¿Podré escollir no morir?

La mort serà opcional l'any 2045 i l'envelliment una malaltia curable, segons han assegurat l'enginyer José Luis Cordeiro i el cofundador del sistema operatiu Symbian, David Wood, durant la presentació a Barcelona del seu nou llibre, 'La muerte de la muerte' (Edicions Deusto).

Els dos enginyers defensen la possibilitat científica de la immortalitat i el rejoveniment i asseguren que en les pròximes dècades els humans "morirem a causa d'accidents, però mai de manera natural", i per això consideren molt important que "es declari l'envelliment com una malaltia" i poder així investigar també des de la via pública.

El matemàtic de Cambridge David Wood ha explicat durant la presentació, celebrada al Círculo Ecuestre de Barcelona, que això serà possible gràcies a diverses tècniques tecnològiques, en què la nanotecnologia té una gran importància.

Així, segons Wood, ho farà possible l'edició genètica per convertir els gens dolents en sans, la medicina regenerativa, l'eliminació de les cèl·lules mortes del cos, els tractaments amb cèl·lules mare, la reparació de les cèl·lules danyades i la impressió d'òrgans en 3D.

El principal objectiu és "curar l'envelliment: revertir-lo i rejovenir", ha explicat l'enginyer de l'Institut Tecnològic de Massachusetts, José Luis Cordeiro, que ja ha deixat clar que ell no pensa morir, i que, a més, en 30 anys "serà més jove que avui".

Wood i Cordeiro, aquest últim veneçolà de pares espanyols, han argumentat que en deu anys les malalties com el càncer tindran cura, i han al·legat que companyies com Google "estan entrant en el camp de la medicina perquè s'han adonat que curar l'envelliment és possible".

A més, els autors han explicat que Microsoft va anunciar un centre de crioconservació, en què un dels científics està investigant la cura del càncer en deu anys.

També han justificat que, "encara que la gent no ho sap", el 1951 es va descobrir que les cèl·lules del càncer són immortals, és a dir, que "el càncer fa que les cèl·lules deixin d'envellir", quan una pacient, Henrietta Lacks, malalta de càncer cervical, va morir i els metges li van extreure el tumor, que "avui segueix viu".

Per un altre costat, encara que podria semblar que la immortalitat comporta la superpoblació, els autors afirmen que encara hi cap molta gent a la Terra, que actualment la gent no té tants fills com abans i que també "es podrà habitar l'espai".

"El Japó i Corea -si segueixen amb les tendències actuals de no procrear- estan en vies d'extinció, per la qual cosa no hi haurà japonesos ni coreans en dos segles", però ha afirmat que "gràcies a aquestes tècniques, sí que n'hi haurà perquè viuran indefinidament joves".

A més, respecte al que costaria sotmetre's a un tractament de rejoveniment, el tecnòleg Wood ha afirmat, comparant-lo amb els telèfons intel·ligents, que "al principi serà car, però amb un mercat competitiu el preu baixarà perquè beneficiarà a tots".

"Les tecnologies, quan comencen, són dolentes i caríssimes, però després es democratitzen i es tornen barates", ha afegit Cordeiro.

Proves il·legals

El veneçolà ha explicat que fa dos anys es va començar, de manera experimental i il·legal a Colòmbia, país on existeixen menys regulacions, un tractament de rejoveniment a la primera pacient humana, Elisabeth Parrish, una dona que tal com ha apuntat el veneçolà "va començar a veure símptomes d'envelliment i va preguntar què podia fer per evitar-ho".

Encara que ha afirmat que aquest tractament s'està fent amb molts riscos, "inclusivament la il·legalitat", segons apunta Wood, el tractament va bé, no presenta efectes secundaris i el nivell de telòmers en sang és 20 anys més jove que abans.

Notícies relacionades

Treballadors i educadors socials afirmen sentir-se "desprotegits"

La Junta admet incidències amb els menors detinguts

"Vull posicionar Espanya al món amb aquestes tecnologies i demostrar que no estem bojos, el que passa és que la gent encara ho desconeix", ha dit.

El llibre té prevista la seva publicació en quatre idiomes -espanyol, anglès, portuguès i coreà-, i els autors han donat els beneficis dels drets d'autor per investigar en aquesta disciplina.