més que un cable, i que el ciberespai és un territori sobirà, que no admet interferències ni polítiques ni ideològiques ni econòmiques, com va plasmar John Perry Marlow a la Declaració d’Independència del Ciberespai (1996).

El que hi ha en joc, segons els activistes del ciberespai és «defensar la xarxa dels interessos monopolístics d’empreses de telecomunicacions i grans tecnològiques», explica Alfonso Sánchez, portaveu de Xnet.

¿Què s'ha aprovat als EUA?

Als EUA, on encara hi ha àmplies zones amb un sol proveïdor d’internet i les pressions de les operadores són constants, l’Administració de Barack Obama va consagrar el 2015 els principis de neutralitat de la xarxa en el seu Open Internet Order, després de diversos casos que van acabar als tribunals de justícia, com la demanda a Verizon el 2012 per bloquejar apps que permetien que un mòbil es connectés al portàtil per xuclar wifi (l’anomenat tethering).

Ajit Pai, el nou responsable amb Donald Trump del regulador de telecomunicacions dels Estats Units, la FCC, ha desmuntat aquesta normativa d’Obama amb l’argument de «desregularitzar el mercat», fet que ha donat peu al fet que siguin les operadores les que dictin les regles. Uns 200 notables tecnòlegs, entre ells diversos pares d’internet com Vinton Cerf, David P. Reed o Tim Berners-Lee, li van demanar que ho retirés perquè «no havia entès com funcionava internet».

¿Quin és el marc legal a Europa?

Els Estats Units permetran que les operadores puguin cobrar més per diferents serveis a usuaris i empreses i que puguin discriminar trànsit segons la seva conveniència. A Europa, on el debat també ha sigut recurrent, el vicepresident de la Comissió Europea i comissari per al Mercat Digital Únic, Andrus Ansip, va anunciar ahir que a Europa «se seguirà protegint la neutralitat de la xarxa».

Les lleis europees, fixades el mes de juliol del 2016, estableixen que les operadores només poden discriminar trànsit per motius tècnics: quan hi hagi risc per a la xarxa (davant un atac informàtic maliciós, per exemple), quan ho dicti un jutge (veto a una pàgina web) o per als serveis d’emergència en situacions de catàstrofe.

Per a la Comissió, internet és la base de la nova economia europea, el Mercat Únic Digital, i no es pot deixar a la interpretació de 28 estats les regles sobre la xarxa. «La llibertat dels ciutadans europeus d'accedir o distribuir contingut a internet no pot dependre del país on siguin», assenyala l'Executiu europeu.

¿Com afecta Europa la regulació en EUA?

En quina mesura el que s’ha aprovat als EUA afectarà Europa encara s’ha de veure. Les organitzacions de ciberdrets es temen que les operadores s’envalenteixin i vulguin reobrir el debat que es va donar per tancat l’estiu del 2016.

«El que han aprovat als Estats Units ho patirem a Europa perquè tot està interconnectat», afirma Pedro Linares, president de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicacions. «Moltes empreses europees o serveis que consultem tenen els servidors als Estats Units i podem arribar a dependre de si disposen d’un canal preferent o no. Les empreses que requereixen més ample de banda per als seus serveis es poden veure obligades a pagar més per arribar millor al seu públic», afegeix.

«No hi hauria d’haver cap motiu perquè ho notéssim perquè a Europa no es donen les mateixes condicions», explica David Rincón, professor de telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

¿Què en diuen les operadores europees?

El temor que es reobri el debat a Europa no és menyspreable. Les operadores ja van pressionar el Berec, l’organisme que congrega tots els reguladors de telecomunicacions a Europa, contra «unes regles restrictives de neutralitat de la xarxa» aprofitant les urgències europees per desplegar el 5G, la nova xarxa mòbil que ha de permetre que funcioni el cotxe autònom, aplicacions de smart cities o salut connectada. Afirmaven que si no asseguren «qualitat de servei», no tindran sentit algunes aplicacions.

Telefónica ho formulava així: recolza «els principis de neutralitat de xarxa que atorguen als usuaris el dret a un accés obert i lliure de restriccions i discriminacions als continguts, aplicacions i serveis d’internet que ells mateixos decideixin», però «qualsevol normativa o regulació sobre neutralitat de xarxa ha de deixar marge per a la innovació i per a l’aparició de nous models de negoci basats en la diferenciació per qualitat del servei (QoS)».

A Vodafone, per la seva part, sostenen que se senten «relativament còmodes» en el marc regulatori europeu perquè «no hi ha un llistat» sobre allò que es pot fer o no. La companyia acaba de llançar unes minitarifes planes de serveis que permeten als usuaris intensius de música, apps o vídeo que aquest trànsit no computi per al límit de dades que tenen contractats.

A Espanya, les competències sobre la neutralitat de la xarxa han deixat d'estar en mans del regulador, en aquest cas la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) i han passat al Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital. Això ja ha provocat a Espanya una reclamació des de Brussel·les, a la qual el Govern del PP no ha fet cas.

La posició de les companyies de serveis

Les operadores –amb César Alierta quan era president de Telefónica com a portaveu al capdavant– fa anys que demanen a les grans companyies d’internet, com Google, Facebook, Amazon o Netflix, que contribueixin a mantenir les xarxes que utilitzen per proveir els seus serveis. Tots aquests gegants de la xarxa, tots dels Estats Units, han fet campanya activa per preservar la neutralitat de la xarxa.

«Seguirem treballant amb els que recolzen la neutralitat de la xarxa, grans i petits, per promoure proteccions legislatives fortes i aplicables», assegurava ahir Google. Netflix es mostrava «decebut per la decisió de la FCC» i anunciava que era el «principi d’una llarga batalla legal», a la qual també s’afegia el lobby Internet Association, en què hi ha Google i Facebook. Una portaveu de Netflix afirmava que «a curt o mitjà termini» no creia que això acabés tenint repercussions a Europa per a la companyia «a curt o mitjà termini», en part per la seva política d'aliances amb les operadores.

¿Com afectarà les petites empreses?

 Però el gran temor està entre les petites empreses. «Si les operadores volen cobrar per prioritzar serveis, serà més difícil per als emprenedors que vulguin oferir-los competir amb els grans», afirma David Rincón.

Això ho tenen molt clar a la Comissió Europea, que amb les seves polítiques volen assegurar la competència. Els nous negocis, molts dels quals es basen en tecnologies disruptives, requereixen marcs legals que permetin aquesta innovació, recordaven una trentena de fons d’inversió i empreses –com Reddit, Automattic (la propietària de Wordpress) o Vimeo– quan es va plantejar el debat sobre la neutralitat de la xarxa l’estiu del 2016.

L’exemple de Skype, una empresa creada per dos joves estonians que va popularitzar les videotrucades per internet i va enfonsar el negoci de les operadores, encara és present. O el de WhatsApp que ha donat una estocada mortal a l'SMS, que va començar sent de pagament.

¿En sortirà perjudicada la recerca?

Un editorial de la revista Nature alertava ahir de l’impacte que poden tenir les noves regulacions nord-americanes sobre la ciència a nivell mundial.

Segons alguns investigadors, no poder assegurar una qualitat de servei en la transmissió de dades per a una operació quirúrgica a distància o un cotxe connectat seria no només ineficient, sinó fins i tot perillós si es perd la connexió en un moment concret, un argument que també esgrimien les operadores davant Brussel·les per demanar poder donar serveis premium basats en la discriminació de trànsit. Les grans companyies ara mateix asseguren aquesta qualitat amb connexions dedicades que tenen més ample de banda, però que no es privilegien des de les operadores.

També els científics i les universitats públiques disposen de xarxes públiques connectades mundialment –l’anomenada internet 2– com Rediris o l’Anella Científica, que només serveixen per a les seves comunicacions i experiments. A ells no els afecten els debats legislatius.

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

Però Nature alertava sobre la possibilitat que sí que tingués impacte en l'accés a repositori de publicacions científiques o en la transmissió de dades en experiments amb institucions privades o, plantejava, «en la transmissió de dades d'un telescopi a Xile als EUA». 

Els pròxims mesos seran decisius per saber si passem a un internet amb dues classes –primera i segona– o si el poder dels consumidors i les grans empreses d’internet davant els legisladors nord-americans té el seu efecte. O si, com pretén la Comissió Europea, la mateixa dinàmica dels consumidors acaba fent efecte i ningú vol anar-se’n a una companyia que restringeixi o faci pagar més car el que l’usuari pot fer.