Sense casella per al castellà i sense 'xec Wert'

Tot apunta que, malgrat les intencions del Ministeri d’Educació, la preinscripció per al curs que ve a Catalunya no tindrà cap casella perquè les famílies elegeixin la llengua en la qual volen que els seus fills siguin escolaritzats. No hi haurà casella lingüística, perquè per això s’hauria d’haver modificat abans el decret que regula el procés de preinscripció, i tampoc existirà el xec de 6.000 euros que la LOMCE preveia per finançar aquestes famílies, perquè ha sigut derogat pel Tribunal Constitucional. Per Ángel Puertas, pare de dos nens que han rebut els dos últims anys l’ajuda de l’exministre d’Educació José Ignacio Wert, la protecció del català ha arribat «massa lluny».

«Només reclamo que rebin una educació bilingüe... O trilingüe, si tenim en compte l’anglès», exclama. «No entenc per què poden estudiar qualsevol assignatura en anglès, per exemple Sciences, i en canvi és tan difícil que els imparteixin una matèria no lingüística en castellà», protesta aquest madrileny, funcionari del Ministeri de Justícia, que viu des de fa anys en una localitat del Vallès Occidental.

La seva ha sigut una del mig centenar de famílies catalanes que s’han beneficiat del xec Wert, perquè han portat els seus fills a un col·legi privat per assegurar-se que rebien «un percentatge raonable de classes en castellà». Ara, amb el curs ja començat, s’ha trobat que, arran de la sentència del Constitucional, aquest any no el rebrà

A ell no li valen els arguments dels que recolzen el model d’immersió lingüística, vigent ales escoles catalanes des de fa més de 30 anys i que ha servit per cohesionar l’alumnat. I encara que els seus defensors representen una gran majoria social (avui estan convocades concentracions de suport a l’escola catalana davant desenes d’ajuntaments), les famílies com la de Puertas reivindiquen el seu dret a elegir com educar  els seus fills «sense pors i sense pressions».

¿Model qüestionat?

«Potser la immersió lingüística va ser un model vàlid quan el català era una llengua que estava realment en perill, però ara les coses són molt diferents i és un idioma que gaudeix d’un bon estat de salut, segons sostenen diferents organismes internacionals», argumenta Mercè Vilarrubias, lingüista i defensora del model d’educació bilingüe, «que funciona amb èxit en molts països europeus i, sense anar més lluny, en comunitats com el País Basc».

En la seva opinió, el sistema actual ja no es regeix «per l’afany de promoure el català, sinó pel d’ignorar o arraconar el castellà, que gairebé ha desaparegut de les aules, excepte en la llengua espanyola», afegeix Vilarrubias, que acompanya Puertas. «Els defensors del català s’han basat en arguments que no són com diuen i han incomplert sistemàticament sentències judicials, des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fins al Suprem», prossegueix la lingüista.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Els responsables de la situació, opina, són tant la Generalitat com l’Estat, «que no ha realitzat mai polítiques actives per fomentar el plurilingüisme i ara es troba que hi ha incendis lingüístics en diverses comunitats autònomes, a Balears, a Astúries i aquí a Catalunya».

«Només volem que se’ns escolti i que es vagi perdent la por», intervé Ángel Puertas. Està convençut, malgrat que les coses han canviat bastant des de fa un temps, que encara hi ha famílies que prefereixen callar i acceptar el model d’immersió lingüística per evitar que els seus fills quedin assenyalats davant la resta d’alumnes. Només així s’explica que ningú qüestioni el sistema actual, opina, quan hi ha enquestes que diuen que «tres de cada quatre catalans són favorables a un ensenyament trilingüe», assegura citant una enquesta realitzada pel Gesop per a Societat Civil Catalana.