El pare del 'nen de la maleta' eludeix la presó i només haurà de pagar una multa de 92 euros

“Tot s'acaba avui”, somreia al sortir dels tribunals al veure que per fi la seva història i la del seu fill Adou, el nen de la maleta, s'ha acabat. Ali Outtara, el progenitor, ha arribat a un acord de conformitat per eludir la pena de tres anys de presó que li sol·licitava la fiscalia per un delicte contra els drets dels estrangers. A canvi, haurà de pagar una multa de 224 euros, que serà compensada amb el temps que va passar en presó provisional i es reduirà substancialment. La dona encarregada de passar-lo amagat en una maleta no ha pogut ser jutjada perquè després de complir els dos anys de presó preventiva va abandonar el país. S'enfrontava a sis anys de presó pel mateix delicte.

Fonts judicials han explicat que el pare d'Adou ha acceptat que sigui condemnat per conformitat al final del judici, celebrat aquest dimarts a l'Audiència provincial de Ceuta. En la sentència dictada a la mateixa vista, se l'ha condemnat a una multa de 224 euros per un delicte contra els drets dels estrangers amb un atenuant molt qualificat i gairebé eximent de parentiu. No obstant, aquesta multa ha quedat reduïda a 92 euros després de ser-ne commutada una part pel mes que Ali va passar en presó provisional, i que va abandonar després de pagar una fiança de 5.000 euros.

No va saber com passaria

La fiscalia, que inicialment reclamava pena de presó, i entenia com a circumstància agreujant que el progenitor havia posat en perill la vida del nen, ha acceptat la versió de pare i fill que es van separar una hora abans a la frontera i que van ser víctimes de les màfies. També perquè no queda acreditat que el progenitor sabés la forma exacta en què el nen seria introduït al nostre país. Encara més, davant el tribunal el pare ha mantingut que mai li van explicar que ficarien el seu fill en una maleta perquè “mai ho hauria permès”.

Amb Ali havia d'haver sigut jutjada Fàtima, la noia de 20 anys oriünda de Castillejos que portava la maleta on anava amagat el nen. Els agents van detectar alguna cosa estranya des del primer moment, el seu nerviosisme la delatava al portar l'enorme maleta rosa, i al passar per l'escàner van saltar totes les alarmes i es van confirmar les sospites. La noia va passar dos anys en presó provisional, i així que va deixar la presó també va abandonar Espanya. L'elevada pena a què s'enfrontava, sis anys de presó, ha impedit que sigui jutjada en rebel·lia.

Amb només 8 anys, Adou es va convertir el 7 de maig del 2015 en protagonista involuntari d'una trista història d'immigració. El seu pare, natural de la Costa d'Ivori però resident a les Canàries des de feia vuit anys, havia intentat en diverses ocasions acollir-se al procediment de reunificació familiar. Però els seus ingressos no arribaven al límit establert per escassos 56 euros, i l'hi van denegar. Desesperat, Ali va contactar amb una persona per intentar passar-lo de forma legal a Espanya a canvi de 5.000 euros, i li van garantir que el nen no patiria danys. Però mai es va imaginar que seria camuflat en una petita maleta. Així el va interceptar la Guàrdia Civil al pas d'El Tarajal.

Aconseguir la nacionalitat

Notícies relacionades

Rescatat un nen que anava a travessar la frontera de Ceuta amagat en una maleta

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Aquest dimarts, en una declaració com a testimoni davant el tribunal i els advocats, sense toga per crear un ambient més còmode al nen, Adou ha explicat que el seu pare li va dir que el passarien en un cotxe, però que va ser una dona qui el va introduir a la maleta. Una maleta “gran”, que ell no podia obrir des de dins i on tampoc podia respirar gaire bé. Va passar molta calor, ha detallat. El seu pare, per la seva banda, va explicar que li havien dit que arribaria a Madrid en avió des de Casablanca, però per un problema d'última hora van haver d'intentar-ho per Ceuta.

“He lluitat molt per portar la meva família i al final estem una altra vegada separats”, explicava al final del judici en al·lusió al fet que la seva dona i dos fills resideixen a París (França), mentre que un tercer fill continua a l'Àfrica. “Però tornarem a començar i a veure si el somni que em va portar a Espanya el puc complir”. El seu objectiu, ara, és aconseguir la nacionalitat després de deu anys al nostre país i buscar una feina a Bilbao, on es va instal·lar a l'espera que arribés aquest judici, perquè l'any que ve la família torni a estar junta.