La llibertat d'expressió està feta un sant crist

El presentador Jesús Vázquez va compartir aquesta setmana a Twitter la portada de la revista Zero en què apareixia caracteritzat com a Jesucrist amb una corona d’espines. La publicació es va imprimir l’any 2000 i la vida va seguir sense sobresalts. En el text que acompanyava el tuit, Vázquez es preguntava què havia passat amb la llibertat d’expressió en aquest país. La reflexió –compartida per més de 7.000 persones– era la resposta a la decisió d’un jutjat de Jaén de condemnar un jove per compartir a les xarxes socials un fotomuntatge de la seva cara i la imatge del Crist Desposseït. 

La reacció a les xarxes socials ha sigut furiosa. Juristes, periodistes, actors, humoristes i població civil han dedicat milers de caràcters a censurar aquesta decisió judicial i reivindicar un territori de llibertat d’expressió que sembla que sucumbeix davant una onada de repressió sense precedents en època democràtica. Deixar anar ràbia alleuja, però no evitarà que Daniel Serrano hagi de pagar els 480 euros que ha d’abonar com a autor d’un delicte contra els sentiments religiosos. La Fiscalia, en el seu escrit de qualificació provisional va qualificar de «vergonyosa manipulació de la cara de la imatge de Jesucrist (...) cosa que evidenciava un manifest menyspreu i mofa envers la confraria amb propòsit d’ofendre».

El Codi Penal del 2015

«El retrocés en drets humans és inqüestionable». La frase, categòrica, és de Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional i exlletrat del Tribunal Constitucional. L’origen d’aquest canvi de paradigma és l’actualització de l’article 510 del Codi Penal de l’any 2015. «El delicte d’odi permet castigar les opinions. I és tan subjectiu com perillós. Amb aquesta llei, qualsevol revista satírica dels anys 80 hauria acabat als tribunals», argumenta. I subratlla que l’aire llibertari els primers anys de la democràcia tenia més percentatge d’oxigen que l’actual. «Ens estem equivocant al creure que si hi ha un col·lectiu ofès, hi ha dany. I els jutges haurien d’entendre que el mer escarni d’una religió és exercici de la llibertat d’expressió. L’ofensa per discrepància no és delicte», afirma el  professor.

No hauria de ser delicte. Però la llibertat d’expressió ja no és tan lliure. El líder de Def con Dos, César Strawberry, va ser condemnat recentment a un any de presó per sis tuits en els quals ironitzava amb la tornada dels GRAPO i ETA. L’Audiència Nacional va condemnar la tuitera Cassandra per sis acudits on line sobre la mort de Carrero Blanco i els 12 membres del grup de rap La Insurgencia van ser castigats amb dos anys i un dia de presó per «discursos violents» en les seves lletres. Els condemnats, malgrat no tenir antecedents penals, podrien ingressar a la presó al ser la pena superior als dos anys de presó.

La revista satírica Mongolia espera –entre lexatins– la resolució d’una demanda interposada per José Ortega Cano que l’acusa d’haver vulnerat el seu dret a l’honor en un cartell promocional publicat el novembre del 2016: els 40.000 euros que exigeix l’extorero podrien posar en perill el projecte editorial. L’editor i fundador del setmanari Edu Galán és implacable a l’assenyalar l’herència nacionalcatòlica: «A Espanya es persegueixen els delictes d’ofensa religiosa sempre que ofenguis els catòlics. Els altres que es fotin. El catolicisme és amo de l’espai públic en aquest país: controla les ràdios, talla els carrers per passejar ninots i atemoreix un pobre jornaler per compartir una imatge al seu compte d’Instagram. No s’adonen que ells ofenen permanentment la racionalitat». Malgrat el pànic, continuarà cridant. «El jurament hipocràtic de la sàtira és no callar».

L'esquerra no està lliure de culpa

Tant Urías com Galán apliquen l’autocrítica per assenyalar a una esquerra que s’entossudeix a promoure un ambient de censura al voltant de la llibertat d’expressió. «L’autobús transfòbic d’Hazteoir també és llibertat d’expressió encara que no estiguis d’acord amb el missatge. I, no obstant, l’esquerra s’entossudeix a portar als jutjats punts de vista que difereixen del seu. La llibertat d’expressió ha de ser sagrada i protegir els que creuen que Franco va ser un bon dictador i els que vulguin utilitzar el Photoshop per posar la seva cara a la de Jesucrist. El problema és que tenim intolerància a les opinions diferents», afirma Urías. 

L’exlletrat del Tribunal Constitucional apel·la a la transició espanyola i als valors de la dictadura franquista que es van mantenir en la mentalitat judicial per justificar –o intentar explicar– la subjectivitat interpretativa de la llei, encara que adverteix que no és un problema local.

Una ombra recorre Europa

Notícies relacionades

Rebuig a la condemna a un noi per un muntatge amb la imatge de Crist

El noi multat pel fotomuntatge de Crist: "A veure si s'assabenten que som al segle XXI"

A Europa hi ha un viratge preocupant que sacseja l’epicentre de la llibertat d’expressió. A Polònia es pena amb presó que qualsevol ésser humà plantegi el dubte que algun polonès va col·laborar amb els crims nazis. I a França, l’apologia del terrorisme està penada amb fins a cinc anys de presó. Mals temps per a la lírica, com escrivia Bertold Brech.