Ensopegar amb l'Holocaust

A les voreres del centre de Berlín no és estrany topar-se amb una stolpersteine, literalment significa pedra per ensopegar. Es tracta d'unes petites llambordes de llautó que l'artista alemany Gunter Demnig col·loca des de fa 25 anys davant de les cases de les víctimes del nazisme. Demnig va començar el seu homenatge amb la màxima que "una persona només és oblidada quan el seu nom és oblidat"; així que a les stolpersteine hi grava el nom del deportat, la data de naixement i la de defunció, en el cas que fos assassinat pel règim de Hitler. Es tracta d'ensopegar amb la història perquè no caigui en l'oblit. Ja hi ha més de 60.000 llambordes a tot el món i durant l'última setmana Demnig n'ha col·locat 68 a diferents pobles i ciutats de Catalunya.  

Només a Sabadell dissabte en va instal·lar 23, una en honor a Antoni Hilario Planellas, un soldat de l'exèrcit republicà. "El meu pare no volia anar a la guerra -explica trencat d'emoció el seu fill Antoni-, era un home de pau, estava contra tota forma de violència, però es va haver d'allistar". A l'acabar la guerra civil, va creuar la frontera cap a França, però el van ferir i el van traslladar a un hospital. "Després se'l van emportar". Va ser deportat a Mauthausen i va morir, amb 37 anys, al camp de Gusen el gener del 1941. 

Republicans exiliats a França

La gran majoria d'espanyols que van patir els camps nazis -es calcula que prop de 10.000- eren republicans exiliats a França. Després de l'ocupació, van ser capturats i enviats a camps d'extermini, principalment al de Mauthausen-Gusen. És el cas d'Emili Ferrando Rosell, un altre homenatjat sabadellenc que va lluitar per la República al front d'Aragó. "Després de la guerra es va exiliar a França, des d'on vam rebre algunes cartes", explica la seva filla Roser, que a penes tenia uns mesos quan el seu pare va marxar al front.

Notícies relacionades

Roser Ferrando: "Volia veure la meva família unida, encara que fos una vegada"

Els oblidats de Mauthausen

Després li van perdre el rastre i durant més de 20 anys, la família de l'Emili no en va saber res, fins que algú es va posar en contacte amb ells perquè cobressin una indemnització del govern alemany. Així va descobrir que el seu pare havia mort al camp de concentració de Gusen. Per a la Roser, "la iniciativa de Gunter Demnig -i impulsada pel Memorial Democràtic de Catalunya- és un 10, ja que busca que la memòria perduri, que no s'esborri mai". 

Sentinelles contra l'oblit

No és la primera vegada que l'artista alemany col·loca llambordes als carrers catalans -el 2015, el poble de Navàs va ser pioner- però ha sigut la més extensa. A més de Sabadell, també s'han col·locat stolpersteine a Olesa de Montserrat, la Segarra, Granollers, Girona i als Guiamets (Priorat), el poble de Neus Català. La supervivent del camp de Ravensbrück, de 102 anys, va assistir amb la seva família a l'homenatge. "És un honor posar una stolperstein a la Neus, perquè n'hi ha poques que es puguin col·locar a persones que encara són vives". La seva filla, Margarita Català, va agrair en nom de la seva mare -tot un símbol de la recuperació de la memòria històrica- l'acte i va assegurar que aquestes pedres contribueixen a fer que la història no sigui una cosa abstracta i llunyana. "Són com sentinelles -va afegir- que impedeixen l'oblit de totes aquelles violències infringides. La realitat actual de nombrosos països d'Europa, on la xenofòbia i l'extrema dreta aixequen el cap, ens mostra la gran necessitat de la memòria".