Detingut Denis K., cervell de centenars de ciberatracaments comesos des d'Espanya

En una nau industrial del sud de la Xina, en torres de deu prestatges d’alt, roncaven milers de CPU d’ordinador, sense pantalles, amb només el gir dels seus ventiladors delatant la seva activitat. En un pis d’Alacant, armaris plens de joies i roba de marca i dos cotxassos a la porta retrataven l’inquilí.

En els dos casos, el propietari és l’ucraïnès Denis K., de 34 anys, cervell de la xarxa més potent de ciberatracaments desmuntada per la Policia Nacional. El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, i la cúpula de la Unitat de Ciberdelinqüència de la Policia han presentat aquest dilluns el resultat de l’operació Carbanak, a la qual dona nom un dels virus informàtics que va crear Denis K.

La nau a la Xina és una granja de bitcoins, on Denis K. blanquejava els guanys. El pis a Alacant era el seu refugi, des d’on ha perpetrat centenars d’atracaments a distància.

Màfies de l'Est

El botí, que supera els 1.000 milions de dòlars (803 milions d’euros), hauria situat Denis K. amunt a la llista Forbes de milionaris si no fos perquè havia de repartir-lo amb la màfia moldava. Abans va treballar amb els russos de la màfia Orekhovo, que rep el seu nom d’un barri dur de Moscou, però va decidir canviar. La meitat del botí era per a la màfia amb la qual treballava. El 10%, per a despeses. I el 40% restant, per a ell i els seus tècnics.

Denis K. és el cervell d’una xarxa amb dues potes: la tècnica –ell i dos ucraïnesos més i un rus, també detinguts, dedicats a distribuir virus per infectar ordinadors de bancs– i l’operativa, integrada per mules que la màfia enviava als caixers automàtics a emportar-se els diners.

Universitari

Posseïdor d’un títol universitari en informàtica, policies que el van detenir el 6 de març destaquen de Denis K. la seva genialitat. Havia atacat 50 bancs, i furgava en el sistema informàtic de 330 de Rússia, Bielorússia, Ucraïna, Azerbaidjan, Kazakhstan i Taiwan. El seu control arribava a gairebé tot el sector financer privat rus, excepte entitats amb participació estatal: preferia no enfrontar-se amb Putin.

També es va abstenir d’atracar bancs espanyols. «Procurava  no atacar on viu», explica una font policial. Només a començaments del 2017 va enviar gent a buidar caixers al centre de Madrid... però de comptes russos; 500.000 euros en total.

Han sigut tres anys d’investigació. La Policia creu que Denis va començar els atracaments el 2013. L’any següent es va instal·lar a Alacant, no només pel clima, també atret per una cada vegada més populosa colònia ucraïnesa als voltants.

Allà portava una vida anodina. Els agents coordinats per Europol encarregats de seguir-lo podien passar-se dies esperant, perquè sortia poc. «Això no és com a les pel·lis de narcos –explica la font policial–. Ell no usava la violència; basava el seu lideratge en els seus coneixements informàtics». Va crear els virus Anunak, Carberp o Carbanak, i Cobalt Strike.

Per correu electrònic

Enviava correus fent-se passar per fabricant de caixers, o per una entitat estatal, o per un altre banc. I sempre algun oficinista descarregava el fitxer adjunt.

Un cop introduït a les tripes informàtiques del banc, anul·lava la seguretat dels caixers, o els creava comptes a les seves mules i els inflava el saldo per després enviar-los a treure diners, o bé incrementava el saldo de comptes de particulars i els feia realitzar transferències internacionals. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En els seus comptes, Denis K. va arribar a tenir 15.000 bitcoins, 126 milions d’euros. Li agradava vestir bé, però no cridaner. I mimar la seva dona: li va regalar mig milió d’euros en joies. La parella s’estava fent als voltants d’Alacant un xalet d’un milió d’euros. De tant en tant visitaven l’obra en un BMW X5 o un BMW X6 M50.

Parar la ciberdelinqüència, ha dit Zoido, «és objectiu estratègic». El cas, que segueix el Jutjat d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional i la Fiscalia Especial de Delinqüència Informàtica, ens ensenya, diu el comissari cap de la Unitat de Ciberdelinqüència, Rafael Pérez, «quins atacs haurem d’afrontar en un futur immediat».