Les cèl·lules mare de la mama viuen protegides en nínxols

Les cèl·lules mare de la mama viuen en un nínxol, és a dir, en un entorn favorable creat pelsmacròfags.  Aquests últims són unes cèl·lules bàsiques del sistema immunològic encarregades de fer neteja, ja que s’alimenten de residus estranys, bacteris i virus. Per dir-ho d’una manera simple: els macròfags són els encarregats de cuidar de les cèl·lules mare de la mama.

Així ho posa de manifest un estudi publicat aquest dijous per la prestigiosa revista 'Science', que està liderat per investigadors de la Universitat de Princeton (EUA) i del qual és segon signant (i únic d’Espanya) Toni Celià-Terrassa, investigador del’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). La investigació suposa principalment un avenç en el coneixement de les cèl·lules mare.

L’estudi, amb títolNotch ligand Dll1 mediates crosstalk between mammary stem cells and the macrophageal niche, descobreix un mecanisme bàsic per a la supervivència de les cèl·lules mare de la mama i, si bé encara no està provat, podria suposar un avenç en la investigació del càncer, ja que, com afirma Celià-Terrassa, «les cèl·lules mare no canceroses són molt similars a les canceroses».Aquestes últimes són les responsables del desenvolupament dels tumors de mama, de la seva expansió i de la generació de resistències als tractaments.

El següent pas és, precisament, investigar si les cèl·lules malignes es mantenen mitjançant aquest mateix mecanisme que s’acaba de descobrir. «El més rellevant d’aquesta investigació és que es descobreix, per primera vegada, l’existència d’aquests nínxols. Pensem que també podria ser rellevant en la investigació del càncer. Comprovar això és el següent pas i, de fet, ja se n’estan fent projectes. Els resultats els obtindrem d’aquí a dos o tres anys", diu aquest investigador mallorquí.

Mecanisme de relació

L’estudi publicat aquest dijous a 'Science' descobreix que els macròfags, dins del nínxol, es cuiden de les cèl·lules mare de la mama gràcies a un mecanisme que posa en relació les dues parts (és a dir, les cèl·lules mare i el nínxol on viuen). Les cèl·lules mare tenen un marcador (el lligand DII1) que, a l’entrar en contacte amb els macròfags, activa un receptor (el Notch) que fa que aquest generi proteïnes Wnt, l’aliment que permet a les cèl·lules mare mantenir totes les seves capacitats especials.

Notícies relacionades

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

Aquest mecanisme de relació és el que podria tenir aplicacions en la investigació sobre malalties com el càncer i, en aquest cas, suposaria un pas endavant en la lluita contra aquesta malaltia. Si les cèl·lules canceroses que inicien el càncer depenguessin d’aquest mecanisme (una cosa, insisteix Celià-Terrassa, «encara no demostrada»), es tractaria de buscar molècules que bloquegessin la interacció del Dll1 i el Noch perquè no es generessin proteïnes Wnt. Poder actuar sobre elles serviria per evitar la iniciació dels tumors i la seva expansió, un principi que també podria ser aplicable a altres tipus de tumor.

Conèixer les cèl·lules mare, saber com es comporten, on se situen i com sobreviuen és bàsic per a la investigació de múltiples patologies. D’aquí la importància de l’estudi publicat a ‘Science’: dona llum sobre la naturalesa i comportament d’unes cèl·lules que representen entre un 1% i un 5% del total de les que tenim al cos i que, a més, tenen la capacitat de convertir-se en qualsevol altra cèl·lula del teixit on resideixen i d’autoregenerar-se.I, en el cas de les cèl·lules mare canceroses, són necessàries per a l’expansió de la malaltia.