No tota expressió grollera o de mal gust és un delicte d'odi

No tots els comentaris desagradables són injúries, ni totes les injúries són delictes d’odi. Així de clar es mostren els juristes consultats en relació amb la proliferació a les xarxes socials d’insults o paraules vexatòries dirigides a polítics i personatges públics. El delicte d’odi, recollit a l’article 510 del Codi Penal,article 510 del Codi Penal castiga els que «públicament fomentin, promoguin o incitin directament a l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part d’aquest grup o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença». Però sempre «per motius racistes, antisemites i altres referents a la ideologia, religió, creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça, nació, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat».  La condemna: d’un a quatre anys de presó i multa.

El fiscal contra el delicte d’odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, assegura que per investigar aquest delicte s’han d’analitzar diversos factors, des de qui ho diu, el seu lideratge social, el seu perfil, com ho diu, davant qui, l’expressió en si i el context. «No tot el que és ofensiu i xoca és delicte», detalla. «No hi ha una norma general i s’estudia cas per cas, de forma individual», precisa. Per a ell, en aquesta mena de conductes les xarxes socials «són un  mitjà, com ho pot ser el carrer», encara que a internet els efectes «es multipliquen» ja que el missatge arriba a més gent.

El fiscal exposa a la seva memòria anual que les denúncies presentades davant la policia van baixar un 15% del 2015 al 2016, i van passar de 232 a 198. El motiu majoritari de discriminació és el racisme i la xenofòbia, amb un 39,7%, seguit de la identitat sexual ( 22,8%) i l’orientació política (18,9%). Aguilar incideix que encara és alta «la xifra submergida de fets produïts i no denunciats».

«Abans del 1995, quan no existien les xarxes socials, es castigava una expressió si era un delicte d’injúries o calúmnies. Aquell any es van incorporar conductes d’apologia o incitació contra membres d’alguns col·lectius, com immigrants i homosexuals. El 2015 es va ampliar el delicte; sumen les xarxes socials i el ciberodi», assenyala Víctor Gómez, catedràtic acreditat de Dret Penal de la Universitat de Barcelona.

Restricció a la llibertat d'expressió

Gómez sosté que davant el risc que aquest delicte suposi una restricció de la llibertat d’expressió s’ha de «ponderar» aquest dret en cada assumpte. Al seu entendre, la regulació d’aquest delicte al Codi Penal és «molt interpretable» i el concepte de llibertat d’expressió també és ampli. «El Tribunal Constitucional ha dit que la llibertat d’expressió pot emparar fins i tot qui s’expressa antidemocràticament i aquest dret també serveix per dir coses amb gust o sense gust», destaca. Aquest expert assenyala que amb el tipus penal es pretén protegir determinats col·lectius o els seus membres. Per tant, sosté que no és delicte d’odi la celebració de la mort a través de Twitter del que va ser fiscal general de l’Estat,  José Manuel Maza. «En tot cas, seria, com a màxim, constitutiu d’una infracció civil contra l’honor», recalca.

Notícies relacionades

El PP posar les mires contra els delictes d'odi a Twitter

Twitter i Facebook esborren menys missatges d'odi a Espanya

L’advocat Daniel Salvador, del despatx Vosseler, subratlla que «no tota expressió homòfoba, xenòfoba o sexista és delicte d’odi, ja que no totes les expressions, per grolleres i estúpides que siguin, fomenten o inciten a l’odi o la discriminació».

Perquè es cometi aquest delicte és «imprescindible», en la seva opinió, que aquesta incitació giri al voltant de diferents causes, com racisme, religió, nació i orientació sexual, entre altres.