El mòbil va atrapar 'el Chicle'

El mòbil revela més del que sembla i el cas Diana Quer ho ha tornat a demostrar. La Guàrdia Civil va reconstruir les últimes hores de la noia a partir del rastre deixat pel telèfon que anava manipulant (el seu últim missatge va ser per llançar un avís sobre un home que l'assetjava) a les antenes de telefonia però també va ser aquesta la peça que va portar fins al detingut, José Enrique Abuín Gey, àlies el Chicle, com a presumpte autor de la seva mort. 

El coronel en cap de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, Manuel Sánchez Corbí, ha explicat a la roda de premsa celebrada aquest dimarts a la Corunya, que va ser la velocitat del senyal del mòbil de Diana el que va permetre determinar que la noia va sortir d'A Pobra do Caramiñal en cotxe o un altre vehicle motoritzat i va arribar a les 2.58 hores del 22 d'agost al pont de Taragoña, el mateix lloc on va aparèixer el mòbil uns mesos més tard, quan el va trobar un mariscador. Això els va ratificar en la tesi del segrest.

Per encerclar el Chicle va ser necessari, segons Sánchez Corbí, rastrejar més de dos milions de dades recollides per les antenes de telefonia sobre els milers de persones que a la festa major visitaven la població. Big data en estat pur perquè els policies demanen a les operadores "les connexions de mòbils en un rang ampli d'hores i zones" i les operadores els responen amb un arxiu d'Excel. "I encantats quan els hi dones, encara que tenen feina per a dies", expliquen fonts del sector. Aquest dimarts la Guàrdia Civil agraïa públicament la informació concedida i revelava que "van haver de crear programes a mida per analitzar la informació".

De metres a quilòmetres

Així, seguir un mòbil sense GPS implica creuar informació de totes les antenes que capten el seu senyal. A partir de tres es fixa la seva posició amb un marge de metres. Amb només una, el radi pot ser de fins a cinc quilòmetres. L'empremta amb què es treballa és l'IMSI, un codi internacional de 14 xifres que identifica el país, l'operadora i l'usuari d'una xarxa mòbil, com l'IMEI que identifica el terminal concret, i s'intenta contrastar que les dades coincideixin per evitar que s'al·ludeixi al creuament de targetes SIM i terminals.

El Chicle va oferir voluntàriament el seu mòbil als agents de policia quan el van cridar a declarar com a testimoni del cas Diana Quer el novembre del 2016, però no va entregar als agents el que estaven buscant. Quan l'hi van reclamar, en va oferir un altre, però amb les dades “completament resetejades. Va explicar que se li havia espatllat". A diferència de l'IMEI, l'IMSI no és accessible a l'usuari perquè va encriptat.

Localitzar el cotxe

A més del número de mòbil, s'havia de buscar una altra certesa: el cotxe. Va ser "frustrant", van explicar, pentinar càmeres i radars de les carreteres de la zona per intentar localitzar imatges de la noia després de la seva desaparició. Quan van localitzar el mòbil de Diana, un iPhone, no van poder extreure els rastres del xip fins que va intervenir una empresa estrangera que va enviar el seu informe el juliol del 2017, quan les diligències del cas estaven arxivades des de l'abril.

Amb l'informe van obtenir la ruta definitiva del mòbil fins a les 2.58, quan se li perd el rastre sota el pont de Taragoña. Després d'analitzar les fotos de les càmeres van arribar a tres possibles vehicles sospitosos. La Guàrdia Civil en va descartar un, l'altre portava remolc i el tercer era el cotxe del Chicle.

Llavors van demanar ajuda a l'empresa d'anàlisis fotogramètriques ISV, una consultora d'enginyeria amb seu a Porriño especialitzada en la reconstrucció d'accidents, que va oferir el retrat robot del possible cotxe a partir de les "boles de llum" que mostraven les fotos. “Vam treballar analitzant les imatges de les càmeres de seguretat de l'autovia AG-11, i vam reconstruir en 3D les possibles característiques del vehicle que s'adaptava al que s'havia observat a les imatges: marca, model i velocitat a què anava”, explica José A. Sabucedo, soci de l'empresa. 

Van optar per reconstruir els fets. Van tallar l'autovia AG-11 en ple agost i guàrdies civils i tècnics van mesurar la ruta, les antenes i van reconstruir en 3D l'escenari. Les conclusions d'ISV van excloure el remolc. Les seves conclusions les van entregar en un informe aquest mes de desembre. “Han sigut dues setmanes de feina al laboratori i dos mesos per elaborar els informes judicials”, assenyala.

Tècnics de telefonia arribats des de Madrid van aportar una altra peça que faltava en les investigacions policials: per què el mòbil de Diana i el del sospitós seguien rutes diferents a l'entrar a l'autovia. I és que la telefonia GSM està dissenyada de manera que en cas de saturació de terminals (A Pobra en festes), una antena distant pot captar el trànsit i per tant aparèixer el senyal més llunyà d'on realment està. 

Drons sobre els firaires

La tecnologia també va ajudar a descartar hipòtesis. Els agents van usar imatges gravades amb drons per ubicar els escenaris de les festes i on s'allotjaven els firaires, un col·lectiu que en un primer moment va estar sota sospita. “La seva col·laboració va ser absoluta i en vam treure una dada: un d'ells va revelar que havia sentit una discussió de parella en aquella zona en aquella hora, i això va ratificar la tesi que a Diana se l'havien emportat per la força”, ha explicat el coronel Sánchez.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil seguia 'el Chicle' des de feia més d'un any

Indignació perquè Espanya no considera Diana Quer víctima del masclisme

Per a la Guàrdia Civil, poder disposar de les dades telefòniques ha sigut clau. “En un moment en què a Brussel·les es qüestiona si les operadores han de conservar dades dos anys, hem de dir que sense això molts casos no es resoldrien”, ha dit Sánchez, que ha reclamat que la mesura segueixi en vigor. 

Fins ara, ha dit, les antenes, el 3D i els drons han revelat l'escenari. El que va passar més enllà de les connexions, quan va morir Diana Quer i com, ho hauran de dir els forenses.