No traieu el mòbil als nens, traieu-lo als pares

Són les cinc de la tarda i les escoles tanquen les portes. Ha arribat l’hora d’anar al parc. O a berenar a una cafeteria. L’escena es repeteix cada dia: pares, mares i altres cuidadors enganxats al mòbil mentre les criatures miren al cel, es gronxen, omplen cubs de terra o juguen a la pilota. Si el petit intenta parlar amb l’adult, aquest comparteix el seu temps entre la pantalla i el seu fill. ¿És un gest innocent i sense conseqüències? No. Els experts adverteixen: quan els nens es converteixin en adolescents, ¿amb quina autoritat els direm que no es passin tot el dia mirant una pantalla?

El pedagog Gregorio Luri insisteix que el principal òrgan educatiu no és l’oïda sinó l’ull. “Els nens aprenen amb l’exemple que veuen en les persones que consideren valuoses, com els seus pares. És igual el que aquests els diguin, l’important és el que veuen els xavals”.

Luri explica que en la societat del segle XXI no som conscients de la importància d’educar l’atenció, que és el “nou coeficient intel·lectual”. L’atenció –afegeix– és la capacitat per mantenir l’activitat que s’està realitzant en aquell moment, ja sigui cuinar una paella, parlar amb una altra persona o mirar el teu fill. “tots els éssers humans naixem amb una atenció feble. Ens distraiem amb rapidesa, però és una cosa que s’entrena. Als fills se’ls pot ensenyar, i se’ls ha d’ensenyar, a mantenir l’atenció”, explica l’autor d’'Elogio de las familias sensatamente imperfectas’.

Donar exemple

L’expert en educació no pretén demonitzar el mòbil i recorda que és una eina fabulosa per a moltes coses, entre les quals, augmentar el nostre coneixement. Tanmateix, també és un instrument amb alta capacitat de devorar el temps (i la nostra atenció). Tornant als pares, Luri es pregunta quin exemple donen als seus fills quan, davant d’ells, s’entretenen recorrent pantalles compulsivament. “¿Qui domina qui? ¿Tu al mòbil o el mòbil a tu? És important recordar que tots els pares tenen el deure de donar exemple”.

Conscient que cada família educa els seus fills de la millor manera que pot, el pedagog insisteix que, respecte a l’ús-abús del mòbil per part dels pares, és igual l’edat dels fills. És una cosa a tenir-ne en compte tant si són nadons com nens de 10 anys. Una altra escena quotidiana dels parcs és la de dones alletant els seus fills mentre miren el mòbil. Luri recorda que tampoc no és un acte sense conseqüències perquè per a un nadó no hi ha res més important que els ulls de la seva mare i quan deixa de mamar “els continua tenint al seu cap”.

 ► Més informacions de Mamás, papas y niños

Mamás, papas y niños

Ús crític del mòbil

La pedagoga María Acaso no es mostra tan taxativa com Luri. “Si veiem un pare o una mare mirant el mòbil al parc amb els seus fills ens sembla malament. Però si el veiem amb un diari o un llibre de paper ¿ens semblaria millor?”, es pregunta amb ironia. Luri respon que tant de bo els pares llegissin al parc més llibres perquè el llibre “educa l’atenció i el mòbil la dispersa”. En tot cas, la pedagoga sí que recorda la importància de fer un ús crític del mòbil. "El problema no és l’eina sinó com la utilitzem. ¿La utilitzem, per exemple, per estar ben informats o per llegir la vida de Belén Esteban?" Potser subratlla que si un pare o mare es passa dues hores al parc no hi hauria cap problema a utilitzar l’'smart-phone' de tant en tant “Si hi està només mitja hora potser sí que seria bo que estigués en exclusiva per als seus fills”, recomana.

Conscient de l’addicció que pot suposar el mòbil (sobretot, les aplicacions, on els 'likes' de les xarxes socials impliquen descàrregues de dopamina), l’autora del llibre 'Art Thinking. Cómo el arte puede transformar la educación’ es mostra partidària de marcar temps. A casa seva, per exemple, s’apaguen els telèfons a la nit i s’encenen després d’esmorzar en família (Acaso té dues filles). “Quan anem a l’escola, al metro, tampoc no el miro. És un moment per estar amb les meves filles. Una vegada que són a l’escola, l’encenc. Així procuro donar-los exemple perquè l’educació del nen és l’exemple que reben dels seus pares”, acaba recalcant que no s’ha de demonitzar la tecnologia sinó conviure -hi.

Lladre de temps

Pare d’una nena de tres anys, l’escriptor i articulista de temes de criança Joan Antoni Martín Piñol comenta que està fart de veure al parc pares i mares que miren compulsivament la pantalla del seu mòbil. “No fan pinta de ser cirurgians i estar assistint a una operació a cor obert”, ironitza. Piñol s’ha proposat amb fermesa no apartar la mirada de la seva filla, fins i tot quan parla amb altres pares. “He vist massa pel·lícules de dissabte a la tarda a Antena 3 com per apartar els ulls d’ella. Crec que li pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment”, comenta amb humor.

L’autor de 'Harry Pater y el pañal filosofal’ –divertidíssima i útil guia per a pares primerencs– està convençut que els nens han de saber que els seus pares estan amb ells i per ells. “El mòbil no pot ser un lladre de temps. Si ets al parc, ets al parc. I ho dic jo, que soc autònom i moltes coses de feina surten en qualsevol moment. Però crec que tot pot esperar 20 minuts, ¿no? A més, si és una cosa molt urgent et truquen”, resumeix Martín Piñol.

Notícies relacionades

¡Alerta!: nens amb mòbil

¿A quina edat se li ha de donar el mòbil a un nen?

En la mateixa línia es mostra Catalina Echeverry, autora del blog 'Mamá también sabe. Crianza en la era digital'. Segons la seva opinió, és important que els pares i mares tinguin autocontrol amb les noves tecnologies i es posin petits reptes, com no treure el mòbil en els dinars i sopars familiars i tampoc en l’estona de parc.

Echeverry recorda que ella mateixa es va convertir, sense voler-ho ni saber-ho, en una addicta a les notificacions de les xarxes socials. Va passar fa sis anys, quan muntava la web Conciliación real. “El meu fill gran, que llavors tenia vuit anys, em va retreure que estava tot el dia enganxada al mòbil. Per a mi, va ser una bufetada" A partir d’allà ho vaig tenir clar”. La bloguera, experta en màrqueting digital, recorda la importància de no estar pendent del mòbil davant dels nostres fills per prevenir problemes en el futur. "Una vegada convertit en adolescent, ¿amb quina cara li diràs que no es passi tot el dia amb el mòbil?", conclou.