Infància a Catalunya: cada vegada més nens pobres

La pobresa s'ha enquistat en la població infantil de Catalunya. En els últims set anys, des del 2010 fins al 2017, no només ha seguit avançant sinó que, a més, s'ha incrementat. Gairebé 350.000 menors estan en aquesta situació (un de cada quatre). Aquestes commovedores dades es desprenen de l'estudi Aquí, avui, encara, sobre la situació dels drets dels nens a Catalunya, elaborat per l'oenagé Save the Children, que es presenta aquest dilluns a Barcelona.

Els nens són el col·lectiu més afectat per la falta recursos econòmics. Això és així perquè la infància és el grup que té menys ajudes socials. La inversió en aquest col·lectiu no ha parat de baixar en els últims anys. Catalunya únicament destina el 0,8% del PIB en protecció social als menors, per sota de l'1,3% de la mitjana espanyola i a anys llum de l'europea (2,4%). Les xifres més recents, de l'any 2015, revelen que només el 14% rebia alguna prestació.

El 40% són monoparentals

Poques ajudes i, a més, les que hi ha “no són eficaces en la disminució de les desigualtats”, segons constata l'anàlisi de l'oenagé. Per això, els nens pobres cada vegada estan més empobrits. El 40% de les famílies monoparentals estan en situació de vulnerabilitat econòmica, el mateix passa amb les llars amb feines precàries. L'escassa renda i les elevades despeses de la vivenda obliguen a “compartir pisos sobreocupats, ocupar il·legalment i patir desnonaments”, reconeix l'organització. Com a exemple revelador, cita que la renda mitjana mensual per persona a Catalunya és de 1.055 euros i el del lloguer ronda els 596 euros a l'mes.

Les conseqüències de la pobresa en els menors són contrastables, afecta el seu desenvolupament físic, emocional i cultural. I a més “dona peu a una societat injusta i poc cohesionada”. Els autors de l'informe tenen dipositada alguna esperança en la renda garantida de ciutadania, que va entrar en vigor el setembre del 2017 a Catalunya, però la seva implantació està pràcticament estancada.

La pobresa castiga totes les parcel·les de la vida dels més petits: educació, sanitat, vivenda… L'estudi de Save the Children constata que a “Catalunya la universalitat de la cobertura sanitària encara no és una realitat” i les despeses sanitàries no cobertes accentuen la desigualtat entre els nens. Per això, l'informe recomana que la inversió en despeses sanitàries “es faci en clau d'equitat, pensant sempre en la garantia d'accés dels nens més vulnerables a tots els serveis que necessiten”.

Depressió i ansietat

Notícies relacionades

El 60% dels fills d'immigrants a Espanya estan en risc de pobresa

Andrés Conde: "Espanya no és país per a nens"

L'escassetat de recursos està vinculada a l'obesitat, ja que hi ha una clara relació entre el nivell socioeconòmic de la família i l'obesitat o el sobrepès. També desencadena trastorns mentals: el 7% ha patit o pateix depressió o ansietat, i el suïcidi és la segona causa de mort en el grup d'entre 15 i 29 anys. Així, per exemple, l'abandonament escolar prematur augmenta entre els nens amb menys recursos. L'accés a l'educació també és especialment crític en els nens de fins a 3 anys més desafavorits. Només un 4% dels menors d'origen estranger assisteixen a l'escola bressol.

Menors maltractats

El percentatge de nens víctimes de violència masclista va augmentar el 68,7% entre el 2011 i el 2017. Segons revela l'informe de Save the Children, en aquests sis anys un total de 15 nens van morir a causa de les agressions domèstiques. L'estudi constata que molts nens són maltractats en el seu entorn familiar, en lloc d'estar protegits. Pateixen danys físics o emocionals de manera crònica. De vegades, la violència s'encobreix com a disciplina. Aquestes agressions només són la punta de l'iceberg, ja que el maltractament queda tancat dins de la llar. La gran majoria de casos no es denuncien, “s'estenen en el temps i poden tenir conseqüències dramàtiques”. Aquest tipus d'agressions són difícils de reduir a causa de la seva invisibilitat perquè “es fonamenten en patrons socials i culturals que s'han de canviar”. A Catalunya, les bases jurídiques de la lluita contra la violència en els nens “són molt fràgils” perquè el Codi Civil “encara no prohibeix el càstig físic als nens".