Aprenents de mestre a les escoles

Si fos per edat –tenen 18 anys, alguns acabats de fer–, gairebé haurien de seure a les taules amb els alumnes, però ara els toca posar-se a la pell dels professors, encara que de vegades no els sigui fàcil. «Encara costa fer-se’n a la idea, però hi estem treballant», proclama Paula Gorgot, estudiant de primer curs del doble grau d’Educació Infantil i Educació Primària de la Universitat de Vic (UVic-UCC), que des del mes de setembre passat passa tots els dijous al matí al col·legi Doctor Salarich de la capital d’Osona. ¿Quina missió hi té? Aprendre, a través «de l’observació i l’anàlisi», com treballa i es desenvolupa un mestre en el seu dia a dia.

La Paula forma part del programa Mentoria i Identitat Docent (MID) que aquest any ha posat per primera vegada en marxa la UVic i que inclou estades durant tot el curs acadèmic en algun dels 11 centres educatius d’infantil i primària de la ciutat. És, per entendre-ho, una espècie de formació dual universitària, en la qual els estudiants de Magisteri tenen professors tant de la universitat com de l’escola a la qual assisteixen. «Nosaltres, a l’escola no els avaluem, però sí que anotem l’assistència i, sobretot, els demanem que es comportin d’una manera el màxim de professional possible», indica Mireia Planas, cap d’estudis i coordinadora del programa al Salarich.

PROJECTE DE CIUTAT / «L’objectiu és que es comencin a posar a la pell del mestre, que adoptin el rol d’un docent, quan fins ara la majoria d’ells gairebé sempre han exercit només el rol d’alumne», assenyala Mariona Casas, coordinadora del doble grau de Magisteri de la UVic. I de passada, afegeix Planas, «també els serveix per veure si realment els agrada la carrera que han escollit». En tot cas, recorda, els joves que comencen aquest any el programa són estudiants que han accedit als graus de Magisteri després d’haver fet una prova específica d’aptitud personal (PAP), a més a més de la selectivitat. «Molts d’aquests tenen certa experiència prèvia en la tasca amb nens, com a monitors o com a entrenadors esportius», precisa.

Es tracta d’un projecte a quatre anys que busca, entre altres coses, que «els alumnes entrin en contacte des del primer mes de classe amb la realitat que els serà quotidiana quan acabin la carrera», subratlla Eduard Ramírez, degà de la facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic. No és aquesta l’única universitat catalana que aposta per la denominada formació en alternança dels seus estudiants (en la qual una part de les matèries les fan a les aules d’infantil i primària), però sí que és la primera que aconsegueix implicar «tots els centres educatius d’una mateixa ciutat, públics i concertats», destaca el degà.

«En el sistema finlandès, en el qual ens fixem tant els pedagogs, no només educa l’escola, en aquest cas la universitat, sinó que ho fa tota la comunitat, des de la família fins als monitors de l’esplai o els veïns del carrer. El que educa és l’entorn i per això és important que la relació entre els futurs mestres i l’entorn que els envolta sigui el màxim de pròxim possible», afirma Ramírez, que ha passat temporades de formació en aquell país nòrdic.

El programa s’inscriu al Pla Educatiu de Ciutat de l’Ajuntament de Vic (que també col·labora en l’experiència, juntament amb la Conselleria d’Ensenyament), «la qual cosa suposa, per tant, que una bona part del professorat de la ciutat hi està implicat d’una manera o altra», assenyala el responsable universitari. També compta amb el suport del MIF, el pla impulsat per les universitats catalanes i la Generalitat que des de fa uns quants anys treballa per la millora de la formació inicial dels futurs mestres.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

LA FORMACIÓ DELS DOCENTS / Un altre dels trets que fan que aquest programa sigui singular és que els mestres de les escoles que hi participen es reuneixen de manera periòdica, juntament amb el professorat de la UVic, en una comissió de seguiment o seminari, en la qual tots els tutors intercanvien informació i experiències. Hi ha previstes sis trobades, de les quals sortirà un equip de treball permanent. «Per a nosaltres, els docents de les escoles, ve a ser com una formació, perquè compartint també aprenem», afirma Mireia Planas. «Per a l’escola està sent una oportunitat, de fet cap professor del claustre s’ha oposat al fet que un dia a la setmana hi hagi un estudiant de la facultat a la seva aula», detalla Anna Soler, directora del col·legi Salarich.

El projecte de la UVic és una de les experiències que han sorgit a les facultats d’Educació catalanes des que fa cinc anys es va crear el programa MIF. La iniciativa va néixer com a resposta a la demanda de nous perfils de mestres, però també després que des de diferents sectors es posés en qüestió la qualitat del professorat.