El Tribunal Suprem absol la tuitera Cassandra Vera pels seus tuits sobre Carrero Blanco

El Tribunal Suprem ha anul·lat la condemna a un any de presó i set d'inhabilitació absoluta que l'Audiència Nacional va imposar a la tuitera Cassandra Vera per un delicte d'humiliació a les víctimes del terrorisme pels seus tuits sobre l'atemptat en què va morir Carrero Blanco.

D'aquesta manera, la sala dos de l'alt tribunal absol l'acusada al considerar que la repetició que va fer a Twitter d'acudits fàcils i de mal gust sobre un atemptat que va tenir lloc 44 anys enrere, sense cap comentari ultratjant sobre la víctima, és reprotxable socialment i fins i tot moralment com a mofa d'una greu tragèdia humana, però no és proporcionada una sanció penal.

Després de conèixer la sentència, Cassandra (al qual la sentència es refereix com a Ramón Vera Paz, el seu nom legal) va llançar un tuit en què va expressar la seva satisfacció personal, però la seva preocupació "per altres condemnes, com la de Valtònyc i altres rapers i tuiters".

Muy contenta a nivel personal por el fin de un calvario judicial por el que nadie debería pasar.
Pero muy preocupada por otras condenas como la de Valtonyc y otros raperos y tuiteros.
Sigamos luchando por la libertad de expresión para todos. pic.twitter.com/AY7Rto84NE

— Cassandra Vera (@kira_95) 1 de marzo de 2018

Cassandra ha il·lustrat el seu missatge amb una imatge del cotxe volador que apareix a les pel·lícules de Harry Potter. "Està molt contenta", comentava el portaveu de BGD Abogados, Cristóbal Gázquez.

Només "fer humor"

El 29 de març del 2017, el tribunal compost pels magistrats Teresa Palacios, Carmen Paloma González i Juan Francisco Martel va imposar, d'acord amb el criteri de la fiscalia, la pena d'un any de presó a l'entendre que aquestes publicacions suposaven una "deshonra" i "burla" a les víctimes i li va recordar que la plaga del terrorisme persisteix.

La tuitera murciana, per la seva banda, va defensar a la vista oral que la intenció d'aquestes publicacions era "simplement fer humor" emmarcades en el debat existent el març del 2015 per l'aprovació de la llei de seguretat ciutadana. No obstant, la sala va determinar que les seves explicacions no van ser "gens convincents" i que alguns dels missatges publicats anaven acompanyats d'"eloqüents imatges", que reforçaven "encara més el seu caràcter de descrèdit, burla i mofa" a una víctima del terrorisme "encara que l'atemptat contra el president del Govern del règim franquista tingués lloc el 1973".

Els 12 tuits es van publicar al compte de Cassandra Vera a Twitter entre el 2013 i el 2016, i entre ells n'hi ha alguns com "Kissinger li va regalar a Carrero Blanco un tros de la Lluna, ETA li va pagar el viatge fins allà", "Spiderman vs Carrero Blanco" o "ETA va impulsar una política contra els cotxes oficials combinada amb un programa espacial". "Pel·lícula: A tres metres sobre el cel. Producció: ETA films. Director: Argala. Protagonista: Carrero Blanco. Gènere: carrera espacial" és un altre dels missatges que va publicar.

Debat polític

La condemna de la tuitera va obrir un debat social sobre una hipotètica reforma del Codi Penal, proposta que va llançar la formació de Podem, que va demanar suprimir-ne el delicte d'enaltiment del terrorisme.

Altres grups parlamentaris, com el socialista, va mostrar la seva disposició a modificar la tipologia del delicte recollit a l'article 578 del Codi Penal. 

Els arguments del TS

Tot i que és reprotxable socialment i fins i tot moralment la mofa d'una greu tragèdia humana, no resulta proporcionada una sanció penal, diu el Suprem. El tribunal té en compte que els seus comentaris no incloïen cap comentari ultratjant a la víctima.

La sala recorda que des de l'atemptat, comès el 1973, i ja des de les dates pròximes a l'acció, s'han inventat nombrosos acudits, i en gairebé tots la clau d'humor requeia en el fet que el vehicle solqués l'espai i acabés caient a dins d'un edifici. Pels magistrats, el transcurs del temps i "l'oxidació o esgotament del tema en clau d'humor negre permeten considerar que ja no estem davant accions especialment perverses que tenen com a objectiu específic la humiliació i el descrèdit de les víctimes".

També té en compte que Cassandra va néixer 22 anys després de l'atemptat terrorista i que es va limitar, amb 18 anys, a reproduir el que altres ja havien dit i a ridiculitzar o banalitzar l'atemptat d'una persona que per a ella era un personatge de la història que li quedava molt lluny en el temps.

Notícies relacionades

Llibertat d'expressió a la picota

Cassandra: "Ha sigut molt injust. Arribarem fins al Tribunal Europeu si cal"

La sentència repassa per últim la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans en relació amb els delictes d'enaltiment o justificació d'actes terroristes. I ressalta que una sanció penal d'aquesta mena constitueix una legítima ingerència en l'àmbit de la llibertat d'expressió dels seus autors quan es pugui considerar una "manifestació del discurs de l'odi per propiciar o fomentar, encara que sigui de manera indirecta, una situació de risc per a les persones o drets de tercers o per al mateix sistema de llibertats".

A més, considera que els tuits de Cassandra no incitaven a la violència, no provocaven odi contra grups determinats, no justificaven l'atemptat ni incitaven a cometre'n de nous. Tampoc considera que s'humiliï els familiars del difunt, ja que els acudits no se centraven en les circumstàncies personals ni públiques de Carrero Blanco, sinó en l'"acudit fàcil i de mal gust" sobre la forma en què es va produir l'atemptat.