El porno dona ales a 'les manades'

«Judici al porno de La manada». Així titulava un article la psiquiatra Ibone Olza, al·legant que s’hauria de jutjar «l’escola» de La manada, «aquell porno sexista i violent que han consumit aquests i molts altres homes, també algunes dones». Un material en què es mostren «violacions o relacions de brutal submissió», on gairebé sempre l’argument de fons és que «ella és una puta» o «disfruta sent maltractada». En aquestes escenes, afegeix la doctora, les dones «no tenen desig ni iniciativa, però sempre estan disposades a ser sotmeses per diversos homes que s’animen mútuament». Així es construeixen les expectatives de milers d’homes, sentencia. La qüestió aquí a dictamen és si es poden establir correlacions entre el consum de pornografia i presumptes agressions com les de Pamplona, pendent de sentència, tal com afirma Olza. El debat entre els experts segueix obert.

    

«Les investigacions no han aclarit si simplement el fet de mirar porno estimula o causa violència sexual», explica a EL PERIÓDICO el doctor N. G. Berrill, director del The New York Center for Neuropsychology & Forensic Behavioral Science, que ha estudiat a fons la temàtica. «Si algú té inclinacions cap a la conducta sàdica o violenta, el material pornogràfic pot ser gratificant i de reforçament», argumenta l’expert, que emfatitza el factor grupal: «Quan els adolescents i joves estan junts en un grup, especialment homes, s’encoratgen entre ells. Un mascle alfa agressiu pot incitar el grup a actuar de formes que ells no farien si estiguessin sols. Quan afegeixes drogues o alcohol en la combinació hi ha un potencial per a la violència, particularment si hi ha una dona sola al parc, al carrer....»

CORATGE PER SORTIR CORRENT

Per Berrill, els adolescents i joves en manada «poden ser les persones més perilloses del món» i en els seus actes col·lectius es necessita «més coratge per sortir corrent» i exposar-se després a la reprovació del grup que per sumar-se a l’acció delictiva.

    

Manuel Gámez Guadix, doctor en psicologia i professor a la Universitat Autònoma de Madrid, recorda que la pornografia és «una manifestació més del sistema de rols de gènere tradicionals i masclistes, que dicta un paper submís de la dona i inclou la idea que és acceptable forçar-les perquè s’impliquin en relacions sexuals». Gravar aquestes actuacions, com van fer els integrants de La manada, pot estar vinculat al narcisisme present en els perfils psicopàtics. «Fan vídeos d’una cosa de la qual, en principi, se senten orgullosos».

TRETS PSICOPÀTICS

Autor del llibre Escuela de padres 3.0. Guía para educar a los niños en el uso positivo de internet, Gámez comparteix la tesi principal del doctor Berrill: «Veure porno no és causa per se de l’agressió sexual, més aviat contribueix a reforçar l’abús en persones ja predisposades a fer-ho: amb trets psicopàtics com baixa empatia, amb actituds masclistes, que han sigut víctimes de maltractament infantil...».

    

En aquesta mateixa línia s’enquadren les investigacions del psicòleg nord-americà Neil M. Mala-muth, prestigiós analista de la influència de la pornografia en la conducta humana, que ressalta la importància de les diferències individuals. Els resultats de les seves investigacions confirmen que en els homes amb alt risc de cometre violacions existeix una gran correlació entre l’exposició freqüent a aquest material sexual i les agressions; que el porno afavoreix la reincidència en alguns violadors i que trets com la dominació i l’agressivitat prediuen la preferència per continguts de sexe violent i insaciable.

«FACTOR EXACERBANT»

Hi ha estudis que vinculen més obertament el porno amb una probabilitat més elevada de perpetrar abusos, com una anàlisi firmada per Paul J. Wright, entre altres, que suggereix que aquests continguts «poden ser un factor exacerbant». L’associació és més gran en les agressions verbals que en les físiques. Les conclusions es contraposen així a les teories catàrtiques que sostenen que els individus que consumeixen porno violent purguen la seva agressivitat sexual.

    

El psicòleg Javier de Domingo Retuerce se suma a les veus que detecten connexions entre els actes de grups com La manada i el porno. Enfoca el problema en el patriarcat, les relacions de poder i planteja: «¿Quant influeix la construcció social de la sexualitat en l’excitació genital? ¿Quins missatges crea la societat associant sexualitat a genitalitat i inhibint l’eix de sensualitat i solidaritat? ¿Que potser no legitimem missatges cosificadors i verticals a través de productes i serveis?»

GRAVAR EL DELICTE

De particularment «terrible» qualifica l’acte de gravar aquests delictes. «Implica confiança que el que fan està legitimat i obeeix a compartir-lo amb altres conjurats, homes que apreciaran el masclealfisme de la seva conducta; que ells han sigut protagonistes de la gesta dibuixada prèviament a la pantalla de la llar», explica el psicòleg.

    

La doctora Olza proporciona exemples de les conseqüències de l’omnipresent porno: «Estudis recents mostren com cada vegada a edats més primerenques les adolescents occidentals expressen que els nois els demanen tenir sexe anal en la primera cita, o que la manera de saber si un noi les estima o no és fer tot el que ells els demanen. Tot això és el reflex del que han vist en el porno», explica.

Notícies relacionades

Parlem de porno a classe

L'etiqueta del porno antimasclista intenta salvar la cara d'un sector assenyalat després de 'La manada'

    

Però la solució, convenen molts experts en la matèria, no està a prohibir una pornografia que és reflex del constructe social i relacional existent, «un patró cultural que afavoreix la instrumentació del cos de la dona amb fins sexuals», esgrimeix Gámez. «La solució –postil·la– passa per canviar les actituds socials de base que perpetuen la submissió de la dona».