La comunitat educativa anuncia noves protestes contra la LOMCE

Vist que la taula que tenia encomanat negociar el tan anhelat Pacte d’Estat d’Educació ha quedat reduïda a mínims, amb la sola presència del PP i CS (que no tenen majoria) i els dubtes del PNB, la comunitat educativa vol que, passi el que passi,  es prioritzi la derogació de la LOMCE, la polèmica llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa. Les bases estan establertes, recorden, des que el ple del Congrés va aprovar, l’abril del 2016, una proposició de llei que preveu frenar el desplegament de la llei educativa del PP i iniciar la redacció d’una de nova.

Els professors, les famílies d’a-lumnes, els estudiants, els moviments de renovació pedagògica i les associacions vinculades a l’escola inclusiva, a la infantil..., fins a una vintena d’entitats participants dijous passat en unes jornades organitzades pel Fòrum de Sevilla consideren que «s’ha de tornar a sortir al carrer, a la mobilització, per exigir-ne el final», va clamar Francisco García Suárez, responsable d’Educació a CCOO. «Han aconseguit que, durant l’any i escaig que han estat negociant, s’aturessin les protestes, perquè segons ens deien el pacte d’Estat havia de ser la solució... Ara és el moment de tornar a ser contundent», va postil·lar Sandra Villa, de la Marea per l’Educació Pública.

Hi ha alternatives

La proposició de llei socialista per redactar una llei educativa de consens –en el seu moment va comptar amb el suport de tots els grups del Congrés, tret del PP, que hi va votar en contra, i Ciutadans, que es va abstenir– pot tenir un punt de partida clar: el document de bases coordinat pel Fòrum de Sevilla, «fruit d’un procés de diàleg, que va començar sent un text de 14 fulls i que ara ja ha arribat al mig centenar gràcies a les aportacions de diferents col·lectius», explica Carmen Rodríguez, professora a la facultat d’Educació de la Universitat de Màlaga.

Notícies relacionades

Naufragi del pacte d'Estat d'Educació

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

«Intenta ser un text ampli i de consens, que presta atenció, entre altres coses, a assumptes que la LOMCE oblida, com la formació del professorat o l’educació infantil, i que advoca per una escola democràtica, inclusiva i sense els actuals problemes de segregació per raó d’origen socioeconòmic», prossegueix Rodríguez. Així, per exemple, la proposta preveu que «perquè el nivell d’inversió [que fixa en el 7% del PIB] quedi assegurat davant els canvis de signe polític hauria de quedar recollit com a base mínima de la despesa en educació en una futura Constitució». «Potser CCOO no ho comparteixi al 100%, o potser tampoc la Ceapa, la confederació espanyola d’associacions de pares d’alumnes, ho faci completament seu, però considerem que és una bona alternativa sobre la qual basar-nos», esgrimeix la professora. 

Mentrestant, protesta Luz Martínez Seijo, portaveu d’Educació del PSOE al Congrés, «el PP i els seus aliats de Cs han presentat fins a 46 vetos a la tramitació de la proposició de llei».