Hervé, supervivent d'El Tarajal: "Tot el que demano és que es faci justícia"

La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) ha difós un vídeo en què un dels supervivents de la tragèdia d'El Tarajal, de la qual aquest dimarts es compleixen quatre anys, explica la seva experiència. Hervé, que aquell 6 de febrer tenia 22 anys, diu que no pot oblidar la imatge dels seus companys morts: "Tot el que demano és que es faci justícia".

En el vídeo, aquest jove explica com el dia 5 van planejar l'entrada a Ceuta i com la matinada del 6, quan es van llançar al mar, es van trobar que la Guàrdia Civil, en lloc d'ajudar-los, se servia de mitjans antiavalots per impedir que seguissin vorejant l'espigó i arribessin nedant a la platja espanyola.

"Quan ens hem llançat a l'aigua el policia que estava a sota ha començat a llançar gas lacrimogen que ha començat a fer espuma a l'aigua i ha ofegat molts dels meus acompanyants", explica sobre els fets d'aquell matí.

Diu que després, els agents espanyols, situats "a un metre i mig" d'ells, disparaven "a boca de canó" les pilotes i bales de goma, un material antiavalots que d'acord amb la instrucció judicial, que s'ha saldat aquest mes de gener amb l'arxivament de la causa, van utilitzar aquell matí.

"Érem sota l'aigua i el policia estava a un metre i mig d'altura per sobre nostre, de manera que ens veia bé i disparava a boca de canó. Intentava avançar, no sabia nedar gaire bé però tenia una armilla que em protegia. Cridàvem des de l'aigua, cridàvem auxili, i llavors la guàrdia civil es va acostar i vam pensar, 'que bé, venen a salvar-nos', ens recolliran de l'aigua i ens salvaran. Però em vaig adonar que des de l'embarcació donaven cops als que estaven més a prop", explica.

El jove explica que va ser en aquest lloc quan es va adonar que "hi havia cinc morts, cinc cossos que flotaven a l'aigua". Els seus companys que sabien nedar van entrar a l'aigua a recollir els cadàvers i els van estirar a la platja. Mentrestant, "un responsable de la guàrdia civil espanyola va obrir la barrera per fer sortir els 23 que havien pogut arribar" fins a la costa espanyola, segons explica.

"Quan vam arribar a la ciutat, ens vam adonar que més germans nostres havien desaparegut a l'aigua perquè va passar de nit i no sabíem qui era qui fins al matí següent. És quan vam intentar fer balanç i ens vam adonar que més persones havien desaparegut. Segurament l'aigua se'ls va emportar molt lluny", assenyala.

"Els pares esperen alguna cosa"

El jove insisteix que tant les famílies com els coneguts de les víctimes necessiten justícia. "I volia parlar d'aquesta història perquè encara veig els cossos ofegats estirats a la platja. És tot el que recordo d'ells. Per ara em sento una mica millor al testificar, és com si fos un homenatge a ells el que estic fent. Em sento una mica millor perquè penso que amb la justícia potser es podrà reparar els pares", afirma.

En aquest sentit, incideix que "els pares esperen alguna cosa, una carta de misericòrdia, una carta demanant perdó per part d'Espanya, pel que van fer als seus fills, perquè mai tindran els seus cossos". "Unes paraules els poden consolar. És el que jo crec i el que vull és que es faci justícia a nivell policial. Simplement això", recalca.

Per Hervé, és incomprensible l'arxivament de la causa, dictada per la titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 6 de Ceuta, que el 28 de gener va ordenar el sobreseïment lliure de la causa. Era la segona vegada que el cas s'arxivava, encara que després de la primera, l'Audiència Provincial de Cadis va ordenar que es reobrís a l'entendre que els passos fets per la instrucció prèvia no havien arribat "als graus de suficiència i eficàcia que serien exigibles".

"He sigut una mica traumatitzant perquè crec que aquesta història és massa gran per prendre-se-la a la lleugera. Crec que és el succés més mortífer dels que travessen del Marroc a Espanya. Quan he sabut d'això, m'he preocupat molt perquè no comprenc com una història tan important com aquesta, una història que ens afecta tant, pot ser tan menyspreada. Jo no ho comprenc, no comprenc res", afirma.

CEAR recorrerà

Després d'intentar arribar a la tanca unes 50 vegades, Hervé va aconseguir arribar a Tarifa en una zòdiac l'abril del 2015. En l'actualitat té el suport de CEAR, amb qui ha presentat una sol·licitud d'asil encara pendent de resolució.

Notícies relacionades

¿Negligència policial o estratègia planificada?

Fernández Díaz considera provat que a El Tarajal es van fer servir pilotes de goma per "dissuadir"

L'organització ha presentat un recurs d'apel·lació contra l'arxivament de la causa perquè considera que s'ha tancat "en fals" el procediment, ja que s'ha negat la possibilitat de noves proves i testimonis. "No s'ha produït la declaració per videoconferència de tots testimonis residents a Alemanya ni tampoc s'ha esperat a la remissió de les autòpsies per part de les autoritats marroquines", assenyalen.

"Des de CEAR esgotarem totes les vies judicials perquè les persones que van perdre la vida a la platja del Tarajal i els seus familiars obtinguin justícia. A més, no descansarem fins que es prohibeixin d'una vegada les devolucions en calent, ja que és l'única manera que tragèdies com aquesta no es tornin a produir mai més", afirma la secretària general de l'ONG, Estrella Galán.