Els mestres creuen que l'escola millorarà amb més innovació, no amb més disciplina

Si a l’escola hi ha marge de millora, si d’alguna manera es pot aconseguir que els estudiants aprenguin millor, no serà reforçant la disciplina i el nivell d’exigència, opinen els mestres. S’aconseguirà més aviat aplicant mètodes d’ensenyament innovadors i estimulant la col·laboració entre els professors, afirmen de forma majoritària els mateixos  docents, que han sigut enquestats per la fundació Jaume Bofill en el primer Edubaròmetre fet a Catalunya. I, llavors, si els professors tenen tan clara la solució, ¿per què no l’apliquen? ¿Què els ho impedeix? Fonamentalment, responen, per la càrrega de treball que suporten arran de les retallades dels últims anys i perquè l’Administració no els facilita els recursos necessaris per fer-ho, es justifiquen.

«Només el 13% dels docents catalans creuen que la via de la disciplina i de l’exigència milloraran el nivell formatiu dels seus alumnes, davant el 51% que defensa que la manera d’aconseguir la millora passa per incorporar mètodes que impliquin més activament els alumnes, i el 45% que pensa que s’ha de treballar més col·laborativament amb els companys», va precisar Mònica Nadal, analista de la Bofill i coordinadora de l’estudi, presentat ahir.

Entre les respostes que han sorprès la fundació hi ha la que dona com a resultat que «únicament hi ha un 15% de professors que veuen necessari reforçar les matèries bàsiques, com la lectura i les matemàtiques». «Però creiem que això suposa un reconeixement als plans que es van posar en marxa ja fa uns cursos a les escoles catalanes, com els de foment de la lectura, que són programes de més llarg recorregut», va indicar Nadal.

Un sistema en moviment

La primera bona notícia que es pot extreure de l’Edubaròmetre és que «el sistema educatiu ha sortit, en certa manera, de la inèrcia en què es trobava instal·lat fa uns anys i ara, després de la crisi i gràcies a la resiliència dels professors, es troba en moviment», va subratllar la coordinadora de l’estudi.

L’enquesta, en què han participat 3.123 professors de totes les etapes educatives, aporta diversos missatges optimistes, ha destacat Ismael Palacín, director de la fundació, especialitzada en el sistema educatiu. «Malgrat la crisi i les retallades, els índexs de confiança dels mestres amb el sistema educatiu i amb les escoles en què treballen són elevats, de 5,8 i de 6,7 punts sobre 10, respectivament», va puntualitzar Nadal. Dos de cada tres docents pensen que en els tres últims anys l’escola no ha empitjorat (el 33,5% diu fins i tot que ha millorat, i el 36%, que s’ha mantingut igual) i el 55,2% està convençut que seguirà anant a millor en el pròxim trienni.

Després d’anys de crisi i de rigoroses retallades en educació, el 54% dels mestres asseguren (i en això coincideixen amb els experts del món acadèmic) que els més castigats per les restriccions han sigut els col·lectius d’alumnes més vulnerables. «Queda molt clar que s’han de posar mitjans per lluitar per la inclusió i la igualtat d’oportunitats, és un avís sobre el que pot passar d’aquí uns anys, quan aquests estudiants estiguin a punt d’acabar la seva etapa escolar», va advertir Xavier Chavarría, president del Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació (FEAE), que va participar en la presentació dels resultats del baròmetre. 

La mateixa fundació Bofill va constatar en el seu anuari del 2016 que seria necessària una inversió de 1.500 milions d’euros per reduir les desigualtats que s’han produït durant tots aquests anys. «Quan els professors argumenten que els falta temps per aplicar millores, estan dient també que les aules cada vegada són més complexes, amb una diversitat d’alumnes més gran», va puntualitzar Jaume Aguilar, portaveu de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP) a Catalunya, que ha reclamat a les administracions que deixin «treballar en pau» els docents, en lloc d’imposar-los cada vegada més càrregues burocràtiques i «sistemes d’avaluació que no són en absolut motivadors».

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La crisi també ha afectat negativament la renovació i millora pedagògica, segons el 41% dels docents (la formació permanent finançada per la Generalitat va arribar a reduir-se un 96% en els anys més durs de la crisi), i en general la qualitat de l’ensenyament, amb un 41% de respostes. També n’han sortit damnificades les tutories amb els alumnes, segons el 37% dels enquestats, cosa que té especial incidència en l’atenció individualitzada dels estudiants.

Més creatius i amb valors

Molt per davant de la preparació acadèmica i de la motivació per aprendre, per sobre fins i tot de la creativitat i l’esperit crític, els professors catalans participants en l’Edubaròmetre consideren que «perquè a un jove li vagi bé a la vida el més important és que sàpiga conviure i tenir valors i que adquireixi hàbits de treball i d’esforç», va descriure Mònica Nadal. Es dona la circumstància, va apuntar Chavarría, que «els valors, la convivència i la creativitat són aprenentatges que, en l’actualitat, no s’avaluen habitualment a les escoles».