Una operació poc apta per a nens

Dos hospitals espanyols, el Sant Joan de Déu, d’Esplugues de Llobregat, i el del Niño Jesús, a Madrid, porten a terme des de fa un decenni cirurgia de l’epilèpsia en nens, des de pocs mesos fins a 18 anys. El centre català assumeix cada any mig centenar d’aquestes intervencions.

Cap d’aquestes intervencions s’havia portat a terme fins ara amb el petit pacient despert –sí que es fa amb adults–, fonamentalment, per la dificultat que implica mantenir en absoluta quietud un nen durant les cinc o sis hores que pot durar la complexa intervenció.

Tampoc fins ara es disposava (només el té l’Hospital Sant Joan de Déu) d’un robot capaç d’introduir-se al cervell i dipositar elèctrodes en zones profundes, inaccessibles als neurocirurgians, des d’on durant dies o setmanes emet valuosa informació sobre el funcionament elèctric de les neurones.

La nena Gara Castro els va portar posats deu dies, cinc mesos abans de la seva intervenció quirúrgica.  D’aquesta manera, els neuròlegs disposen d’un mapa ajustat a la realitat sobre els focus on es produeixen les fallades elèctriques que defineixen l’epilèpsia.

Les alteracions motores, cognitives i sensorials que caracteritzen aquesta malaltia són reflexos funcionals de les àrees on s’estan produint els curtcircuits elèctrics entre grups de neurones. L’epilèpsia se sol iniciar en la infància –la mare de Gara creu que la malaltia que va afectar la seva filla va ser conseqüència d’una insuficient maduració fetal en un punt del cervell de la nena–. Es calcula que afecta 20 de cada 100.000 nens o adolescents. A 50 de cada 100.000 adults.

El 30% d’ells, no es beneficien dels fàrmacs antiepilèptics comercialitzats i per al 20% d’aquests últims l’única solució acceptable és la cirurgia, sempre que no impliqui irrompre en àrees cerebrals que regeixen órganos vitals. En ese cas, la teòrica solució causaria un problema mayor.

Desenes de formes

En el cas dels nens, la zona cerebral en que es produeix l’epilèpsia i la maduresa personal del petit malalt són determinants per decidir si és raonable, o no, portar-lo al quiròfan. «No hi ha una forma d’epilèpsia, sinó desenes, i poques vegades l’experiència d’un malalt és vàlida per calibrar el pronòstic d’un altre pacient diferent», afirma Jordi Rumià, que és el responsable de l’equip de neurocirurgians que va intervenir Gara Castro a l’Hospital de Sant Joan de Déu.

Notícies relacionades

Llegint al quiròfan amb el cervell destapat

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

   

No sempre és possible eliminar del tot quirúrgicament uns focus epilèptics d’accés cerebral complex. Els neuròlegs sostenen que el 65% de les persones operades deixen de patir crisis i l’altre 35%, parcialment.