Amelia Earhart, cas resolt (al 99%)

Una anàlisi de mesurament ossi indica que lefs restes trobades en una illa remota al Pacífic Sud corresponen probablement a la llegendària aviadora nord-americana Amelia Earhart.

Richard Jantz, professor emèrit d'Antropologia i director emèrit del Centre d'Antropologia Forense de la Universitat de Tennessee, va reexaminar set mesuraments ossis realitzats el 1940 pel metge D. W. Hoodless. Hoodless havia arribat a la conclusió que els ossos pertanyien a un home.

Earhart va ser la primera dona aviadora que va volar sola a través de l'Oceà Atlàntic. Va desaparèixer misteriosament el 1937 mentre volava sobre el Pacífic. Molts van suposar que el seu avió s'havia estavellat contra l'aigua. Ella i el seu copilot, Fred Noonan, no van ser vistos mai més. Un grup d'investigadors, inclòs Jantz, creuen que van morir com a nàufragsa mig camí entre Hawaii i les illes Salomon, on es van trobar els ossos el 1940.

Jantz, utilitzant diverses tècniques quantitatives modernes, incloent-hi Fordisc, un programa d'ordinador per estimar el sexe, l'ascendència i l'estatura dels mesuraments esquelètics, va trobar que Hoodless havia determinat incorrectament el sexe de les restes. El programa, creat conjuntament per Jantz, és utilitzat per gairebé tots els antropòlegs forenses certificats als Estats Units i a tot el món.

Les dades van revelar que els ossos tenen més similitud amb Earhart que amb el 99% dels individus en una gran mostra de referència. El nou estudi es publica a la revista Forensic Anthropology.Forensic Anthropology

Una cosidora per determinar la longitud dels ossos

Jantz també va comparar les longituds dels ossos amb els de Earhart. Les seves longituds d'húmer i radi es van obtenir a partir d'una fotografia amb un objecte escalable. L'escala va ser proporcionada per Jeff Glickman de Photek. La longitud de la seva tíbia es va estimar a partir de les mesures de la seva roba a la Col·lecció George Palmer Putnam d'Amelia Earhart Papers a la Universitat de Purdue. Una cosidora històrica va prendre les mesures, que van incloure la longitud de l'entrecuix i la circumferència de la cintura dels pantalons de Earhart.

A partir d'aquesta informació, Jantz conclou que "fins que es presenti evidència definitiva que les restes no són les d'Amelia Earhart, l'argument més convincent és que són d'ella".

"L'antropologia forense no estava ben desenvolupada a principis del segle XX", afirma el document. "Hi ha molts exemples d'avaluacions errònies per part dels antropòlegs del període. Podem acceptar que Hoodless ho va fer tan bé com la majoria dels analistes de l'època ho podrien haver fet, però això no significa que la seva anàlisi fos correcta".

Una ampolla de Benedictine

Notícies relacionades

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

Juntament amb els ossos trobats el 1940, un grup de recerca va descobrir part d'una sabata que es considerava d'una dona, una caixa sextant dissenyada per contenir un Brandis Navy Surveying Sextant, fabricat al voltant del 1918 i similar al del copilot d'Earhart, i una ampolla de licor Benedictine, una beguda que se sabia que agradava a Earhart.

Els ossos eventualment van desaparèixer, i el que va quedar van ser dades mètriques limitades a quatre mesures del crani i tres d'ossos llargs: la tíbia, l'húmer i el radi.