Hasél demana la seva absolució i denuncia vincles del tribunal amb la Guàrdia Civil i la Falange

El raper Pau Rivadulla, conegut artísticament com ‘Pablo Hasél', ha demanat que  l'absolguin de la condemna de dos anys de presó pels delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries i calúmnies contra la Corona i institucions de l'Estat i ha denunciat que dos dels tres membres del tribunal de l'Audiència Nacional que el van jutjar no tenen la imparcialitat suficient pels seus vincles amb la Guàrdia Civil i la Falange.

En un recurs interposat davant la Sala d'Apel·lacions de l'Audiència Nacional i al qual ha tingut accés Europa Press, el cantant ha manifestat que és "del sentit comú més pur" que la magistrada ponent Concepción Espejel no té objectivitat per jutjar-lo perquè està casada amb un coronel de l'institut armat i condecorada amb ordres que promouen la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

El raper es va tornar a asseure al banc dels acusats l'1 de febrer passat per difondre en el seu perfil de Twitter –que té més de 101.000 seguidors– més de 60 missatges entre els anys 2014 i 2016 en què enaltia membres d'ETA i acusava la Policia Nacional, de "mercenaris de merda" i a la Guàrdia Civil de torturar i disparar 15 immigrants morts a El Tarajal (Ceuta) el febrer del 2014.

Per això, la seva defensa considera que la "relació d'afinitat" que manté la magistrada Espejel amb l'institut armat "entra en col·lisió" amb les manifestacions de Pablo Hasél i que, segons recull la sentència condemnatòria, "al·ludeixen a la necessitat d'anar més enllà en un comportament violent, fins i tot amb la utilització del terrorisme".

En el seu recurs, el raper també qüestiona l'objectivitat d'un altre integrant del tribunal, el magistrat Nicolás Poveda, perquè diu que anteriorment havia militat a la Falange espanyola. "Hasél s'identifica públicament en les seves cançons com a comunista i antifeixista, és a dir, en un sentit diametralment oposat al pensament falangista", exposa.

La resolució, «una censura"

Igualment, nega que hagi comès delicte d'enaltiment del terrorisme amb els missatges publicats al seu compte de Twitter en què va enaltir la figura de membres d'ETA, com és el cas de l'excap militar de la banda terrorista, el mort Joseba Arregi, de qui va dir que va morir torturat per la policia i els GRAPO, com Isabel Aparicio, detinguda l'octubre del 1979 i "exterminada per comunista", segons les seves publicacions.

"La sentència no ha fet el més mínim esforç per acreditar quin risc ha suposat per a l'Estat o la població els missatges publicats, sinó que la resolució s'acosta més a una censura de les seves idees que no pas a un acte protector de la població. Totes les referències que fa són en abstracte a la lluita o la mobilització general", exposa la seva defensa en el recurs.

D'aquesta manera, respon al tribunal que el va condemnar a dos anys de presó i que va resoldre que comentaris com ara «les manifestacions són necessàries, però no suficients, donem suport als qui han anat més enllà» equivalen a deixar la protesta pacífica i s'emmarquen dins una "actuació violenta" i «una lloança" als esmentats abans "consignant-los com a referent de conducta".

Manifestacions provades

Del delicte d'injúries a la Corona per la seva cançó ‘Juan Carlos el Bobón', la defensa assegura que les manifestacions sobre el rei emèrit queden provades a l'estar recollides en diferents mitjans de comunicació i destaca «la paradoxa" que el procés penal s'adreci no contra l'autor d'aquests fets sinó contra qui n'opina.

Hasél es va referir en les seves lletres al rei Joan Carles com un «borratxo tirà, capo mafiós i ‘putero'»; expressions que per al tribunal no es queden en una mera reivindicació política, sinó que tenen la intenció d'injuriar, insultar i menysprear la monarquia i els qui la integren.

Notícies relacionades

La justícia torna a condemnar Pablo Hasel

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Com a resposta, la seva defensa assegura que hi ha aspectes foscos de la Casa Reial que són mereixedors de retret social i que no sembla forassenyat que escrigui sobre aspectes de la seva vida privada, de la qual prèviament ja s'havien fet ressò alguns periodistes.

El lletrat del raper català també retreu als magistrats del tribunal que manifestessin en la seva sentència que les opinions expressades per Hasél es feien "sense més acreditació que les seves pròpies paraules".