Ana Julia Quezada: fins i tot el pare de Gabriel Cruz sospitava de la seva parella

No només els investigadors van començar a sospitar d’Ana Julia Quezada quan va ser ella la que va trobar la samarreta de Gabriel tot i que per la zona hi havia hagut un rastreig exhaustiu unes quantes hores abans i milers de persones havien pentinat desenes de quilòmetres quadrats. També l’entorn de la família havia començat a tenir dubtes que augmentaven a mesura que passaven els dies i observaven comportaments estranys.

De la troballa de la samarreta l’assassina va dir al seu entorn que en cap moment es va separar d’Ángel, que la van trobar junts, encara que ella la va veure primer, però el pare oferia una versió més matisada del fet. Ell estava a uns metres de distància, just on no va poder veure que la seva parella col·locava una peça que li havia de servir per despistar les batudes dels especialistes. Devien estar acostant-se perillosament al lloc de Rodalquilar on havia amagat el cadàver del nen.

Un altre senyal d’alarma va ser la pèrdua del mòbil. Quan la Guàrdia Civil ja havia demanat a la família que entreguessin tots els seus aparells electrònics, Ana va extraviar el seu mòbil no una, sinó dues vegades. La primera no va tenir la precaució de desconnectar-lo. L’havia llençat durant una operació de rastreig i els seus companys van aconseguir recuperar-lo fent sonar les trucades. Estava sota d’un margalló. La segona vegada el va abandonar en una zona sense cobertura, i això va fer impossible fins i tot que els investigadors aconseguissin localitzar-lo tot i que ho van intentar a fons. Amb l’ordinador no va arribar tan lluny, però sí que va tenir la barra d’esborrar molts arxius abans d’entregar-lo sense amagar-l’hi a la família. Els va explicar que no volia que veiessin algunes fotos que s’havia fet despullada. És segur que els investigadors van aconseguir recuperar aquests documents que devien ser comprometedors.

Tampoc les versions del moment de la desaparició eren coherents. Primer va dir que estava trucant al seu advocat, més endavant que parlava amb la seva germana i finalment que escoltava un àudio gravat per la seva germana. Potser estava donant a un hipotètic còmplice l’avís que ja podia anar pel petit.

Durant els dies de la recerca, Ana solia absentar-se moltes estones amb excuses banals que aixecaven encara més sospites, mentre subministrava a Ángel grans dosis de calmants perquè no s’adonés de res. Ella apareixia sempre afligida i més plorosa que ningú. Fins i tot deia necessitar «el doble de diazepan» que la seva parella. Ara sabem el que abans alguns entreveien: sobreactuava per ocultar el seu crim. Fins i tot Ángel, a qui va intentar convèncer que oferissin una recompensa de 30.000 euros pel rescat del nen, va arribar a tenir algunes sospites que va comentar als investigadors de la Guàrdia Civil. Potser altres no ho van fer perquè no podien acabar de creure’s que una persona a la qual la família i el poble havien acollit amb tant afecte, perquè Ángel l’estimava, havia tornat tanta estima en forma del dolor més terrible.

El pare de Gabriel s’havia enamorat d’ella fa una mica més d’un any i mig coincidint amb la ruptura de la noia amb la seva anterior parella, Sergio, amb qui havia conviscut també durant uns anys a Burgos, la ciutat natal d’aquest, fins que van descobrir el Cabo de Gata i es van quedar a viure a Las Negras.

Notícies relacionades

Així ha sigut la detenció d'Ana Julia Quezada

La Guàrdia Civil creu que la nòvia del pare de Gabriel el va matar per la gelosia

Durant els interrogatoris, quan li van preguntar per les persones que podien voler venjar-se d’ella, en va citar tres, entre elles Sergio, per la ruptura violenta que van protagonitzar; ella es va negar a donar-li la meitat del Black, el bar de copes que tots dos regentaven a l’edifici Bergantín de Las Negras. En represàlia, Sergio es va quedar amb totes les seves coses, sempre, és clar, segons la versió difosa per ella entre els seus coneguts. També va apuntar a Marisa, una argentina molt coneguda a la localitat a qui havia traspassat el bar, amb qui va dir haver mantingut una forta discussió la setmana anterior perquè no li havia pagat, també segons la seva  versió, la totalitat del preu acordat.

A Espanya havia arribat de la mà d’un altre burgalès amb qui va tenir Judith, una filla d’uns vint anys, que va estar visitant la família a Hortichuelas i acompanyant-la en la seva angoixa durant tres dies.