Una sol·licitant de la renda garantida: "Que no prometin el que no pensen donar"

El cas de Susana Rovira és un fidel retrat de les injustícies que pateixen alguns aspirants al cobrament de la renda garantida de ciutadania (RGC). Va demanar la prestació el passat 10 de novembre i fa uns dies que acaba de saber que l'hi han denegat. La seva situació és "desesperada", tal com els passa a innombrables famílies monoparentals amb economies sustentades en les privacions. 

Susana, mare de quatre filles de 13, 9, 7 i 3 anys, únicament rep 150 euros al mes que li paga el pare de la seva nena petita en concepte de manutenció. D'aquesta quantitat ha de separar 10,16 euros mensuals per a el lloguer del seu pis social i amb el que lo queda, els rebuts d'aigua, gas i llum. "La resta del mes em menjo les pedres", afirma amb el to de ràbia que provoquen les injustícies. Els diners que li  falten els ha d'esgarrapar en treballs precaris i esporàdics.

El mateix els passa a les persones que van angoixades a la comissió promotora de la renda. Els testimonis que han explicat aquest dimarts a les portes del Parlament així ho acrediten. Un d'ells constata el seu abatiment. "La vaig demanar al setembre i no tinc resposta". La majoria ni tan sols poden desplaçar-se a Barcelona per assessorar-se: "Els diners del transport els necessito per menjar", afirma un. 

"Necessito els diners"

Susana es va assabentar que se li havia denegat la prestació a través de l'assistenta social, que no donava crèdit al que passava. "Cada mes que passo sense cobrar-la és un suplici perquè necessito els diners", es lamenta. L'afectada ja havia sol·licitat informació al telèfon del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i s'havia personat a les oficines. Però no obtenia resposta. "És difícil contactar amb ells telefònicament: o no l' agafen o comuniquen", assegura.  

Aquesta aspirant a l'ajuda qualifica de "falsos" els arguments en què s'ha basat el rebuig a la seva petició: al·leguen que no està inscrita al SOC. L'afectada ha presentat un recurs d'alçada rebatent aquest argument. Ara li han dit que esperi altres tres mesos més fins que resolguin el tràmit, cosa que significa que des que va presentar la sol·licitud al novembre hauran passat prop de vuit mesos. Després de saber que no li permetien cobrar-la va anar a recollir al SOC el document que ho acreditava. "Si hagués esperat que m'arribés a casa, m'hauria caducat el termini per presentar recurs". 

Notícies relacionades

La renda garantida, als llimbs

Quatre rendes mínimes a velocitat variable

Susana clama contra les denegacions d'aquesta renda: "Que no ens haguessin ofert una cosa que no poden complir". I afegeix: "Som gent normal, del carrer que no tenim un duro, però no ens prendran el pel".

Aquesta veïna de Badalona, amb més d'un centenar de persones que no han cobrat, ha creat un grup a les xarxes socials per intercanviar informació i denunciar els seus casos. Ara acaben d'iniciar una campanya de recollida de firmes per protestar per les denegacions. Susana afirma: "No m'arriba ni per a pa i com jo, moltes altres famílies".