Indignació perquè Espanya no considera Diana Quer víctima del masclisme

Ni Diana Quer, ni la víctima de 'La manada' als Sanfermines del 2016, ni la prostituta Yingying, assassinada el desembre passat al barri del Raval de Barcelona... cap d'elles ha sigut, legalment, víctima d'un delicte masclista. Perquè a Espanya únicament es reconeix aquest tipus de violència en l'entorn familiar, o més concretament, quan l'agressor i la seva víctima mantenen o han mantingut una relació sentimental. Això, malgrat que des de fa anys pràcticament tots els organismes internacionals de drets humans, començant per les Nacions Unides, coincideixen que una dona que ha sigut agredida pel simple fet de ser dona, ja sigui en l'àmbit privat o en l'àmbit públic o social, haurà de ser considerada com a víctima de violència de gènere en tots els casos.

La incorporació d'aquests casos a la relació de víctimes de violència de gènere dispararia exponencialment les xifres oficials actuals, que des del 2003 (any en què van començar a recollir-se estadístiques a Espanya) ja sumen gairebé un miler de persones. Són 947 per ser exactes, entre les quals hi ha 23 nens, que només es comptabilitzen com a víctimes des del 2013. Així, si les dades oficials del Ministeri de Sanitat, Afers Socials i Igualtat parlen d'un 2017 amb 48 dones i 8 nens morts a mans d'homes que eren (o havien sigut) les seves parelles i hi afegeix quatre casos que encara estan sota investigació, l'observatori independent Feminicidio.net, vinculat a organitzacions de defensa de les dones, ha sumat 38 víctimes més, entre les quals inclou els feminicidis fora de l'àmbit més íntim. El seu còmput és de 98 víctimes de violència masclista a Espanya.

"La legislació espanyola és avui clarament insuficient", protesta Marta Roqueta, activista feminista i editora de la revista Zena.cat, especialitzada en la divulgació de la cultura popular amb perspectiva de gènere. No té sentit que, per exemple, en el mediàtic cas de Sergio Morate, l'home de Conca que va matar la seva exnòvia, Marina Okarynska, i una amiga d'aquesta última, Laura del Hoyo, únicament es doni rang de víctima de violència masclista a la primera dona, i no a la segona.

Tampoc en té que "encara hi hagi qui justifiqui un violador o un agressor sexual, dient que o bé està malalt o bé la víctima el va provocar", denuncia Roqueta, que insisteix en el llarguíssim camí que encara queda per recórrer en l'àmbit de la prevenció, de l'educació i del canvi cultural. "Estem en una societat que, sigui com sigui, segueix castigant la dona: Diana Quer va morir, si es confirmen els indicis, perquè va intentar defensar-se de l'agressor; la víctima de 'La manada', que no es va defensar perquè es va quedar bloquejada per la por, ha sigut qüestionada i insultada després per l'opinió pública, precisament per no resistir-se i per intentar refer la seva vida", lamenta la periodista, membre del grup On són les dones. "Avui dia ser dona és un factor de risc", sentencia.

La llei del 2004 es queda curta

El clam perquè el Govern espanyol reformi d'una vegada la Espanya està trigant massa 

El Govern espanyol va ratificar el 2014, recorda Torres, el conegut com a Conveni d'Istanbul, promogut pel Consell d'Europa, en què s'estableix com a "violència de gènere també l'exercida fora de la parella, i fins i tot aquella que s'exerceix amb la intenció de dominar o discriminar". Amb tot, puntualitza la professora, és cert que s'han fet alguns passos en el bon camí. "El Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere aconseguit el 2017 preveu ampliar aquest delicte als casos que es produeixen fora de l'àmbit relacional i també tenim algunes sentències que consideren que atacar una dona per robar-li, per exemple, conté un agreujant per raó de gènere", afegeix.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil seguia 'el Chicle' des de feia més d'un any

El mòbil va atrapar 'el Chicle'

En el cas de les violacions o els atacs sexuals, "són delictes que no són fàcils de denunciar per a les víctimes, per això és més necessari que hi hagi una voluntat política, que permeti actuar encara que no hi hagi denúncia", reflexiona Torres, que lamenta que massa vegades les autoritats tan sols reaccionen quan "hi ha una demanda social elevada".

Per a molts col·lectius de dones (feministes i no feministes), el cas de Diana Quer ha sigut la gota que ha fet vessar el got: les últimes hores, des de la confessió de José Enrique Abuín Gey, àlies ‘el Chicle’, s'han organitzat manifestacions en diferents ciutats per exigir que l'homicidi l'agost del 2016 de la noia madrilenya, de 18 anys, sigui tractat com un crim masclista.