CONTROVÈRSIA AMB EL GEGANT TECNOLÒGIC

"Treballant a Facebook veia decapitacions diàriament a l'ordinador"

Exempleades a Alemanya i els EUA relaten la seva dolorosa experiència moderant continguts a la xarxa social

Fins a 30 psicòlegs atendran a la seu catalana els empleats, que contemplaran escenes de gran violència

undefined25888713 barcelona 8 5 2014  torre agbar 150 aniversario cruz roja fo170623121621

undefined25888713 barcelona 8 5 2014 torre agbar 150 aniversario cruz roja fo170623121621

3
Es llegeix en minuts
Josep M. Berengueras
Josep M. Berengueras

Periodista

ver +
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Aquesta setmana es coneixia que Facebook, a través d’una empresa subcontractada anomenada CCCobriria oficina a Barcelona. En vuit plantes de la icònica Torre Glòries, es donarà feina a unes 500 persones. Tanmateix, la feina de la majoria de la plantilla tindrà poc a veure amb la tecnologia: seran moderadors de continguts que hauran de gestionar imatgestextos vídeos "ofensius", com assassinats, suïcidis en directe, abusos sexuals, pederàstia o maltractament animal.

La xarxa social més gran del món compta amb una desena de centres i fins a 15.000 persones a tot el món "treballant en seguretat i revisió de continguts", segons va anunciar el seu fundador, Mark Zuckerberg. El pla de l’empresa és tancar l’any amb fins a 20.000 empleats dedicats a aquesta comesa, una tasca a què, segons fonts coneixedores de l’operació, es destinarà el centre de Barcelona. Però sota el que pot semblar una feina atractiva per controlar les 'fake news' i que s’anuncia amb la recerca de 'community managers’s’hi amaguen llocs de treball amb una alta càrrega psicològica.  I és que cada setmana es reporten fins a 6.500 milions de publicacions amb contingut extrem.

VIOLÈNCIA EN DIRECTE

"Em van explicar que era una feina per a la moderació de continguts, que ja me’n donarien més detalls, però que buscaven community managers," explica a aquest diari una persona que va participar en el procés de selecció de Barcelona i que prefereix no ser identificada. "Van ser cinc hores d’entrevistes i fins al final no va sortir el tema més espinós. Si m’haguessin dit al principi en què consistiria la feina hauria dit directament que no m’interessava", agrega.

El primer procés de selecció va ser grupal, amb aspirants d’altres països residents a Barcelona. Allà, sis persones de RRHH i dos psicòlegs van explicar que la feina consistia a revisar publicacions d’usuaris que han estat marcades per altres usuaris com a inapropiades. Després, va passar tres testos individuals i finalment una entrevista.

Allà l’aspirant va preguntar sobre les condicions laborals, que considera "dures": torns rotatius setmanals matí-tarda-nit, treballar o dissabte o diumenge, salari de 24.000 euros amb plusos incorporats... "Però la sorpresa va venir cap al final. El psicòleg em va preguntar com m’enfrontaria a continguts difícils, amb preguntes del tipus '¿si tinguessis un record persistent d’un dels continguts com te'l trauries del cap?'". De fet, li van explicar que a l’empresa hi hauria un equip d’entre 20 i 30 psicòlegs per atendre els treballadors.

Després de saber que hauria d’enfrontar-se a la retransmissió de violència, matances i altres "continguts difícils" li van assegurar que no se’ls trobaria cada dia, però sí cada setmana. "No crec que estigui prou ben pagat", conclou. Va renunciar a l’oferta.

UN INFERN A BERLÍN

Burcu Gültekin Punsmann va durar tan sols tres mesos al centre de control d’Aravato, empresa que treballa per a Facebook a Berlín. Després d’una entrevista de tan sols 15 minuts va ser contractada per moderar continguts de la xarxa social, una cosa que li despertava la curiositat. Tanmateix, com descriu en una carta al diari ‘Süddeutsche Zeitung’,el càrrec va acabar convertint-se en un “infern”. “Vaig haver de deixar-ho perquè em va pertorbar veure en mi signes de deformació professional. Vaig desenvolupar un estat d’hipervigilància, estrès, alienació i vaig començar a normalitzar brutalitats com la matança de Las Vegas “, confessa.

Malgrat tenir experiència en ajuda humanitària en països en conflicte, Burcu assegura que és “completament impossible preparar-se psicològicament” per a una feina així. Els seus companys tenien una mitjana d’edat de tan sols 28 anys.

Per si fos poc, aquesta exempleada també descriu les males condicions laborals d’una feina frenètica sense gairebé temps lliure que no li permetia atendre la seva família ni interaccionar amb els seus companys. “No és una corporació social, l’objectiu és treballar ancorat al teu escriptori amb una productivitat molt estricta. És com estar en una fàbrica”, confessa en una xerrada telefònica amb EL PERIÓDICO. A més, aquesta pressió per produir com una màquina també va afectar la seva feina, que deixa als treballadors pocs segons per respondre a les 1.300 publicacions que reben per dia, la qual cosa “redueix un procés complex i analític a una sèrie de reaccions automàtiques”.

MAL PAGATS

Notícies relacionades

A l’altre costat de l’Atlàntic l’angoixa és la mateixa. "No hi va haver res agradable a la feina. Entraves a treballar a les nou cada matí, encenies l’ordinador i miraves com a algú li tallaven el cap. Cada dia, cada minut, és el que veus", explicava un altre extreballador de San Francisco de forma anònima a 'The Guardian’.

"Cada dia la gent havia de visitar els psicòlegs. Alguns no podien dormir o tenien malsons", explicava, i agregava que estaven "mal pagats i infravalorats": cobraven 12 euros per eliminar continguts terroristes de la xarxa social després d’un curs de dues setmanes de durada.

Temes:

Facebook