El calvari dels pares del nen que pateix 'bullying'

Totes dues es diuen Clàudia i totes dues van ser víctimes d'assetjament escolar al començar la primària. Les seves famílies van posar fi a aquelles situacions canviant-les d'escola. Van denunciar la direcció dels centres educatius per no prestar-los l'auxili necessari i pels perjudicis psicològics que els va produir el bullying, però totes dues van rebre sentències en contra. Per falta de proves, van dir els jutges. "És que n'hi ha prou que l'escola demostri que ha organitzat una reunió, que ha activat un protocol o que hi ha intervingut d'alguna manera perquè quedi eximida de qualsevol responsabilitat… Encara que cap d'aquestes mesures hagin resultat eficaces per resoldre el conflicte", denuncia Javier Pérez, president de l'associació NACE-No a l'Assetjament Escolar.

Des de l'entrada en vigor de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) a Espanya, i de la llei d'educació del 2010 a Catalunya, que concedeixen plena potestat als directors de col·legis per gestionar aquestes situacions, en virtut de l'autonomia que té cada centre, "són els responsable de l'escola que intervenen quan es produeix una acció violenta entre els alumnes", assenyala Blanca Barredo, vicepresidenta de la comissió d'advocats mediadors del Col·legi d'Advocacia de Barcelona. "Abans era el consell escolar, on estan representades també les famílies i l'Administració, el que tractava aquests assumptes", observa la lletrada, que és codirectora d'un programa de l'Institut de Formació Contínua IL3 de la Universitat de Barcelona, dirigit a formar a experts en mediació davant l'assetjament i el ciberassetjament.

Primer jutge, i després, part

El que passa, constaten tant Javier Pérez com Blanca Barredo, és que en massa ocasions l'escola es deixa portar per una qüestió de reputació. "No pot ser que el centre sigui l'encarregat d'investigar un cas d'assetjament escolar, o qualsevol altre conflicte que pugui sorgir, perquè la seva tendència és amagar-ho, perquè això no li suposi una publicitat negativa de cara a la resta de famílies, especialment en localitats petites o mitjanes", afegeix Carmen Cabestany, secretària de NACE. "En aquests casos -prossegueix Cabestany-, els col·legis són primer jutge i després, quan la víctima presenta denúncia contra seu, es converteixen en part interessada".

L'associació, que recorda que un de cada set estudiants espanyols ha patit bullying en algun moment de la seva etapa escolar, recomana als pares "que prenguin nota del que passa des del primer minut, quan tinguin la més mínima sospita". "¿Quants protocols s'hauran aplicat sense èxit? ¿Quantes víctimes hi ha realment?", qüestiona Cabestany, que es lamenta de la poca transparència que hi ha en aquest àmbit. Oficialment se sap, perquè la Generalitat ho va publicar fa uns mesos, que a Catalunya només un terç dels centres educatius tenen plans específics per tractar aquest problema.

És, assegura l'associació NACE, "una plaga social a l'ombra", perquè al seu voltant hi ha desinformació, falta de sensibilitat i poca voluntat de col·laboració, denuncia. L'entitat reclama, com ja ha passat en altres àmbits, com el de la violència masclista o el dels abusos a menors, "més campanyes de sensibilització, sobretot per als professors, però també per a la resta d'alumnes, que en aquests temes solen ser els primers a poder fer una detecció". L'organització de l'escola "ha de ser oberta, flexible i ha de deixar clar a quines persones pot recórrer qualsevol possible víctima", subratlla per la seva part Barredo.

"Tu confies en l'escola"

"Tu confies en l'escola, penses que has deixat la teva filla a les millors mans i quan comences a veure que a la nena li passa alguna cosa, que no vol anar al col·legi, en un principi et deixes guiar pel que et diu l'escola... fins que veus que no, que no estan fent res, que l'únic que els preocupa és preservar el seu nom i la seva reputació perquè és un col·legi concertat", es lamenta la Sònia, mare d'una de les dues Clàudies, que té ja 14 anys i ara estudia tercer d'ESO a Banyoles.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L'altra Claudia encara té 8 anys i ja no viu a Sevilla, on va patir l'episodi d'assetjament escolar. La seva família s'ha mudat a Irlanda, ben lluny, després que la nena cometés fins i tot una temptativa de suïcidi. "Però malgrat la distància, malgrat l'atenció psicològica que rep, segueix patint uns malsons espantosos i molts matins es lleva amb atacs d'ansietat", explica per via telefònica la Silvia, la mare de la Claudia més petita. La progenitora, que és advocada, acaba de presentar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, després d'haver esgotat les vies judicials anteriors. "Jutges i fiscals han reconegut, en les sentències que han emès fins ara, el patiment de la Claudia, però afirmen també que no hi va haver omissió d'auxili per part de l'escola", explica la mare. "Ho argumenten en el fet que la nena anava al psicòleg… ¡Encara que va ser la família la que va decidir prestar-li aquest suport perquè el col·legi no actuava!", exclama.

També prepara un recurs l'advocada de la Sònia, després que a finals de gener l'Audiència de Girona desestimés la seva demanda contra l'escola de la Clàudia. "És increïble, perquè en un moment determinat el jutge va arribar a dir, en la seva resolució, que alguna cosa devia fer la nena per merèixer el que li estava passant… ¡Una nena que tenia entre 6 i 7 anys!", es lamenta la mare.