Els fabricants d'opioides es fixen en Espanya com a nou mercat

El passat mes de maig una dotzena de congressistes nord-americans van enviar una carta a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) instant-la a «fer tot el que pugui» per evitar que el fabricant d’Oxycontin «posi en marxa una epidèmia d’opioides a escala global». L’Oxycontin és un analgèsic narcòtic molt addictiu, fabricat per Purdue Pharma, una companyia amb seu a Connecticut que opera fora dels Estats Units sota la marca Mundipharma, una xarxa d’empreses associades. La carta acusava la farmacèutica d’haver contribuït amb «les seves pràctiques enganyoses» a posar en marxa una «crisi de salut pública». I llançava un prec urgent: «Per favor, aprenguin de la nostra experiència i no permetin que Mundipharma prossegueixi amb el llegat letal de Purdue a l’escena internacional». 

    

Mundhipharma opera a Espanya des del 2003 i està repetint al seu territori les estratègies que li van servir per inundar de fàrmacs derivats de l’opi la Sanitat nord-americana. La companyia propietat de la família Sackler no està sola. Altres fabricants d’opioides s’han dedicat també a minimitzar els riscos d’addicció d’aquests medicaments amb l’ajuda de prestigiosos metges espanyols i societats científiques generosament finançats per les farmacèutiques. L’estratègia ha inclòs campanyes de sensibilització sobre el dolor crònic i seminaris d’educació contínua pels quals han passat milers de professionals sanitaris.

RESPOSTA SENSE BASE

«A Espanya encara no està morint gent perquè tenim una sanitat pública que introdueix una seguretat que no existeix als EUA, però si no es corregeix el rumb, no trigarem a tenir el mateix problema», adverteix el metge i professor de l’Escola Nacional de Sanitat, Juan Gérvas, que va seguir de prop la crisi als EUA com a professor visitant a la Universitat Johns Hopkins. «La resposta farmacològica al dolor està augmentant de forma massiva sense que tingui base científica». 

    

Fins a principis dels anys 90, Espanya va ser un dels països desenvolupats on menys opioides s’utilitzaven. El seu ús quedava circumscrit al càncer i als malalts terminals. Però aquell excés de prudència ja no existeix. «Hi va haver un efecte pèndol, a poc a poc la indústria va veure el filó i va passar a recomanar-los per a tota mena de dolors crònics», assegura Abel Novoa, metge de família i president de la plataforma cívica Nogracias. «Metges de capçalera, traumatòlegs, neuròlegs o reumatòlegs els fan servir ara de forma rutinària», sosté. 

    

Les xifres oficials són eloqüents. Entre el 1992 i el 2006 es va multiplicar per 12 el consum d’opioides majors, els més potents i addictius, segons el Ministeri de Sanitat. I entre el 2008 i el 2015, gairebé es va doblar l’ús d’aquests fàrmacs. El principi actiu més popular és el tramadol, un opioide menor l’abús del qual està generant seriosos problemes de salut pública en països com Irlanda del Nord o Egipte. Però encara crida més l’atenció l’explosió del fentanil, molt més potent que l’heroïna i generalment administrat a pacients d’edat avançada. El seu ús ha augmentat un 248% en una dècada i Espanya és avui el cinquè país del món on més es consumeix. 

    

Igual que va succeir a l’altre costat de l’Atlàntic, el canvi no es va gestar de la nit al dia. Va anar en paral·lel a la proliferació d’unitats del dolor, creades per donar resposta al 17% d’espanyols que, segons les enquestes, pateix dolor crònic. Des de lumbàlgia a fins a migranyes o artrosi. «Amb elles es va crear la figura de l’especialista i es va llançar el missatge que el dolor és evitable. Si algú en pateix és perquè no està recorrent a la medicació adequada o perquè el seu metge no l’està tractant bé», diu el doctor Novoa. Aquesta idea ha generat «una demanda gairebé infinita» per a aquestes unitats. Avui n’hi ha unes 300 i les llistes d’espera superen l’any. 

CANVIAR LA MENTALITAT

Aquest mateix missatge s’ha propagat a través de campanyes de sensibilització com la que va llançar Mundipharma el 2013 juntament amb la Societat Espanyola del Dolor (SED). La campanya la van protagonitzar actors, músics i estrelles de la televisió. «Més de set milions d’espanyols pateixen dolor crònic», diu l’anunci. «El dolor crònic és una malaltia en si mateixa… No et resignis a patir… Rebel·la’t». 

    

La publicitat de la indústria és molt sofisticada. Més que enviar missatges directes al consumidor, busca canviar la mentalitat de la professió associant-se amb els seus líders d’opinió i les societats científiques, que elaboren les guies de pràctica clínica on es recomanen els medicaments per a cada especialitat. Els seus diners flueixen en totes dues direccions. L’any passat Mundipharma es va gastar 2 milions d’euros en inscripcions a congressos, viatges i honoraris per als metges convidats com a panelistes. També va aportar 98.000 euros a la SED o 66.600 euros a la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (Semergen). 

    

Semergen ha sigut una de les societats més entusiastes en la promoció dels opioides. El seu president, José Luis Llisterri, ha reclamat deixar enrere l’«opiofòbia», una de les consignes que Mundipharma promou al voltant del món, i ha defensat la seguretat d’aquests fàrmacs. «Qualsevol metge de família pot i ha de manejar els opioides si és el millor per al pacient». Una cosa semblant afirma el doctor Javier del Saz, adjunt de la Unitat del Dolor de l’Hospital Quirón, en un vídeo patrocinat per Mundipharma i la catalana Ferrer. «Els opioides són més segurs que altres analgèsics que pensem que sí que ho són». 

    

També els metges associats amb l’alemanya Grünenthal han minimitzat els riscos dels opioides. Metges com Juan Pérez Cajaraville, responsable de la Unitat de Dolor de la Clínica Universitat de Navarra i membre del patronat de la Fundació Grünenthal, que sosté en un vídeo que «si s’utilitzen amb seny, no tenen per què produir addicció», amb un cartell superposat a la pantalla en què es llegeix: «No produeixen dependència». 

FORMACIÓ CONDICIONADA

La formació dels metges espanyols en el tractament del dolor està en gran mesura en mans dels fabricants d’aquests analgèsics. Grünenthal o Esteve imparteixen cursos regularment, i Mundipharma ho va fer fins al 2014. Més de 3.500 professionals sanitaris van passar pels seus seminaris, segons un dels seus responsables. 

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

    

Als Estats Units, el negoci dels opioides està en caiguda lliure. La mort de més de 200.000 nord-americans per sobredosi d’aquests fàrmacs i l’allau de demandes que enfronten als tribunals està fent efecte en les seves vendes. A Espanya, no obstant, va vent en popa. Mundipharma ja és l’empresa líder en el mercat nacional d’analgèsics narcòtics, juntament amb Grünenthal i Kyowa Kirin. El 2015 va facturar gairebé 50 milions d’euros en vendes, davant dels 32 milions del 2013.