Una comissió, amb una mitjana d'edat que supera els 67 anys, revisa els delictes sexuals

El ministre de Justícia, Rafael Catalá , va provar de sortir al pas de l’onada de protestes ciutadanes que va desencadenar la sentència de ‘La manada’ ressuscitant la Secció Penal de la Comissió General de Codificació, que no s’havia reunit des que  Felipe González va arribar al Govern, tret de dos dies el 2017 per traslladar una directiva europea sobre mercats. Això ha contribuït al fet que fins ara, amb el feminisme més mobilitzat que mai, hagi passat inadvertit que està formada íntegrament per homes, amb una mitjana d’edat que supera els 67 anys.

El gruix dels 19 vocals d’aquesta secció es va incloure en els 70 entre reconeguts juristes ja llavors, per la qual cosa gairebé mitja dotzena d’ells tenen més de 80 anys. El novembre del 2015, Catalá va incorporar set catedràtics, entre ells, el seu president, Esteban Mestre, que actualment porta la defensa de l’expresident madrileny Ignacio González. Va ser una oportunitat perduda per incloure alguna jurista, ja que en aquell moment hi havia ja a Espanya tres desenes de catedràtiques de Dret Penal i el nombre de dones superava el d’homes tant en la carrera judicial com en la fiscal, per la qual cosa hi havia on escollir.

La polèmica suscitada després de conèixer-se la falta de paritat de la comissió va portar Mestre a proposar a Catalá que s’hi incorporessin expertes per emprendre la revisió dels delictes sexuals que s’havia encarregat. Finalmentquatre dones han acceptat incorporar-se als debats. Una cinquena, la catedràtica de la Universitat de Barcelona Mirentxu Corcoy, hi va renunciar en saber que només havia estat cridada per a aquesta col·laboració puntual. Gairebé la totalitat de les catedràtiques espanyoles han reclamat en un manifest la paritat de la comissió, per a la qual demanen la dimissió dels seus actuals membres.

Reunió complicada

La comissió es reunirà per primera vegada aquest dijous i el ministre vol que tinguin a punt el seu dictamen el proper 15 de juny, una premissa que critiquen alguns dels vocals citats, que no entenen com se’ls pot encarregar revisar els delictes d’agressió i abús sexual en un termini de poc més d’un mes i avançant quin serà el resultat del seu estudi, segons es desprèn de les últimes declaracions del mateix Catalá, que aquest dimarts va apel·lar al Tribunal Suprem per afirmar que aquests tipus penals "són laberíntics" i defensar la necessitat de reformar el Codi Penal.

Aquest és un dels arguments del catedràtic Francisco Muñoz Conde per presentar la seva dimissió irrevocable en la comissió, la convocatòria de la qual considera que respon a una "demagògia punitiva" que recorda el "sa sentiment del poble" introduït en el Codi Penal alemany durant el nazisme. També lamenta que no se’ls hagi convocat davant del “teixir i desteixir” que s’ha viscut amb les contínues reformes del Codi Penal que s’han dut a terme i que es faci ara per la pressió social i el que entén que són judicis paral·lels. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La crítica de Muñoz Conde és compartida per altres membres de la comissió, però, en lloc de renunciar, tenen previst plantejar-la en la reunió. Afirmen que la legislació actual espanyola està a l’altura de l’europea, encara que es pugui reintroduir el terme ‘violació’, retirat el 1995. A més, comparteixen amb les catedràtiques que no es pot abordar una reforma d’aquestes característiques sense que elles participin en els debats, al ser la dona la més afectada.

De la intensitat amb què es plantegin aquestes crítiques dependrà de si el ministre torna a recórrer a aquesta comissió o retorna a la pràctica habitual d’emprendre reformes amb una ‘ex profeso’ o amb els seus assessors.