Naufragi del pacte d'Estat d'Educació

Va ser un compromís electoral de tots els partits i va resultar clau perquè Ciutadans donés suport a la investidura de Mariano Rajoy després de les eleccions del 2016. El Pacte d’Estat d’Educació, el marc que ha d’oferir (o hauria de fer-ho) l’estabilitat que des de fa dècades reclama el sistema educatiu espanyol, és avui, un any després que comencés a negociar-se, poc més que un compendi de bones paraules, amb aspecte d’acabar en fiasco. Paper mullat, per a molts. L’oposició en bloc–tret de Cs– creu que aquests mesos de converses han sigut una maniobra de distracció del Govern per, mentrestant, aconseguir la implantació definitiva de la LOMCE, la setena llei educativa que té Espanya des que es va instaurar la democràcia i que ha comptat amb el rebuig frontal de la comunitat educativa.

Des de la creació el febrer del 2017 de la subcomissió al Congrés dels Diputats que havia de negociar el pacte, les forces polítiques que la formen han tingut molts problemes per avançar amb un cert consens. Va costar moltíssim tancar un primer guió en què es recollissin els 15 punts bàsics que devia tenir el document final del pacte. De seguida es va veure que les diferències eren acusades –si no abismals– en matèries com els concerts educatius, l’assignatura de Religió i el finançament de l’educació.

Però la gota que ha fet vessar el got ha sigut l’abandonament de les converses per part del PSOE la setmana passada, davant la negativa del PP a comprometre’s a garantir una inversió estable en educació. Podem i els grups catalans han sortit de la subcomissió aquesta mateixa setmana i el PNB ha reconegut que també medita fer-ho també, de manera que el PP i Cs es queden sols en l’intent de fer tirar endavant un acord que molts dubten que pugui denominar-se ja pacte d’Estat.

RISC D’UN MAL ACORD

«Sempre hem cregut en la necessitat de mantenir el diàleg, però mai ens trobaran en un acord que sigui perjudicial, perjudicial i clarament insuficient per a l’educació espanyola; no pensem ser còmplices d’un acord escàs o d’un mal acord», es justifica la portaveu socialista en Educació, Luz Martínez Seijo. El PSOE considera que el Govern ha estat marejant la perdiu i utilitzant la subcomissió amb la intenció de «prolongar la vida de la LOMCE».

Per al ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, la plantada de l’oposició és «inexplicable». El també portaveu del Govern recordava ahir que després de pactar la paralització de les avaluacions externes o revàlides light de la LOMCE, la creació de la subcomissió i els 15 punts sobre els quals ha de versar el pacte, «quan arriben al segon, el del finançament, demanen un percentatge del PIB fins al 2025 i és això o res».

¿De quants diners estan parlant? Els socialistes, i amb ells el gruix de l’oposició, aspiren a un 5% del PIB, encara que lleis com la LEC catalana eleven aquest percentatge al 6% i «en els països desenvolupats ja s’està arribant al 7%», precisa Joan Mena, diputat d’Units-Podem al Congrés. Alguns experts del món educatiu consideren fins i tot poc ambiciosa la petició de l’oposició, ja que la inversió hauria de calcular-se, segons la seva opinió, en funció del nombre d’alumnes escolaritzats, no de la riquesa del país.

«Però l’única resposta que dona el Govern és una inversió del 3,67% del PIB, o almenys a això és al que s’ha compromès amb la UE al Programa d’Estabilitat 2017-2020 remès a Europa», prossegueix Martínez Seijo. «Això suposa –assenyala la socialista– un increment de 5.000 milions en els pròxims vuit anys, a raó d’uns 625 a l’any». «I aquest no és l’únic escull econòmic que presenta el pacte d’Estat: és necessari que hi hagi suficiència econòmica, que el Govern es comprometi d’una vegada a revertir les retallades que s’han aplicat en educació en els anys de la crisi i a millorar les condicions laborals dels professors, que ara pateixen una taxa altíssima d’interinitat, situació que és sinònim de precarietat per a milers de docents», afegeix Mena, que és el portaveu d’Educació del seu grup al Congrés.

Mena i Martínez Seijo són els dos únics representants parlamentaris que dijous passat van acceptar la invitació per exposar les seves posicions en unes jornades organitzades pel Fòrum de Sevilla, una plataforma d’associacions i col·lectius de la comunitat educativa, creada el 2012 per figures acadèmiques del món de la pedagogia i l’ensenyament amb l’objectiu, en aquell moment, d’impedir que es desenvolupés la LOMCE en els termes en què l’havia previst el llavors ministre d’Educació, José Ignacio Wert.

EL MIR DOCENT

Notícies relacionades

La comunitat educativa anuncia noves protestes contra la LOMCE

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La comunitat educativa (des de sindicats de mestres fins a representants dels pares d’alumnes i moviments de renovació pedagògica), va servir també per criticar la proposta de Méndez de Vigo de crear un MIR per a professors, com a requisit previ al seu ingrés a la carrera docent, similar al que tenen els metges. La mesura, que en principi recolzen tots els grups polítics i bona part del sector, «no pot anunciar-se tan alegrement, sobretot quan en aquests mateixos moments s’estava negociant un pacte d’Estat en què aquest havia de ser un tema a abordar», va lamentar Martínez Seijo.

Les aportacions fetes pels 83 experts del món educatiu que han comparegut durant aquests 13 mesos per la subcomissió del Congrés per explicar els seus punts de vista i marcar les línies de l’acord «no cauran en sac foradat», va assegurar la portaveu del PSOE.