Narcoeconomia al Camp de Gibraltar

Al Camp de Gibraltar, els adolescents volen ser un altre Messi. Els seus ídols no corren darrere de la pilota, sinó a bord de planadores amb què travessar fins al Marroc per carregar droga i tornar amb les butxaques plenes d’euros, com Abdullah el-Haj, el líder de la banda de narcotràfic més gran de l’Estret i al qual tots anomenen pel nom de l’astre del futbol. La necessitat en una de les comarques amb més atur d’Europa empeny molts al contraban per poder sobreviure, i els narcos s’aprofiten d’aquesta misèria i d’una plantilla policial obsoleta a la qual superen fins i tot en mitjans tecnològics. «La impunitat fa que el Camp de Gibraltar s’estigui transformant en la petita Colòmbia andalusa, on el màxim incentiu per a la seva joventut és imitar el capo Pablo Escobar», alerten des del Sindicat Unificat de Policia (SUP).

L’assalt a l’hospital de La Línea de la Concepción (Cadis) per part d’una vintena d’encaputxats per rescatar un narco de pa sucat amb oli detingut en un control policial ha revoltat la societat i ha causat una gran alarma, però les forces de seguretat recorden que és l’últim d’una llarga cadena d’incidents que va portar la presidenta de la Junta Susana Díaz a lamentar que «els narcos voltin tan tranquils».

"Xifres de guerra"

Des de Policia Nacional i Guàrdia Civil parlen d’agents apedregats a l’arribar a una platja a interceptar una partida, companys atropellats en persecucions o de tot terrenys que els envesteixen directament, com va passar dimecres poc després del rescat a l’hospital. També d’agents increpats al sortir de casa seva i ser reconeguts. «S’ha perdut el principi d’autoritat», clama des de la coordinadora provincial antidrogues Alternativas Francisco Mena. I els agents subscriuen les seves paraules i afegeixen a més a més la desmotivació perquè el seu ingent esforç es queda curt.

Per arribar a aquest punt s’ha de tenir en compte el còctel explosiu que configura aquesta comarca fronterera amb l’Àfrica i Gibraltar, considerada des de fa dècades la principal porta d’entrada d’haixix al continent. La desocupació ronda el 40%, xifra que puja al 60% en el cas dels joves; les seves llars se situen a la cua en nivells de renda, però encapçalen tots els rànquings pel que fa a risc de pobresa i exclusió.

Unes «xifres de guerra», segons la líder de Podem Teresa Rodríguez, que apuntava que, a més a més de seguretat, fan falta plans especials d’intervenció. Valoració que comparteix l’alcalde de La Línea de la Concepción, José Juan Franco. «El caldo de cultiu està aquí», subratlla el regidor abans de reclamar que, més enllà del diagnòstic sobre l’arrel del problema, les administracions s’impliquin a «desenvolupar un pla especial o una estratègia comuna per a la ciutat perquè cada administració actuï de manera coordinada i així es vagi solucionant la situació». Juntament amb l’increment de la plantilla de forces de seguretat, al Camp de Gibraltar el que falten són plans d’ocupació, de conscienciació i prevenció, coincideix a reivindicar Mena. I es pregunta com es pot convèncer els joves que segueixin estudiant per aspirar a sous mileuristes quan fent de punto –el que avisa els traficants de la presència policial– poden guanyar fins a 1.500 euros en una nit. I si a més a més demostren habilitat pilotant la llanxa, fins a 50.000 euros.

Exèrcit de fidels

El problema, admeten a la zona, és que se’ls crea un halo de bondat, una banda a l’estil de robin hood que ajuden la gent sense recursos oferint-los un pessic per emmagatzemar a casa seva la droga durant un temps. I això contribueix a crear un exèrcit de fidels que no els delataran mai. «En aquest entramat participa molta gent», assenyala Mena, que justifica per això la implantació d’aquestes bandes organitzades en la societat, encara que realment només representin un per-

Notícies relacionades

Uns 20 encaputxats assalten un hospital de Cadis i alliberen un narco

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

centatge molt petit de la població. «El narcotràfic funciona com una empresa mercantil que genera narcoeconomia: alguns aconsegueixen així els seus ingressos i això redunda en el teixit comercial, i la gent ho tolera per acció o per omissió», retreu l’activista.

«El nostre enemic a batre és una hidra amb set caps, per més que en tallis una, en van sortint més», resumeix el regidor, subratllant alhora que malgrat l’ingent esforç de les forces de seguretat, «no és suficient, perquè el que tenim al davant són màfies completament organitzades que disposen de grans mitjans i la més alta tecnologia, amb fins i tot els seus propis radars». I aquesta situació s’acaba traslladant a la resta de la societat. «Es crea un deteriorament en la vida de la ciutat que no es percep, però que és contundent: malgrat els baixos índexs de delinqüència, quin professor o metge voldrà venir aquí», es pregunta Mena.