"Vaig haver d'anar al jutjat per poder votar igual que els altres"

Kiko Mora Navarro se sent des del juny del 2016 un «ciutadà més». I és que a les últimes generals va poder votar per primera vegada després d’haver perdut aquest dret en el procés d’incapacitat judicial que van promoure els seus pares per protegir-lo, per por que algú aprofités la seva discapacitat intel·lectual per empènyer-lo a cometre alguna acció il·legal. Així, després de votar en dues ocasions després d’haver fet 18 anys, es va veure privat del dret d’expressar les seves preferències polítiques en una urna, la qual cosa el feia «sentir fatal» cada vegada que acompanyava els seus pares als col·legis electorals.

Kiko va fer saber a la seva família que ell també volia rebre cartes del cens electoral, i dipositar la seva papereta, la qual cosa va motivar que els seus pares sol·licitessin ajuda a Plena Inclusió Madrid (antiga FEAPS), entitat que els va posar en contacte amb l’advocada María José Ruano, que els va ajudar amb els tràmits. «Vaig haver d’anar al jutjat per poder votar igual que els altres», critica Kiko. La seva mare, Beatriz Navarro, explica que aconseguir que la justícia retornés a Kiko la possibilitat de votar costa «temps, diners i esforç», ja que són els interessats els que han de pagar-ne les despeses. En el seu cas, el procés va durar uns vuit mesos perquè els van donar la raó en primera instància. La família va haver d’aportar «moltíssima documentació» que demostrés la capacitat decisòria de Kiko, els programes en què participa, el centre on treballa, etcètera, perquè no és fàcil que «un jutge revoqui la decisió judicial prèvia d’un altre», comenta la mare.

Kiko recorda que no li va costar decidir qui recolzaris als últims comicis. «Els meus pares em van ajudar però jo vaig escollir perquè el vot és secret i s’ha acabat», sentencia. El dia del judici Kiko només va estar acompanyat de la seva advocada, i es va veure obligat a contestar, segons recorda la seva família, preguntes «molt difícils» per a ell, com la seva opinió sobre la pujada de l’IVA, a la qual va contestar que no li agrada perquè repercuteix en la pujada del transport. Kiko treballa a Círvite, associació d’ajuda a les persones amb discapacitat, on fa manipulats, participa en diversos tallers i en les estones lliures és voluntari de la Creu Roja. Kiko és, per tant, una persona «curiosa», segons la seva mare, que es pregunta si altres, en la seva mateixa situació, haurien tingut la mateixa desimboltura en un àmbit tan «tens» com una vista judicial.

Les xifres

Les xifresMariano Casado, president de Plena Inclusió Madrid, denuncia l’«exercici de discriminació» que suposa que el col·lectiu afectat s’hagi de sotmetre a un «examen per determinar la qualitat del seu vot, cosa que no passa amb la resta de la població». No hi ha dades del nombre de persones a les quals la justícia ha restituït el dret al sufragi, però la tendència és favorable des que la guia per a molts jutges és la convenció de l’ONU sobre persones amb discapacitat, que reconeix aquest dret. Tot i així, el 2015 (última dada disponible) gairebé 100.000 persones no van poder votar, xifra que ha crescut exponencialment davant el desig de protecció i la longevitat creixent, associada en molts casos a deterioraments cognitius. 

Notícies relacionades

El discapacitat Víctor Díaz recupera el dret de vot

Els experts exigeixen al Govern que retorni drets als discapacitats

Per això, el sector ha impulsat una reforma de la llei electoral, que ha sigut admesa a tràmit al Congrés per unanimitat. Tot i així, com que les desavinences al voltant de com modificar altres aspectes de la norma són importants, el Cermi n’ha demanat la tramitació separada per no dilatar-ne l’aprovació, malgrat comptar amb un suport majoritari.

S’ha de veure, no obstant, si tira endavant aquesta legislatura. Si fos així, Espanya s’uniria als pocs països que han eliminat les restriccions. A Europa, hi ha set països –entre ells Àustria, la Gran Bretanya o Itàlia– que no posen impediments, ni tan sols a les persones sense capacitat legal.